Selecciona Edició
Connecta’t
La situació a Catalunya

Lamela insisteix que el Govern destituït va promoure la independència per vies violentes

La jutgessa rebutja anul·lar les ordres de cerca i captura internacional dels exconsellers Serret i Comín

Els exconsellers Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Toni Comín diumenge a Brussel·les. Ampliar foto
Els exconsellers Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Toni Comín diumenge a Brussel·les. AP

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha confirmat avui dilluns les ordres europees de detenció i les ordres de cerca i captura internacional dictades el 3 de novembre contra els exconsellers de la Generalitat Meritxell Serret (Agricultura) i Toni Comín (Salut), fugits a Bèlgica amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dos altres exconsellers del Govern, Clara Ponsatí (Ensenyament) i Lluís Puig (Cultura). La magistrada ha rebutjat els recursos de reforma presentats pels advocats de tots dos polítics contra la decisió d'ordenar la seva cerca i captura per tot el món.

Els exconsellers fugits a Bèlgica estan imputats per delictes de rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència i prevaricació pel procés il·legal iniciat el 2015 i que va culminar amb la declaració d'independència de Catalunya del passat 27 d'octubre. En la mateixa interlocutòria –resolució raonada– la magistrada rebutja la personació en la causa de l'advocat de Serret i Comín, Gonzalo Boye, ja que els seus clients “no han fet cap designació expressa de professionals que els defensin” en aquesta causa. “Ni tan sols consta que el lletrat signatari dels escrits sobre els quals es decideix exerceixi efectivament la defensa i representació consentida i acceptada per ells”, assenyala la interlocutòria.

Malgrat que no reconeix la personació de l'advocat Boye, la magistrada entra en el fons dels arguments que planteja el lletrat. Boye al·lega que les accions dels seus clients estan emparades per la inviolabilitat i immunitat parlamentàries i que la seva persecució judicial té “caràcter polític”. “No se'ls persegueix ni per les seves idees ni per defensar la independència de Catalunya”, rebat la jutgessa Lamela, “sinó per intentar canviar totalment al marge de les vies legals la forma de govern participant decisivament en els actes que van desembocar en la celebració d'un referèndum independentista per aconseguir a Espanya la secessió de la comunitat autònoma de Catalunya i la seva constitució en república independent”.

Respecte a l'al·legada immunitat parlamentària, la jutgessa recorda que aquesta comprèn els “vots i les opinions” que emetin els parlamentaris “en l'exercici del seu càrrec”, però no s'estén de manera general i indiscriminada a qualsevol actuació que facin durant el seu mandat. Segons la magistrada, Serret i Comín van actuar “no com a diputats, sinó aprofitant aquesta condició i la seva condició de consellers (…) per a finalitats il·lícites”.

Lamela insisteix que, amb la resta de querellats –tant els exconsellers a la presó com els fugits–, “van promoure i van utilitzar la força intimidatòria i violenta dels sectors independentistes de la població”. La magistrada considera que “van fer una crida a la insurrecció i van contravenir frontalment la legalitat i l'ordenament constitucional (…) tot i ser coneixedors que el referèndum només es podia celebrar per la via de fet i fins i tot amb l'ús de la força coactiva de la multitud mobilitzada” per a això amb “el suport i la col·laboració” de les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, presidides per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que també són a la presó per sedició.

La magistrada rebutja, així mateix, la suposada falta de motivació de la interlocutòria segons la qual va emetre l'ordre de cerca i captura de tots dos polítics: “Que els recurrents no estiguin conformes amb aquesta motivació i amb la decisió adoptada no significa que la resolució no tingui motivació”.