Selecciona Edició
Connecta’t

Wagensberg, la difusa línia entre el nacionalisme i els comuns

És el paradigma de les aliances polítiques que es poden produir en l'escenari posterior al desastre de la independència unilateral

Ruben Wagensberg amb Puigdemont i Romeva.
Ruben Wagensberg amb Puigdemont i Romeva.

Ruben Wagensberg (Barcelona, 1986), el darrer independent fitxat per ERC per a les eleccions del 21-D, és el paradigma del nou nacionalisme català i de les aliances polítiques que es poden produir en l'escenari posterior al desastre de la independència unilateral. L'independentisme s'està nodrint de joves metropolitans a qui fins fa poc el patriotisme i el somni de construir un nou Estat nació els semblava una aventura marciana o una cantarella antiquada. Avui en són defensors hiperactius amb la justificació primigènia que es tracta d'una qüestió de democràcia, però ho són amb un peu entre el seu món progressista d'origen, representat pels comuns o la CUP, i el nacionalisme i la seva superioritat moral. Els partits pesquen en aquesta nova realitat i els republicans amb Wagensberg han obtingut un trofeu major.

Nascut a Barcelona i criat a l'Empordà, Wagensberg és la quinta essència d'aquest nou marc social independentista, amb l'afegit del seu compromís amb les causes justes i l'estètica bonista tan de moda a Catalunya. Nebot del mediàtic científic Jorge Wagensberg, Ruben Wagensberg va agafar notorietat aquest 2017 encapçalant la campanya Volem acollir perquè a Catalunya augmentés el nombre de refugiats acollits procedents del Nord d'Àfrica. L'èxit popular de Volem acollir ja havia tingut precedents significatius: Wagensberg és professor de l'escola Súnion, col·legi privat de molt prestigi per la seva qualitat educativa i definit per un catalanisme modern. Des de la seva tasca docent a Súnion, Wagensberg ja va aconseguir el 2016 rellevància com amb Volem acollir quan, com a professor de l'assignatura de Servei Comunitari, va crear una campanya de donació d'òrgans que va anar acompanyada d'un concert amb bandes conegudes i suports de personatges populars. El 2014, amb l'assignatura de Publicitat que impartia a Súnion, Wagensberg va dirigir els seus alumnes en una campanya nadalenca de recollida de joguines que també va aconseguir un notable impacte mediàtic.

Wagensberg ha recollit tot aquest bagatge entre l'activisme social i la comunicació per encapçalar la plataforma En peu de pau de mobilització de protestes pacífiques contra l'aplicació del 155 i l'empresonament dels consellers i dels líders independentistes. En peu de pau forma la militància independentista per a accions de protesta com les aplicades pels Comitès de Defensa de la República; entre els seus representants hi ha l'exlíder de la CUP David Fernàndez o el periodista cultural Oriol de Balanzó, com Wagensberg un model del nacionalisme indie i progre barceloní que es mou entre la CUP i els sectors més antisistema dels comuns. A més d'activista social, Wagensberg és promotor de la cultura alternativa catalana com a fundador del segell discogràfic Indian Runners. Wagensberg i Indian Runners també van participar en el concert solidari del 2013 per recollir fons per recuperar-se dels estralls que va causar el foc a l'Empordà d'aquell any. El perfil indie el demostrava en una entrevista tipus test del 2012 per al blog Un tast de. Wagensberg escollia Dogville, de Lars von Trier, com a pel·lícula per recomanar, i el grup electrònic M83 com a música per escoltar. En aquella entrevista responia que una cosa que li feia por era “el Govern espanyol”.

Aquest nou independentisme indie, progre i exapàtrida, fàcil estereotip de Gràcia, Sant Antoni o el Poble-sec, no només detesta el Govern espanyol, també l’hi té jurada a ICV, com si aquest partit fos una mena de sac de complexes de quan els seus donaven suport al sistema. Wagensberg, molt actiu a Twitter, escrivia el setembre passat sobre el suport dels comuns al referèndum il·legal de l'1-O: “Veient posicions d'EUiA, Catalunya en Comú i Podem, cada cop queda més clar que el segrest de Catalunya Sí que es Pot era cosa d'ICV. Quin xou, Joan Coscubiela”. També aquell setembre Wagensberg assegurava, compartint un vídeo de l'exlíder d'ICV Joan Herrera, que “quan ICV s'enfadava amb Artur Mas per acollonir-se i recular el 9-N, fer una costellada i no anar a totes, fer-ho vinculant i canviar-ho tot bla, bla”.

Wagensberg va explicar la seva aposta per ERC en un article a El Periódico. L'article destacava per fer una crida a “teixir complicitats” amb totes les forces que volen “construir poder popular i república”. i passar pàgina amb un Estat “que no ha superat el novembre del 1975 [data de la mort de Franco]”. Wagensberg, en concret, mostra a El Periódico la manca d'autocrítica que ha caracteritzat el nou independentisme, que no troba errors en el bàndol sobiranista: “L'únic responsable de tot això [la situació actual arran de l'1-O i de la fallida declaració d'independència] és un Estat que mai ha superat novembre del 1975”.

L'article feia un esment elogiós a Dolors Sabater, batllessa de Badalona, “la millor alcaldessa del món”. Sabater és qui ha encarnat millor aquest “teixir complicitats” entre ERC, els comuns i els antisistema de la CUP. El text també citava la filòsofa Marina Garcés, pregonera de les festes de la Mercè d'enguany. Garcés, teoritzadora de la formació dels col·lectius, és un altre paradigma d'aquest camp compartit entre l'independentisme d'esquerres i els comuns. Si després del 21-D hi pot haver un experiment com el de Badalona però a escala nacional, un acostament entre una nacionalista desacomplexada com Marta Rovira i el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, serà perquè també els uneix el nou patriotisme progre que representa Ruben Wagensberg.