Selecciona Edició
Connecta’t

El Sónar vol fer ballar els extraterrestres

El festival celebra el 25è aniversari enviant música a un exoplaneta habitable

Després de fer ballar tot el planeta, el nostre, el Sónar ara vol fer-ne dansar un altre. Com a iniciativa estrella (mai millor dit) del seu 25è aniversari, que se celebra l'any vinent, el festival de música avançada ha engegat el projecte Sónar Calling GJ273b, que sembla sorgit de l'Àrea 51. Consisteix a enviar 33 peces de música de 10 segons cadascuna mitjançant transmissions de ràdio a un exoplaneta proper, potencialment habitable.

El planeta que ha tingut la sort de rebre les emissions del Sónar, amb l'objectiu, ben lloable, que les escoltin els seus possibles habitants i fins i tot les ballin (encara que sigui sobre tentacles), és aquest que respon al nom de GJ273b i gira a l'entorn de l'estrella Luyten b. Aquesta estrella és l'astre més proper a la Terra que té un planeta similar al nostre, tot i que es fa difícil dir quina opinió poden tenir allà sobre el techno.

Davant del projecte, que ja s'ha engegat, la primera pregunta que li ve al cap a tothom (d'aquí) és: es tracta d'una de les bromes que orquestra habitualment Sergio Caballero, el director del festival (amb Enric Palau i Ricard Robles) i responsable del seu disseny gràfic? La resposta és que no: la iniciativa, diuen, és molt seriosa i ben real i vol simbolitzar el caràcter explorador del Sónar, que ha quedat demostrat en tots aquests anys de trajectòria. Fins i tot s'especula amb la idea que hi hagi resposta i que de l'exoplaneta ens arribi una contestació musical –sigui quin sigui el concepte de música dels habitants de GJ273b–, que trigaria uns 25 anys i arribaria, per tant, de cara al 50è aniversari del Sónar. Sens dubte, seria un ganxo extraordinari per al cartell.

‘El còndor pasa’ ja havia sortit cap a l’espai

La iniciativa del Sónar no és el primer intent de portar la nostra música terrícola a altres mons. Les sondes Voyager I i II, llançades el 1977 i ja al sistema solar exterior, camí de l'heliopausa, portaven unes gravacions en disc d'or anomenades Sons de la Terra, que incloïen composicions tan variades com El clavecí ben temprat, de Bach, en interpretació de Glenn Gould; El còndor pasa o un tema de mariachis. La difícil selecció d'aquesta música, que havia de representar totes les cultures del món –com que es representa només a si mateix el Sónar ho té més fàcil–, la va fer per encàrrec de la NASA un comitè encapçalat per Carl Sagan.

El projecte es fa en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), centre que estudia tots els aspectes relacionats amb l'espai i les ciències espacials, i el METI International (Messaging Extraterrestrial Intelligence), organització que defensa un contacte proactiu amb extraterrestres. Les primeres transmissions de material musical humà ja s'han enviat, va ser els dies 16, 17 i 18 des de l'antena d'Eiscat (acrònim en anglès de l'Associació Científica Europea de Radars de Dispersió Incoherent), situada a Tromsø (Noruega). Una segona fase de transmissions està programada per a l'abril del 2018, preveient –és un suposar– que els extraterrestres no n'hagin tingut prou.

La música que han decidit des del Sónar que cal portar a l'exoplaneta (tota encarregada exclusivament per al projecte) inclou Laurent Garnier, The Black Madonna, Autechre, Richie Hawtin, Kode 9, Kate Tempest, Laurel Halo, Daito Manabe o Cabo San Roque. Per si al GJ273 b encara no haguessin evolucionat tant, també hi ha Jean-Michel Jarre, que hi aporta una melodia “atractiva i reconeixible” a l'estil d'Encuentros en la tercera fase. Com que el GJ273b es troba a 12,4 anys llum (!) de nosaltres (més de 120 bilions de quilòmetres) és possible que quan hi arribi, Jarre ja torni a estar de moda.

Quan els treballs dels altres artistes enviats en aquest salvavides musical còsmic llançat a la foscor de l'espai imperible (com diria l'inefable Carl Sagan, a qui li hauria entusiasmat la idea), n'hi ha de tipus molt diferents: propostes poètiques, matemàtiques, polítiques i també algunes de crítiques sobre com ens estem carregant el planeta per aquí. Carsten Nicolai ha creat un enregistrament dels sons del cor de la seva filla abans de néixer; Autreche, una música composta amb els primers 449 números primers; BFlecha, una peça basada en els cicles dels ecosistemes terrestres; Nina Kraviz, un clam de pau a través de la paraula russa mir (que vol dir món i pau), i Halo, un lament poètic i alhora un crit de socors: Please, save us!. Vist així no sembla una selecció feta per ballar, però ja se sap que al Sónar, amb una mica d'ajuda, ho balles tot.

“Estem sols a l'univers? Al Sónar desitjaríem que no”, expliquen des del festival. “És més, a la vista de com els humans estem gestionant el nostre planeta, potser és el moment de comunicar-nos amb una intel·ligència exterior –i esperem que superior per demanar ajuda i consell”. I si resulta que consideren la música del Sónar una agressió, com van fer en el seu moment els veïns del festival? No caldria descartar que ens exposem a represàlies, o a una invasió en tota regla. Potser caldria haver consultat H. G. Wells o Roland Emmerich. Al Sónar hi discrepen: “Apostem per recuperar una consciència planetària i iniciar una reflexió col·lectiva per sumar-hi nous convidats i noves idees, en aquest cas, extraterrestres”. La música i els missatges dels artistes estan disponibles a www.sonarcalling.com