_
_
_
_
_

Campanya des de la cel·la

L'Audiència Nacional decidirà, amb un tràmit previ a Interior, si els exconsellers poden sortir de la presó temporalment per als mítings

J. J. Gálvez
Oriol Junqueras arribant a l'Audiència Nacional, el 2 de novembre.
Oriol Junqueras arribant a l'Audiència Nacional, el 2 de novembre.Álvaro García

Catalunya es prepara per a una campanya electoral inèdita. Després que ERC ja hagi anunciat la seva intenció d'incloure els exconsellers empresonats a les seves llistes, i amb el PDeCAT considerant aquesta mateixa possibilitat, sorgeix un nou dubte en aquest camí cap a les urnes: es concedirà als ex-alts càrrecs del Govern algun permís extraordinari, mentre romanen a la presó preventiva, per sortir a participar en els actes i mítings que es facin? La llei espanyola no ho impedeix.

Qui pren la decisió? Segons expliquen fonts jurídiques i d'Interior, la concessió del permís quedarà en mans de l'Audiència Nacional. Això sí, amb un tràmit previ a Presons, que depèn del Ministeri. "Els reclusos ho hauran de demanar a l'Administració penitenciària. I, llavors, serà aquesta la que decideixi a quin magistrat li correspon i l'hi envia: si al de Vigilància Penitenciària, José Luis Castro, o a la instructora de la causa, Carmen Lamela", detallen fonts de l'Audiència Nacional. Un portaveu d'Institucions Penitenciàries eludeix comentar "escenaris futurs" i es limita a afirmar que els permisos de presos preventius "han de ser aprovats pel jutge del qual depenen". A més, la normativa només especifica que aquesta concessió dependrà "de l'autoritat judicial corresponent".

A l'Audiència Nacional no recorden cap decisió semblant en les últimes dècades. Sí que es parla, en canvi, d'un cas amb algunes similituds, salvant totes les distàncies: el líder abertzale Arnaldo Otegi va demanar un permís el 2012 per participar en un míting de Bildu quan complia condemna, amb sentència ferma, a la presó de Logronyo, i la justícia l'hi va denegar. Malgrat tot, l'exportaveu de Batasuna (que no era candidat en aquells comicis) va aprofitar una trobada amb un familiar a la presó per gravar un missatge amb un telèfon mòbil, que després es va poder escoltar al míting organitzat per als comicis bascos. Institucions Penitenciàries, que no li havia donat permís, ho va sancionar posteriorment.

Quant de temps poden sortir? L'article 155 del reglament penitenciari subratlla que "la durada de cada permís extraordinari vindrà determinada per la seva finalitat i no podrà excedir del límit fixat per als permisos ordinaris". És a dir, fins a 48 dies l'any per als presos de tercer grau i fins a 36 per als de segon —els preventius no estan classificats en aquest règim de graus, però sí que es poden acollir als mateixos beneficis d'aquest tipus.

Existeixen alternatives, com gravar vídeos? "No hi haurà una campanya electoral plena perquè no podran anar a actes i reunions", admet Javier García Roca, professor de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid, que aposta per "flexibilitzar les normes de la presó perquè puguin fer campanya, però des de la presó". Aquesta és una petició que de moment no ha plantejat al jutge la defensa dels exconsellers, que sí que va anar un pas més enllà i va argumentar en un recurs que la seva permanència a la presó "lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política" i, també, el dret dels ciutadans a escollir-los.

En aquest escrit presentat per l'advocat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa, es demana al tribunal que faci un "judici de proporcionalitat", ja que el seu empresonament els pot generar un “dany reputacional” de cara al 21-D. Però fonts de l'Audiència Nacional matisen aquesta idea: "Com que no estan condemnats, no han perdut el seu dret a votar i a ser votats. Però això no s'ha de traduir necessàriament en un dret a sortir al carrer. Poden, per exemple, gravar vídeos per als actes".

Estarien sota vigilància? L'article 47 de la Llei Orgànica Penitenciària preveu que els empresonats puguin sortir de la presó per "motius importants i comprovats", i estableix que ho faran "amb les mesures de seguretat adequades". Encara que la situació actual a Catalunya resulta inèdita, ja s'han concedit permisos extraordinaris en el passat per acudir a actes polítics; fonamentalment, amb presos etarres. Per exemple, en la dècada dels noranta, es va permetre a José Manuel Ugartemendia, membre de la banda, desplaçar-se a l'Ajuntament de Renteria (Guipúscoa) per recollir la seva acta de regidor d'HB. La policia el va treure de la presó de Còrdova i, escortat, el va portar fins al Consistori, on es va celebrar la sessió a porta tancada. Només acabar, va ser retornat a la presó.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. J. Gálvez
Redactor de Tribunales de la sección de Nacional de EL PAÍS, donde trabaja desde 2014 y donde también ha cubierto información sobre Inmigración y Política. Antes ha escrito en medios como Diario de Sevilla, Europa Sur, Diario de Cádiz o ADN.es.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_