Selecciona Edició
Connecta’t

Juan Luis Cebrián: “Cal garantir l’autonomia de les redaccions i dels directors”

El president del Grup PRISA té previst anunciar a la junta d'accionistes d'aquest dimecres la seva proposta de successor. “S'han de preservar els mitjans davant d'especuladors o aventurers”

Juan Luis Cebrián, president del Grup PRISA.

PRISA, grup editor d'EL PAÍS, celebra aquest dimecres una junta d'accionistes i en l'ordre del dia figura una ampliació de capital. Juan Luis Cebrián (Madrid, 1944), president del grup i també president d'EL PAÍS, del qual va ser fundador i primer director, explica en aquesta entrevista que espera anunciar a la junta la seva proposta de successor com a president del grup. Alhora, perquè hi hagi una transició ordenada i que els mitjans de comunicació de la companyia tinguin garantida la independència editorial, amb el valor que això aporta, PRISA té previst engegar un mecanisme institucional similar al que, amb diferents fórmules, ja existeix en mitjans de comunicació de referència al món, com The Economist, The New York Times o The Guardian.

Pregunta. S'ha estat parlant de la possibilitat d'un relleu en la presidència del Grup PRISA.

Resposta. A primers d'octubre, de forma voluntària, vaig enviar una carta al president de la Comissió de Successió de la companyia dient-li que volia obrir el pla de successió i suggeria unes condicions i un termini. I vaig exposar el meu desig, més aviat el desig de molts accionistes rellevants, que, en tot cas, si abandonava les meves tasques de president de PRISA, mantingués les meves responsabilitats com a president d'EL PAÍS i com a publisher [editor].

“La independència editorial dels mitjans sempre està en risc”

P. Quan espera que culmini aquest pla?

R. Aquest pla de successió el vaig posar jo en marxa voluntàriament i, per descomptat, vull que culmini en un termini no gaire llarg, a finals d'any, per dir alguna cosa. Jo estaré fora de la companyia, però vull que s'estableixi un mecanisme institucional, una fundació, que, en el futur, quan jo no existeixi, garanteixi l'autonomia de les redaccions i garanteixi la no ingerència en aquesta autonomia de les redaccions i dels directors dels mitjans en allò que és la responsabilitat del contingut.

P. Creu que sense aquestes figures que la salvaguardin la independència editorial dels mitjans està en risc?

“Els valors d’EL PAÍS són propietat dels lectors i dels ciutadans”

R. La independència editorial dels mitjans sempre està en risc. Quan PRISA va sortir a la borsa, vam prendre la previsió que la Fundació Santillana tingués uns drets —que posteriorment ha perdut per diverses raons i que els va recuperar la companyia— de presentació i d'autorització del nou director d'EL PAÍS. Jo el que pretenc és que es recuperin aquests drets perquè no hi hagi poders especulatius que puguin entrar en la propietat de la companyia i posar els mitjans, no només EL PAÍS, encara que per descomptat EL PAÍS és el mitjà insígnia del grup, al servei d'interessos bastards o que contradiguin els valors fundacionals i identitaris d'EL PAÍS, que no són propietat de la companyia, no són propietat dels redactors, sinó que són propietat dels lectors, dels usuaris i dels ciutadans. És molt important entendre que el dret a la llibertat d'informació no pertany als propietaris dels mitjans, no pertany als periodistes i als col·laboradors que fan els mitjans; és un dret dels ciutadans que uns altres administren, però que no poden usurpar.

P. Ha resultat possible fins ara garantir aquesta independència?

R. Sí, sí que ha estat possible. Després de 42 anys al capdavant de la companyia en una destinació o en una altra, ha estat possible. Jesús Polanco i jo, pràcticament plegats, per dir-ho així, hem estat els que vam fer el desenvolupament del grup. I he estat, després de la mort del Jesús, el responsable fonamental del grup durant l'última dècada. He viscut les èpoques d'esplendor i les èpoques difícils que hem passat durant els últims deu anys. I això s'ha mantingut, aquesta independència dels mitjans.

P. I de cara al futur?

“Cal preservar els mitjans davant d’especuladors o aventurers”

R. El que em preocupa és institucionalitzar aquesta independència. Crec que tinc dret a retirar-me i, per descomptat, si no m'he retirat abans ha estat pel sentit de la responsabilitat davant de la demanda de consellers i accionistes que no marxés si no veia prou estabilitzada l'estructura de capital i financera del grup. Crec que som al final de la cursa en aquest sentit; crec que això es resoldrà molt ràpid amb l'ampliació de capital, amb l'acord de la majoria del capital que subscriurà aquesta ampliació i atraurà els inversors. I, per tant, l'única cosa que encara em preocupa és garantir aquesta autonomia i independència editorial perquè els equips professionals puguin treballar en el mateix ambient i en les mateixes circumstàncies que ho han fet fins ara. En aquest món de fake news, estic segur que els accionistes volen donar suport a mitjans de comunicació responsables que defensin la llibertat i els drets democràtics.

