Selecciona Edició
Connecta’t

Interior relegarà Trapero a una feina burocràtica

El responsable dels Mossos, destituït, mantindrà un despatx a la comissaria de les Corts, seu de la Direcció General de la Policia Catalana

Trapero sortint de l'Audiència Nacional.
Trapero sortint de l'Audiència Nacional.

El Ministeri de l'Interior vol un càrrec burocràtic per a Josep Lluís Trapero, màxim responsable dels Mossos d'Esquadra fins a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Trapero manté els galons, la feina i el sou, però el ministre Juan Ignacio Zoido busca allunyar-lo de les tasques operatives. La seva intenció és que ocupi un despatx a la comissaria de les Corts, a Barcelona, on desenvoluparà tasques administratives, segons fonts d'Interior. Trapero ja tenia un lloc de treball en aquesta comissaria.

La decisió sobre la nova destinació es comunicarà ben aviat al comissari Trapero, segons afirmen fonts d'Interior, ja que Zoido no vol allargar l'actual situació de l'alt comandament policial, atesa la seva condició d'imputat per sedició. Es va plantejar que l'hi hagués comunicat dimarts Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic d'Interior i, des de l'aplicació del 155, màxim responsable de la policia catalana, que s'havia desplaçat a Barcelona per mantenir reunions amb comandaments i sindicats dels Mossos, però Interior va ajornar la decisió, segons afegeixen les fonts consultades.

Un dels problemes és precisament el rang de major, rescatat pel llavors conseller d'Interior, Jordi Jané, a principis d'any i pensat únicament per al cap màxim del cos, al qual s'accedeix per concurs públic i del qual no es pot ser degradat. Finalment, Jané va crear dues places: una per al cap màxim i una altra per a un major destituït, buida d'assignacions concretes. Trapero passa a ocupar aquesta segona plaça. Físicament, mantindrà el seu despatx a les oficines de les Corts, on es troba la Direcció General de la Policia catalana. “Allà no tindrà funcions operatives”, recalca Interior. Trapero ja hi ha treballat els últims dies, segons fonts policials.

Perfil baix

Inicialment, Interior va considerar la possibilitat de destinar-lo a un lloc de treball a la Direcció General d'Administració de Seguretat, un organisme situat a la seu del Departament d'Interior que s'encarrega d'analitzar les polítiques de seguretat. Allà és on va ser destinat precisament el comissari Josep Milán l'abril del 2013, quan Trapero el va substituir en el càrrec. Un any i mig després, Milán va tornar a un càrrec operatiu com a cap a Girona.

Trapero es va mantenir com a màxim responsable dels Mossos fins al 28 d'octubre. De matinada, poques hores després que el Consell de Ministres aprovés l'aplicació del 155 i destituís de manera fulminant els seus superiors polítics —el conseller Joaquim Forn i el director general dels Mossos, Pere Soler—, el BOE va publicar la seva destitució com a màxim responsable dels Mossos. Hores després, va ser nomenat per substituir-lo el comissari Ferran López, que fins llavors havia estat el seu segon.

Trapero va assumir la destitució sense oposar cap resistència. Després de reunir-se amb els qui formaven, amb ell, la cúpula policial (López i el també comissari Joan Carles Molinero) es va acomiadar per carta de tots els agents demanant lleialtat per als nous responsables policials. Des de llavors, no ha tornat al complex central dels Mossos, a Sabadell. Va traslladar el seu desig de mantenir un perfil baix a l'espera que li assignessin una nova destinació i es va agafar uns dies lliures.

La seva intenció era preparar la seva defensa legal després que l'imputessin pels successos del 20 de setembre a Barcelona, quan la Guàrdia Civil va quedar assetjada a la seu del Departament d'Economia. Per aquests fets, la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el va imputar per sedició i li va retirar el passaport. Ha de presentar-se cada 15 dies davant del jutge.

Un rang denunciat als tribunals

La categoria de major dels Mossos existia, però es va perdre quan el llavors cap de la policia catalana, Joan Unió, es va retirar el 2007. Des d'aquest moment, el càrrec l'ocupava un comissari, a qui es nomenava cap. El llavors conseller Jordi Jané va recuperar el rang a principis d'aquest any entre les protestes d'alguns sindicats que temien que estigués creat a mida per a Josep Lluís Trapero. Un sindicat el va portar als tribunals. El departament va al·legar que era un concurs obert a tots els comissaris, però que només s'hi va presentar Trapero.

MÉS INFORMACIÓ