Selecciona Edició
Connecta’t

El codi per als nous sistemes horaris

La Generalitat vol tenir a punt el 2018 les normes per aplicar la reforma horària

La primera pedra normativa de la reforma horària va entrar en vigor l'1 d'octubre.
La primera pedra normativa de la reforma horària va entrar en vigor l'1 d'octubre.

La reforma horària continua endavant a Catalunya malgrat la intervenció de la Generalitat per part del Govern central. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va anunciar la setmana passada el Projecte 1000/18, que recollirà fins a mitjans del 2018 els resultats de l'aplicació de la millora d'horaris laborals entre les 900 empreses i 100 entitats del tercer sector que han acceptat afegir-se al programa d'assimilació de les jornades horàries a la resta d'Europa. L'objectiu és elaborar l'any que ve el codi marc de bones pràctiques dels nous sistemes horaris, per ser presentat a sindicats i patronals.

La reforma horària, com el procés d'independència, ha tingut un component d'ambició il·lusionada que no corresponia amb la realitat. En els inicis del projecte, el 2014, encapçalat pel diputat de Junts pel Sí Fabian Mohedano i pel Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH), l'energia desbordava amb l'objectiu d'aplicar el 2017, d'un dia per l'altre –en un “moment zero” com l'entrada en vigor de la prohibició de fumar en espais públics, una transformació radical i massiva en els hàbits socials: avançar les hores d'entrada i sortida de la feina, de la jornada escolar i dels àpats –a la una del migdia i a les vuit del vespre–, més eficiència de productivitat per hora treballada i crear bosses d'hores extra que poden ser utilitzades per a conciliació familiar. Finalment la Generalitat va decidir el juliol passat que el projecte requeria més temps, fins al 2025, per ser aplicat amb la col·laboració de tots els agents socials. Pimec, Fepime i Foment del Treball són les tres patronals que hi col·laboren fent de mediadores en la intervenció de 900 dels seus associats.

La primera pedra normativa de la reforma horària va entrar en vigor l'1 d'octubre, amb la nova Llei de Comerç, que estableix que els comerços i fires han de tancar portes a les nou de la nit a l'hivern i a les deu a l'estiu, amb un màxim de 75 hores d'obertura setmanal. Aquests horaris queden lluny de les idees plantejades pel CARH, que recomanaven entre les set i les vuit del vespre l'horari mes adient de tancament de comerços. Aquesta regla, però, pot tenir els dies comptats perquè el Govern central la vol recórrer davant el Tribunal Constitucional. La llei estatal d'horaris comercials fixa el màxim setmanal d'obertura en 90 hores.

La Generalitat s'ha donat de temps fins a mitjans del 2018 per recollir un miler d'informes de les societats col·laboradores sobre les millores introduïdes en horaris i hàbits. De moment només n'ha rebut una vintena. Algunes de les entitats col·laboradores més destacades són Càritas, Fundació Catalunya La Pedrera, Amics de la Gent Gran o la Coordinadora Catalana de Fundacions. A partir d'aquests documents, el Govern elaborarà un programa unitari de treball amb els agents socials i els actors de l'Administració pública. El document de cada entitat està basat en un formulari de deu preguntes. Aquestes preguntes demanen a la direcció quins són els procediments interns per informar els treballadors sobre quins mètodes de formació horària apliquen. Les qüestions més concretes interroguen sobre la flexibilitat horària, bosses d'hores, amb opcions de teletreball –els informes del CARH destaquen que estalviar-se el desplaçament al lloc de treball millora la seguretat i l'eficiència– o introduir forquilles d'entrada i sortida de la feina entre les 7:30 a 9:30 del matí i les 16:30 a 18:30 de la tarda. També es fa incís en la necessitat d'eficiència en les reunions de treball o la reducció de les pauses per dinar o esmorzar per guanyar hores lliures.