P. Com seria el disseny institucional per garantir aquesta independència i aquests valors?

R. Estem fixant-nos en exemples que ja existeixen en la premsa internacional, en altres mitjans. En alguns casos es tracta de fundacions, com és el cas de The Guardian. En uns altres, es tracta d'acords establerts amb la propietat, com és el cas de The Economist. En d'altres, com a The New York Times, hi ha dos tipus d'accions cotitzades, la qual cosa en l'entorn del mercat espanyol és difícil o discutible. Hi ha accions B que tenen un dret preferent al dividend, però no tenen drets polítics, i són les accions amb drets polítics les que vetllen per la identitat editorial dels mitjans, com passa a The New York Times o a Televisa. Hi ha molts models, però tots coincideixen en la reflexió que la llibertat d'informació forma part dels drets constitucionals de les Constitucions liberals i que, per tant, cal preservar els drets dels ciutadans i evitar que especuladors o aventurers puguin, a través d'operacions econòmiques, vulnerar aquests drets que tenen els ciutadans.

P. Quin paper tindria vostè en el seu naixement?

Juan Luis Cebrián, president del Grup PRISA.
Juan Luis Cebrián, president del Grup PRISA.

R. La idea és fer una fundació amb la contribució d'EL PAÍS i del Grup PRISA i la meva. Establir un patronat, rellevant en personalitats i amb un compromís indubtable amb el sistema democràtic, que tingui aquest poder d'intervenció en el nomenament i la destitució del director del diari i que tingui també un poder consultiu, analític i opinatiu respecte a la línia editorial de la majoria dels mitjans del grup mitjançant un consell editorial, que ja existeix, que penjaria d'aquesta fundació i que, en principi, jo presidiria durant un temps. Però el sistema ha de ser institucional, ha d'estar al marge de les persones.

P. Com veuen aquest esquema els accionistes del grup?

“El principal actiu d’EL PAÍS o la SER és el talent i la credibilitat”

R. La majoria del capital hi està d'acord. Totes les decisions que he pres i estic prenent en aquest moment han estat d'acord amb la majoria del capital. Seria absurd d'una altra manera en una societat capitalista i una empresa capitalista com és el Grup PRISA. No sé si hi ha sectors minoritaris que ho puguin veure amb més recel i sectors respectables. Cal defensar el respecte per les minories. Crec que els accionistes molt minoritaris, que són tradicionals a la casa, ho entenen perfectament. És important saber que, quan algú inverteix en PRISA, està invertint en mitjans com EL PAÍS o com la SER, que tenen com a actiu principal el talent humà i la credibilitat del producte. I aquesta credibilitat està basada en la independència. Sense credibilitat no hi ha clients, no hi ha lectors, no hi ha oients, no hi ha televidents per al tipus de productes que nosaltres fem i, si no hi ha clients, els comptes de resultats seran sempre desastrosos.

P. I dins del consell hi ha una acceptació d'aquesta figura?

R. Fins ara, el consell ha donat suport a aquesta línia i espero que ho segueixi fent. Cal entendre que aquest sector té unes normes de governance pròpies que busquen defensar la llibertat d'expressió i els drets constitucionals que formen part del govern corporatiu de la companyia i del dividend social que pot oferir als seus inversors. No és el mateix invertir en EL PAÍS que invertir en una publicació d'humor o pornogràfica o el que sigui. La rendibilitat d'EL PAÍS no és exclusivament l'econòmica, després que durant molts anys ha estat un diari molt rendible. Té una rendibilitat social, de servei a la comunitat molt important, que els propietaris d'EL PAÍS, els fundadors i els accionistes actuals valoren i que suposa una motivació per a ells també a l'hora de determinar la inversió.

