Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un ideòleg clau en la secessió es va reunir amb Assange a Londres

Oriol Soler va estar quatre hores a l'ambaixada de l'Equador el 9 de novembre

L'empresari i editor Oriol Soler, un dels ideòlegs i promotors més rellevants del moviment secessionista a Catalunya, es va reunir el 9 de novembre durant quatre hores amb Julian Assange, l'activista perseguit per la justícia nord-americana responsable del web de filtracions Wikileaks. La trobada, segons ha confirmat a EL PAÍS el mateix Soler, va tenir lloc a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on Assange està asilat des de fa més de cinc anys. A través de les xarxes, aquest ciberactivista ha difós milers de missatges i desinformacions en suport de l'independentisme català.

Soler i Grinyó surten de l'ambaixada de l'Equador a Londres el 9 de novembre després d'entrevistar-se amb Julian Assange durant quatre hores. Ampliar foto
Soler i Grinyó surten de l'ambaixada de l'Equador a Londres el 9 de novembre després d'entrevistar-se amb Julian Assange durant quatre hores.

Soler ha negat que la seva trobada amb el ciberactivista, amb una potència inigualable per propagar missatges i consignes a través de les xarxes, tingués com a objectiu preparar la campanya de comunicació de cara a les eleccions autonòmiques del 21-D, que l'independentisme vol convertir en una demostració de la seva força, malgrat qualificar-les d'il·legítimes.

Julian Assange va irrompre en la crisi independentista de Catalunya a finals de l'agost, quan va començar a publicar a la xarxa social Twitter missatges contra El Periódico i contra el seu director, Enric Hernàndez. El diari va revelar en exclusiva que els serveis d'intel·ligència nord-americans havien advertit la Generalitat del risc d'un atemptat gihadista a la Rambla de Barcelona. Des de llavors, Assange s'ha involucrat intensament en la crisi secessionista i ha publicat moltes desinformacions a la xarxa en suport del procés i contra el Govern espanyol.

Soler va anar el 9 de novembre a l'ambaixada d'Equador a Londres, situada al número 3 de Hans Crescent i mundialment famosa des que fa més de cinc anys es va convertir en el refugi i santuari del ciberactivista Julian Assange, perseguit per la justícia nord-americana després de la difusió de milers de documents secrets a través del seu portal Wikileaks. Soler, acompanyat d'Andreu Grinyó, director de màrqueting del supermercat en línia Ulabox i expert en campanyes de comunicació en xarxa i afí a l'independentisme, va mantenir una trobada d'aproximadament quatre hores amb Assange. Va ser entre les cinc de la tarda i les nou del vespre, horari espanyol.

Un ideòleg clau en la secessió es va reunir amb Assange a Londres

Preguntat pel contingut d'aquesta reunió, Soler va traslladar a EL PAÍS una explicació succinta: “Els catalans hem patit també espionatge electrònic i físic, censura, irregularitats judicials, arrestos, intents d'extradició, presó, exili, bloqueig financer, notícies falses, contrapropaganda, com Julian Assange, i vam estar compartint la nostra visió del moment”, va dir després de confirmar la trobada.

Soler manté relacions intenses amb el moviment independentista des de fa molts anys. Va ser un dels fundadors del diari Ara —amb el qual actualment no té vincle—, i està al capdavant de la cooperativa cultural SOM, editora de revistes amb cert impacte a Catalunya, com Sàpiens, i propietària de la productora audiovisual Batabat. Aquesta última va ser la responsable del vídeo Help Catalonia. Save Europe, difós a les xarxes per l'associació Òmnium Cultural, en el qual l'actriu Anna Murany relatava, en actitud melodramàtica, un cúmul de falsedats sobre l'actuació de la policia durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Destruir les institucions

Però sobretot, Soler és part fonamental de l'anomenat “Estat major”, que, des de l'ombra, ha dissenyat l'estratègia del cop secessionista. Ell va liderar la campanya de comunicació del primer intent fallit de referèndum, el 9 de novembre del 2014. També es va posar al capdavant de la promoció de la consulta de l'1 d'octubre. I a ell se li atribueix l'esforç d'apropar i convertir en aliats el nacionalisme català representat pel PDeCAT, l'independentisme d'ERC i el moviment antisistema de la CUP.

El propòsit del fundador de Wikileaks no és tant la independència de Catalunya com utilitzar per a profit seu el clima de desestabilització causat per l'independentisme per promoure una causa global: una revolució social generalitzada que suposi la destrucció de les institucions i dels Estats i que condueixi a un model nou de societat. Així ho va explicar ell mateix el 26 de setembre a través d'una videoconferència organitzada pels moviments universitaris independentistes i les joventuts del PDeCAT, d'ERC i de la CUP a la Universitat de Barcelona. “Aquest xoc dels catalans amb l'Estat espanyol és un fet determinant en la història d'Occident”, va dir Assange a uns tres-cents assistents. “Poblacions de tot Occident aprendran de la vostra experiència”, els va dir. “On vagi Catalunya aniran altres Estats”.

Els visitants de l'Ambaixada d'Equador

La peregrinació de personatges afins al secessionisme català al cau londinenc de Julian Assange no es redueix exclusivament a l'editor Oriol Soler. L'agost passat, el congressista nord-americà, Dana Rhorabacher, conegut a Washington com “l'amic de Vladímir Putin”, va visitar al ciberactivista a Londres i li va prometre que intervindria amb Donald Trump per obtenir un perdó presidencial [l'equivalent a un indult] per a Assange. Rhorabacher és un dels pocs polítics nord-americans que defensa activament la independència de Catalunya, i va formar part de la reduïda comitiva que va rebre el març passat el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Washington.