_
_
_
_
_

Un aprenent de pintor anomenat Salvador Dalí

La Fundació Gala-Salvador Dalí recrea la primera exposició individual del pintor, del 1925, per presentar la seva última adquisició

José Ángel Montañés
'Figura de perfil' de Dalí que reprodueix l'exposició de 1925 a les Dalmau.
'Figura de perfil' de Dalí que reprodueix l'exposició de 1925 a les Dalmau.J. Á. M.

“Els retrats que em fa el meu germà en aquesta època són innombrables. Molts d'ells són estudis dels rínxols caient sobre l'espatlla descoberta. Pinta pacientment, infatigablement, i a mi no em cansa gens posar perquè mai m'ha avorrit estar quieta i silenciosa”. La que escriu és Anna Maria, germana de Salvador Dalí, que va relatar en el seu llibre de 1949 els primers anys del seu germà pintor. “Durant les hores que li servia de model no em cansava d'observar aquest paisatge que sempre ha format part de mi mateixa. Sempre, mentre em pintava, era prop d'alguna finestra”, prossegueix. El text d’Anna Maria es visualitza en moltes de les obres que Salvador Dalí va presentar en la seva primera exposició individual que es va celebrar a les Galeries Dalmau de Barcelona al novembre de 1925, ara just fa 92 anys.

La coincidència ha servit perquè la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres presenti la seva última adquisició, Figura de perfil, una de les pintures que va participar en la mostra i que des de llavors no s'havia tornat a veure. I ho ha fet de la millor manera possible: recreant l'atmosfera de la sala Dalmau, la galeria que va apostar a Barcelona per mostrar la modernitat i les avantguardes. Per a l'ocasió les parets de la sala de les Lògies del Teatre Museu Dalí s'han entelat en rosa pal i s'ha col·locat un enorme sòcol de fusta. Figura de perfil apareix envoltada de quatre de les pintures que estaven en l'exposició de 1925: Figura d'esquena, la contundent Retrat de la meva germana, un dels pocs quadres en què Anna Maria apareix de front, Retrat de Ramoneta Montsalvatge, una jove de Figueres que va pintar sobre fusta i Sifó i ampolla de rom (pintura cubista), quatre obres que juntament amb la recentment adquirida pertanyen a la Fundació del pintor i que perquè llueixin més s’exposen en marcs dels anys vint.

L'exposició, en la qual és possible veure en una pantalla els altres olis identificats de l'exposició de 1925, porta per títol Salvador Dalí. Aprenent de pintor que remet a una de les notes que va apuntar el notari Salvador Dalí Cusí en un dels retalls de les primeres mostres del seu fill. En aquells dies Dalí tenia només 21 anys, cosa que no va impedir que la premsa destaqués que el jove mostrava una remarcable incidència cubista i un estil que remetia a la tradició, concretament a Ingres, pintor que com és sabut Dalí tenia en molta consideració durant aquests primers anys.

De les 17 pintures (i cinc dibuixos) que Dalí va mostrar, en sis la protagonista era la seva germana, cosa que permet entendre el gran empipament que va causar el 1929 a Anna Maria l'arribada de Gala a la vida de Dalí per va acabar reemplaçant-la com a musa i model. Especialistes com Rafael Santos Torroella denominen les dotze obres que va pintar Dalí de la seva germana com el ‘període Anna Maria’.

Figura de perfil (un oli sobre cartró de 74 per 49,5 centímetres) va ser adquirida durant la celebració de l'exposició per 500 pessetes, segons va escriure el pare en les notes. I la va comprar, també va anotar el notari, el farmacèutic Joaquim Cusí, amic de la família que ja havia comprat obres del jove i va seguir fent-ho durant els primers anys. La pintura sempre havia estat en mans privades, però no s'havia tornat a veure fins que la casa anglesa Bonhams de Londres va anunciar la seva subhasta el març passat, moment en què la Fundació la va comprar per una mica més de dos milions d'euros, segons es va anunciar dies després de la rematada.

Per a Montse Aguer, directora dels Museus Dalí i comissària de la mostra que podrà veure's fins a finals de 2018, l'obra és molt important: “Anna Maria contempla el paisatge del Sortell, una península propietat de la família Pichot i transmet una sensació de quietud i de tranquil·litat gràcies a la simplicitat de les línies i el tractament dels buits”. Per a ella, “d'aquí a uns anys aquesta obra tindrà molt interès, perquè reflecteix molt bé el Dalí d'aquest període jove. Fins ara ha estat amagada i no ha generat tanta literatura com altres obres del moment”.

Es refereix a Noia a la finestra que també es va exposar en la mostra de 1925 i que Dalí va acabar donant al seu amic Luis Marquina Pichot com a regal de noces. Quan Marquina el 1988 va decidir desprendre's d'ella perquè passés a forma part de la col·lecció del Museu Espanyol d’Art Contemporani va demanar permís al pintor: “Els regals estan perquè siguin útils”, li va contestar. Avui dia, Noia a la finestra forma part de la col·lecció permanent del Reina Sofia i genera gairebé tantes vendes de pòsters i postals com el Guernica de Picasso.

Sobre si Picasso va poder admirar i lloar aquestes obres exposades el 1925 durant una visita seva a les Dalmau, com el propi Dalí va escriure a La vida secreta de Salvador Dalí, Aguer és prudent. “És curiós, perquè aquesta visita només l’explica Dalí, però no hi ha cap referència més i en aquest moment Picasso ja era molt famós. El que passa és que Dalí sempre ens fa dirigir la mirada cap a on ell vol. Després cal investigar-ho per poder dir: T'hem descobert”, rebla Aguer.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_