P. Suposa l'ampliació de capital deixar enrere els problemes de deute del grup?

“La credibilitat està basada en la independència; si no n’hi ha, no hi ha clients”

R. Diria que s'està veient la llum al final del túnel, però també és cert que, en veure la llum, actors o agents que estaven al mercat més adormits o expectants perquè no confiaven en l'èxit de la supervivència i la garantia de futur del grup, ara es desperten pensant que hi ha oportunitats, en alguns casos de signe especulatiu. Jo crec que si l'ampliació de capital s'aprova i s'executa, com jo espero, en un breu termini de temps, i existeixen tots els signes que així serà, el Grup PRISA tindrà una estructura de capital estable i recursos suficients per créixer, per desenvolupar-se, per invertir, per atendre les seves obligacions financeres amb els creditors i per generar sobretot la rendibilitat que permeti una inversió amb benefici atractiu per a accionistes i inversors. Durant els últims 10 anys, PRISA ha estat patint les conseqüències de la crisi econòmica financera, del canvi tecnològic accelerat i del fet d'haver estat una companyia que va créixer molt ràpidament, però amb fons propis molt magres, sense capital suficient per a aquest tipus de situacions. Durant aquests dos últims lustres, hem fet molts sacrificis per part d'accionistes i per part de professionals i treballadors. Crec que després de l'execució de l'ampliació de capital que es proposa a la junta, el Grup PRISA tindrà una estructura de propietat estable, compromesa amb els valors fundacionals del grup, que tenen a veure amb l'exercici de la llibertat d'expressió, la qualitat i la importància dels productes culturals i educatius i amb capacitat de desenvolupament i de creixement, d'invertir, en definitiva, per competir en el món de la globalització.

“El nou president ha de tenir un perfil d’identitat i de continuïtat”

P. Què anunciarà en la junta d'accionistes?

R. A la junta general anunciaré, primer, que el pla de successió segueix endavant, després de diverses falòrnies que s'han publicat que jo el que estic fent és intentar no marxar. Jo estic intentant anar-me'n, ja des de fa anys. En la junta d'abril del 2016 vaig anunciar i vaig posar a l'aprovació dels accionistes un pla de successió precisament per poder anar-me'n de manera ordenada. Ho faré igualment, però vull que sigui de la manera més ordenada possible i amb el màxim consens, fonamentalment entre els accionistes, màxim consens amb els consellers i amb els equips professionals. Òbviament, en les societats del nostre gènere és la majoria dels accionistes qui en última instància ha de definir com es fan les coses. El consell és molt important, perquè representa el 100% de la companyia, no només representa als accionistes majoritaris. I són molt importants els equips humans i professionals que integren la companyia. Perquè una companyia de mitjans i d'educació com és la nostra, la matèria primera que utilitza és únicament el talent dels professionals.

P. Qui creu vostè que pot generar aquest consens?

R. Jo espero poder anunciar directament quina és la meva proposta a la junta.

P. No pot avançar-la?

R. No haig d'anunciar a l'opinió pública la meva proposta abans que als accionistes.

P. Quines virtuts ha de reunir el seu successor a la presidència?

R. Ha de tenir un perfil d'identitat i de continuïtat amb el significat dels valors intangibles d'EL PAÍS, una persona amb experiència en el consell d'administració, amb experiència en els mitjans i vinculada a les nostres activitats, algú que no sigui un paracaigudista, un estrany a allò que els mitjans de comunicació i els sistemes d'educació constitueixen i que tingui capacitats també en el sector financer, i respecte i aprovació per part dels accionistes d'aquesta casa.

“EL PAÍS ha tingut una coherència exemplar”

Pregunta. Té la sensació de que hi ha una lluita de poder pels mitjans del grup?

Resposta. Crec que hi ha una lluita de poder per adquirir qualsevol mitjà que tingui influència. EL PAÍS és el primer diari d'Espanya, el primer diari del món en llengua espanyola, la primera plataforma d'informació global en castellà que existeix, la seva marca com a tal està entre els 10 primers diaris digitals del món, té un gran poder d'influència i una capacitat de generar criteri pel que fa als valors democràtics i constitucionals... I no només a Espanya, també en molts països d'Amèrica Llatina. Sempre hi ha hagut al voltant dels mitjans de comunicació com EL PAÍS tot tipus de conspiracions i maquinacions dels que els han volgut instrumentar. Durant els seus més de 40 anys de vida, EL PAÍS ha tingut una coherència exemplar i admirable en el que és la defensa dels valors democràtics i constitucionals, i la defensa d'una societat liberal, progressista que, d'alguna manera, ha coincidit amb les aspiracions o definicions dels sectors de centreesquerra de la societat espanyola i de moltes altres societats d'Amèrica Llatina. Crec que aquests signes d'identitat es mantenen, amb diferents matisos segons les èpoques, segons les conjuntures i segons els diferents directors, perquè els directors influeixen, com és obvi, directament en la línia editorial. Però crec que hi ha hagut una continuïtat absoluta en aquests més de 40 anys, que és admirable i que, a més, ha estat acompanyada massivament pels nostres lectors.