Barcelona es mou ‘smart’
La mobilitat i la participació situen la capital catalana al capdavant de les ciutats intel·ligents
Barcelona inverteix cada any 72 milions d'euros en el pla de transformació digital de la ciutat, que té quatre punts: habitatge assequible, transició energètica, mobilitat sostenible i democràcia participativa. L'objectiu de l’Ajuntament que la tecnologia jugui un paper clau en l’“empoderament” de la ciutadania, objectiu que coincideix amb el lema de l’Smart City Expo World Congress que s'ha celebrat la setmana passada.
“Per anomenar smart una ciutat ha de reunir en un centre de control de forma autònoma alguns dels serveis que presta als ciutadans”, explica Gemma Batlle, directora de desenvolupament tecnològic d’Eurecat, un centre tecnològic de finançament publicoprivat. Batlle assenyala l'ús de dades per prendre decisions. Així ha estat en dos projectes d’Eurecat i el Consistori: una anàlisi dels fluxos de turistes als voltants de la Sagrada Família i un altre dels accidents de trànsit. Sobre la base dels resultats l'Administració ha pogut reordenar els fluxos de pas al voltant del temple i reduir la sinistralitat.
La mobilitat és, precisament, un dels punts forts de Barcelona com a ciutat smart: tres de les vuit línies de metro operades per TMB són automàtiques (L9, L10 i L11), i el 2018 està previst que s'hi incorpori la L10 Sud. No obstant això, la principal aposta en transport públic és canviar les targetes de cartró per unes de plàstic personalitzades, la T-Mobilitat. La idea és senzilla: cada usuari tindrà una targeta en la qual s'inclouen les seves dades i haurà de validar-la en entrar i sortir del transport. Amb les dades, els diferents operadors podran establir patrons de viatge i regular els seus serveis. A la Generalitat defensen que el nou sistema “canviarà la mobilitat a Catalunya” i subratllen que eliminarà les diferències tarifàries al territori i simplificarà la gamma de títols.
L’Ajuntament també participa en iniciatives europees, com el projecte ZeEUS, que pretén fomentar l'ús d'autobusos elèctrics i que a Barcelona es traduirà en l'electrificació completa d'una línia d'autobús, l’H16, el 2018. Dins d'aquesta proposta també hi ha el projecte Eliptic, que busca reutilitzar l'energia generada per les línies de metro per carregar autobusos elèctrics. Barcelona espera fer-ho amb la L4 i utilitzar aquesta energia per recarregar els autobusos de l’H16.
En matèria de participació ciutadana mitjançant la tecnologia destaca la plataforma Decidim. És el web en el qual els veïns poden fer propostes de millora de la ciutat i votar les que ja existeixen. El 2016 van participar-hi 10.000 persones. Ara hi ha un debat obert sobre el pla clima de la ciutat, que aglutina les accions relacionades a combatre els efectes del canvi climàtic i aconseguir una mobilitat més neta.
INTERMODALITAT, LA CLAU EN EL TRANSPORT
Els experts en mobilitat intel·ligent coincideixen a assenyalar la intermodalitat com el concepte clau en transport urbà. "La intermodalitat consisteix a anar d'A a B ja sigui amb autobús, tramvia o bicicleta", assegura Gemma Batlle, d'Eurecat. El director de desenvolupament digital de Car2Go, David Bartolomé, afegeix a la llista també els cotxes elèctrics. Bartlomé rebutja, no obstant això, que els vehicles siguin de titularitat privada perquè considera que el futur passa per plataformes de carsharing, o cotxe compartit. "Són transports diferents", apunta, encara que aposta perquè és el transport públic qui lideri la mobilitat a les ciutats del futur.
