Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La vella maledicció del Raval

El retorn de l'heroïna, els pisos ocupats i l'especulació urbanística asfixien una altra vegada l'antic ‘barri xino’ en ple cor de Barcelona

Un policia en un dels pisos desallotjats.
Un policia en un dels pisos desallotjats.

Els carrers més canalles sempre seran al Raval. La droga i la prostitució no són aquí fenòmens nous, però els veïns del que durant dècades va ser conegut com el barri xino de Barcelona han de bregar ara amb l'agonia d'uns carrers a les quals l'especulació urbanística i el retorn de l'heroïna semblen haver sentenciat. Des del setembre del 2016, desenes de pisos —els veïns van arribar a contar-ne més de 60— han estat ocupats i convertits en veritables supermercats de la droga. L'heroïna, que en els anys 80 es va endur desenes de joves del barri, ha tornat a caminar a ple, a ocupar els portals, a agreujar encara més l'infern diari dels veïns. Drogoaddictes dormint als carrers, xeringues fetes servir, lladres desesperats per aconseguir almenys set euros per comprar una mini-paperina i punxar-se unes micres de cavall. Els veïns que encara resisteixen, farts que la policia no sempre arribi a temps ni disposi de les armes suficients per desallotjar els pisos ocupats pels narcotraficants, s'han organitzat per intentar salvar el Raval.

 

"Operació policial. No pot passar", un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona talla el pas a un veí del carrer Riereta, una de les més afectades. L'home li respon: "No vull passar. Viu al carrer Vistalegre amb els meus fills. A la meva finca venen droga. Tinc yonkis dormint en la porta a centímetres del llit dels meus fills". Un altre agent, de paisà però cobert amb una armilla reflectora, s'apropa. "Sigues qui ets. Vas ocupar fa unes setmanes el pis on vius...". El veí se sent caçat, però el policia ho tranquil·litza: "Encara sort que vas ser tu, si no, ho hagués fet un altre camell...". Durant la conversa, l'agent confessa que coneix aquests punts de venda, "i d'altres al Raval", però admet "que està atrapat" de peus i mans: "Reunim proves diàriament, demanem odres judicials que de vegades triguen setmanes a arribar i només després podem actuar".

Des de principis d'any, Mossos i Guàrdia Urbana han realitzat 28 entrades en diferents pisos del Raval i van detenir 35 traficants. Amb els camells fora de circulació, alguns consumidors prenen el relleu al negoci i s'instal·len en els mateixos pisos ocupats. Els compradors segueixen arribant i els agents tornen a la casella de sortida. Necessiten, de nou, una ordre judicial.

En Jacinto fa dècades que serveix cafès en un petit bar amb avantpassat gallec, el Xironda Orense, al carrer d'en Roig. Un negoci familiar en una travessia per als vianants a escassos metres de la Rambla de Barcelona. "Als vuitanta quan telefonava a la meva mare des de la mili, em deia ha mort el fill de menganito, ha aparegut aquest altre en tal carrer. L'heroïna va fer molt mal però no era el d'ara", lamenta. En aquells anys el carrer Roig bullia de vida. Junt amb el Xironda Orense es guanyaven la vida els empleats d'una "polleria, una botiga de balances, una adrogueria, una botiga de llepolies...". La misèria, les crisis, l'especulació i el suposat progrés van fer que tots els negocis anessin tancant. Al final, només va quedar el bar d'en Jacinto. La barra està estratègicament col·locada al costat de la porta. Des d'allà, en Jacinto veu passar la vida. "Fa un any que van començar a arribar molts yonkis, la majoria italians", recorda l'hostaler. Tots peregrinaven cap al número 22 del carrer d'En Roig. Allà, diversos okupes s'havien ensenyorit de gran part de l'edifici. Van eliminar la porta del portal i, així, els clients tenien via lliure per pujar als pisos. Dins de l'edifici van començar el seu business venent droga en petites quantitats a preu de riure. "Un dia vaig arribar a comptar 195 yonkis anant a comprar en menys de 90 minuts", recorda.

En Carlos viu al 24 d'En Roig. Va veure com el terrat del número 22 s'omplia de matalassos, tendes de campanya... "Allà consumien, dormien, feien les seves necessitats sense moure's de l'edifici on els venien la droga", recorda. Quan va arribar l'estiu la degradació era màxima i els veïns van decidir posar punt final a la processó de consumidors amb el mico. "Vam fer cassolades durant 70 nits seguides davant del número 22", recorda en Carlos. La idea va quallar i els veïns de diferents carrers van anar associant-se. El problema d'En Roig es reproduïa als carrers Picalquers, Duran i Sanpere, Ferlandina, La Lluna, Lancaster, de l'Om, d'En Robador, Cardona, Sant Gil... Aviat les cassolades recorrien, en peregrinació, tots els narcopisos. Els camells van començar a notar la mirada dels veïns clavada en els seus clatells. Després de les protestes i les queixes el problema continua encara que ha minvat. Ara calculen que hi ha una vintena de narcopisos en actiu.

Fa uns dies, la Guàrdia Urbana va desmantellar un supermercat de la droga instal·lat al 9 del carrer Vistalegre. El mateix immoble que denunciava un jove, dies abans, davant el cordó policial. Els seus fills fa diverses que dormen sense narcotraficants fent negocis a centímetres de l'envà de la seva habitació.