Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont: una solució diferent de la independència és “possible”

"He treballat durant trenta anys per obtenir un altre encaix de Catalunya a Espanya!", diu l'expresident de la Generalitat des de Brussel·les

Carles Puigdemont durant l'entrevista.
Carles Puigdemont durant l'entrevista. 'Le soir'

El president destituït de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, assegura avui en una entrevista al diari belga Le Soir que "sempre és possible" una solució diferent de la independència d'aquesta comunitat autònoma. "Sempre és possible! He treballat durant trenta anys per obtenir un altre encaix de Catalunya a Espanya! Hem treballat molt en això, però l'arribada al poder del senyor Aznar va aturar aquest camí", afirma al diari francòfon Puigdemont, que insisteix a estar disposat a acceptar "la realitat d'una altra relació amb Espanya".

L'entrevista transcorre durant una caminada pel bosc de Soignes, una idea que, segons el diari, li van suggerir els assistents d'eurodiputats independentistes catalans que gestionen les relacions de Puigdemont amb la premsa. Durant la xerrada, que es va fer divendres a les 15.30, Puigdemont es mostra a favor d'un acord amb el Govern central, però subratlla que l'origen de la crisi actual es troba el 2010, quan el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals diversos articles de l'Estatut d'Autonomia.

Quan li han preguntat sobre l'aprovació de les lleis de ruptura el 6 i 7 de setembre, l'expresident de la Generalitat recorda "que les lleis, a tots els Parlaments del món, són aprovades per la majoria absoluta dels diputats". “Però precisament a Espanya és impossible que una minoria com Catalunya pugui tenir el dret de canviar el marc. Durant aquests anys hem demanat poder debatre al Parlament lleis sobre el referèndum i sobre la transició nacional… cada vegada que hem volgut crear una comissió sobre aquests assumptes, els grups que avui ens acusen de no haver estat democràtics anaven al Tribunal Constitucional per impedir aquests debats”, explica Puigdemont.

Sobre la mateixa jornada i la vulneració dels drets de les minories, respon: “Capgiro la pregunta: L'opinió d'aquells que són representats per 63 diputats es pot imposar a la majoria? Fa set anys que parlem d'això. Al gener, em vaig reunir amb el president Rajoy. Li vaig dir que estàvem disposats a arribar a un acord en tot: la data del referèndum, la pregunta, una pregunta alternativa entre la independència i la devolució màxima de competències, la majoria necessària per adoptar una decisió, i estava fins i tot disposat a acceptar que en el termini d'una generació es torni a fer la pregunta en referèndum cada tres anys. Les respostes van ser negatives a tot. El Partit Popular, que representa menys del 10% a Catalunya, té més drets que nosaltres sobre el destí dels catalans? Jo contesto: no. És evident que la sessió del 6 i 7 de setembre no va ser la millor sessió del Parlament català, però va ser el nostre últim recurs".

Puigdemont manté, sobre el reconeixement de la república catalana a l'estranger, que sempre havia assenyalat que no els reconeixerien: "Sempre he dit que cap país ens reconeixerà, que caldrà treballar en aquest camp. Però per poder tenir una oportunitat, abans havíem d'aconseguir organitzar un referèndum pacíficament, i això ho hem aconseguit: un gran nombre de catalans va participar en unes condicions extremadament difícils. Per descomptat que ens hauria agradat haver tingut unes condicions de normalitat per dur a terme aquest escrutini, però vistes les condicions que ens va imposar l'Estat, va ser una victòria democràtica”.

Sobre l'article 155 i la convocatòria d'eleccions que finalment no va fer, l'expresident assegura que, a partir del moment que va conèixer el contingut del decret del Govern espanyol sobre el 155, el va considerar "manifestament il·legal" i els va situar "davant d'un cop d'Estat”. I sobre la incapacitat per fer front als independentistes més radicals manté que sí que ho va fer. "Vaig anunciar la meva decisió no només als grups parlamentaris, sinó també als moviments sobiranistes, i em van dir que respectaven la meva decisió. Però vaig ser clar en el fet que la meva decisió de convocar les eleccions havia de servir per impedir el cop d'Estat del 155”.

Puigdemont també manté en l'entrevista que va retardar la declaració d'independència del 10 d'octubre, que va suspendre immediatament, pels “senyals enganyosos” que el Govern espanyol volia explorar una via de compromís per al futur. “No actuaria de la mateixa manera si hagués de tornar a fer-ho” i que va marxar a Bèlgica perquè si s'hagués quedat i hagués fet una "resistència institucional, això podria haver desembocat en violència". "No violència nostra, sinó de l'Estat espanyol. L'Estat ja ho va demostrar l'1 d'octubre, i està disposat a utilitzar la violència per reprimir la resistència pacífica catalana, i crear les condicions d'una repressió extremadament violenta, com la il·legalització de certs partits polítics. No volia arriscar-me a convertir-me en el motiu o l'excusa perquè l'Estat recorregués a la violència”, ha matisat.