Gala passarà de musa a artista al MNAC el 2018

Freda, calculadora, manipuladora, seca, distant, controladora. Són alguns dels adjectius que s'associen amb Ielena Ivanovna Diàkonova, Gala, la companya russa i musa del pintor Salvador Dalí. Des que es van conèixer el 1929 a Cadaqués, no va dubtar en abandonar el seu marit, el poeta Paul Éluard, i la seva filla Cécile, d'11 anys, per un jove pintor excèntric, deu anys més jove que ella, que encara no havia aconseguit la fama i que aquells dies passava més aviat penúries econòmiques. Des de llavors, van estar junts més de mig segle, fins que ella va morir el 1982. La personalitat magnètica de Dalí va fer que eclipsés tot el que hi havia al seu voltant, també la mateixa Gala, malgrat que ell no es va cansar mai d'assegurar que el seu triomf i les seves obres eren fruit de l'ajuda de la seva companya. Tant que el pintor no va dubtar a incloure el seu nom en la firma dels seus quadres a partir dels anys cinquanta. “Signant els meus quadres com a Gala-Dalí no faig res més que donar nom a una veritat existencial, perquè no existiria sense la meva bessona Gala”.

Amb la idea de revelar aquesta Gala escriptora, dissenyadora i artista, més enllà de la simple musa que podia estar hores posant per al seu estimat, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i la Fundació Gala-Salvador Dalí inauguraran l'exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol (del 5 de juliol al 14 d'octubre), comissariada per Estrella de Diego, gran especialista en Gala. La mostra, la primera que se li dedica, reivindicarà aquesta dona com un personatge clau en les avantguardes que va saber crear i modelar la imatge del pintor Dalí. I ho farà a partir d'unes 180 obres, de les quals 60 són olis i dibuixos del geni de Figueres, però també s'hi podran veure quadres de Max Ernst (amb el qual va tenir una història), fotografies de Man Ray i Cecil Beaton, a més d'obres d'altres artistes que van gravitar per l'univers surrealista, com Picasso, Man Ray o Brassaï i objectes personals d'ella, com vestits, cartes, postals i objectes de tocador que es conserven a la casa de Portlligat.

Aquesta mostra és una de les dues grans exposicions que es podran veure la temporada vinent al MNAC. L'altra, anterior, és, segons va explicar ahir el director del centre, Pepe Serra, la dedicada al moviment de l'Arts and Crafts a la Gran Bretanya de finals del segle XIX (del 22 de febrer al 21 de maig) i a la figura del seu impulsor, William Morris, una mostra coproduïda amb la Fundació Juan March, en la qual les peces de modernisme del museu dialogaran amb teixits, papers pintats, joies, vidres, ceràmica i altres objectes de diversos museus britànics, com el Victoria and Albert Museum, la Tate o la William Morris Gallery. “És la primera exposició sobre aquest corrent artístic que s'organitza a Espanya”, va assegurar Serra. Però la gran aposta del museu serà a l'inici de l'any vinent quan reobrin totalment reformades les sales del Renaixement i el Barroc (estava previst fer-ho el 20 de desembre) que impressionaran, va dir Serra, tant com quan es va obrir el 2014 l'art modern.

En la seva aposta per renovar el discurs i explicar, de la millor manera possible, els diferents moviments, Serra va anunciar que està molt avançat un acord amb el Museu Picasso de Barcelona i ho farà també amb el nou director de la Fundació Miró per incorporar obres d'aquests artistes en el recorregut.

Maig del 68

El que no sembla que hagi canviat és la situació econòmica del museu. Serra va tornar a recordar que el pressupost anual que el 2008 era de 21 milions ara és de 15,1 milions, una quantitat que es renovarà el 2018, i que el pressupost per a programació és només d'1,6 milions “quan una bona xifra seria de cinc”.

L'any que ve també serà el primer en el qual s'engegaran una sèrie d'exposicions centrades en els anys cinquanta i setanta del segle passat, com la que parlarà sobre l'art a Catalunya al voltant del 1968, coincidint amb els 50 anys dels actes de maig d'aquell any, fruit del treball de recerca realitzat pel museu els últims anys “per fer una lectura analítica de l'art català de la postguerra”, va comentar Serra. Seguint amb el tema de la postguerra, el museu obrirà dues sales noves al final del recorregut de l'art modern per plantejar l'art dels anys posteriors a la Guerra Civil. “Aquest és el museu on millor s'explica el conflicte”, va insistir el director.

Serra va anunciar també que el 2019 serà l'any en el qual es presentarà la col·lecció del gòtic renovada i el 2020, el romànic. "Tenim la millor col·lecció d'art mural del món, però no el millor museu d'art mural". “Després de tots els canvis, ens atrevirem amb les dues grosses”, va reblar.