_
_
_
_
_

Les bases de Colau voten que trenqui el seu pacte de govern amb el PSC a l’Ajuntament

El 'no' guanya amb un 54% de vots i el pacte amb Collboni es fractura després d'un any i mig

Ada Colau, aquest dissabte a la reunió de Catalunya en Comú.
Ada Colau, aquest dissabte a la reunió de Catalunya en Comú.Massimiliano Minocri

Las bases de Barcelona en comú, el partit de l'alcaldessa Ada Colau, han votat amb un 54,18% a favor que trenqui el seu pacte de govern amb el PSC a l'Ajuntament de la capital catalana. La participació entre els gairebé 10.000 inscrits en l'organització ha estat de 3.800 persones. La formació de l'alcaldessa va decidir la setmana passada sotmetre a consulta el pacte pel malestar que ha causat entre part de les bases el suport dels socialistes al Govern central en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. A favor de trencar el pacte han votat 2.059 persones; en contra, 1.536 (45,68%).

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha acceptat el resultat de la votació: "Ha estat una decisió difícil, però l'hem pres de la millor manera possible: amb radicalitat democràtica", ha dit des del seu compte de Twitter. També ha tingut paraules per a Jaume Collboni, el seu soci socialista al consistori: "Gràcies per la feina conjunta al servei de Barcelona. Tant de bo el PSC abandoni aviat pactes amb PP/Cs/Unió i recuperi aliances d'esquerres".

Gerardo Pisarello ha destacat que l'acord amb el PSC "ha tingut molts elements positius", però ha subratllat que en els últims mesos s'ha produït una "situació extraordinària" a Catalunya. El dirigent ha lamentat la posició dels socialistes catalans a favor de l'aplicació de l'article 155. "Si el PSC hagués consultat les seves bases, la consulta de Barcelona en comú no hauria estat necessària", ha dit Pisarello, que no obstant això ha expressat el seu rebuig a "la política de blocs" i ha subratllat que Colau "no governarà amb altres partits".

Fonts socialistes han criticat la decisió: "És un error històric. A qui afecta la ruptura d'aquest acord és a la ciutat de Barcelona. Els resultats mostren que estan dividits i ha guanyat el sector independentista. Ara passem a l'oposició", han assegurat. El líder del PSC, Miquel Iceta, s'ha mostrat preocupat per la situació que es genera: "Entre Barcelona i la independència, [BComú] ha escollit la independència. Entre la estabilitat i la inestabilitat, ha escollit la inestabilitat. Entre un govern d'esquerres i plegar-se davant d'Alfred Bosch i Xavier Trias, ha triat el segon. Em vull dirigir al 45% que ha votat en contra de trencar aquest pacte i li vull agrair, l'esforç que han fet. Els socialistes hem esperat fins a l'últim moment, crèiem en aquest Govern i en els que havien subscrit aquest pacte que deia de forma taxativa que quedaven fora les qüestions que no tenien estrictament a veure amb el govern de la ciutat", ha afirmat aquest matí el líder dels socialistes catalans, que ha lamentat que Colau no hagi defensat el pacte: "S'ha volgut amagar. Demostra que potser és l'alcaldessa, però no la líder que Barcelona necessita".

El resultat mostra que entre les bases ha pesat més aquest malestar per l'actitud dels socialistes que el sentit pràctic i el valor que els partidaris de no trencar han donat a l'estabilitat a l'Ajuntament quan queden menys de dos anys de mandat. Entre els 11 regidors de Colau, els independentistes són minoria, però s'han mostrat molt incòmodes, sense amagar-ho a les xarxes socials ni en intervencions públiques, amb el paper del PSC després del referèndum independentista de l'1 d'octubre. L'alcaldessa, que té molt bona sintonia amb el cap de files del PSC a l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha apostat sempre per mantenir l'acord. Però durant aquesta setmana passada s'ha negat a respondre a la petició explícita que defensés l'acord.

Colau va guanyar les eleccions el 2015 amb només 11 regidors, lluny de la majoria en un consistori que en té 41. Un any després, el maig del 2016, va aconseguir l'acord de govern amb Collboni. Un pacte que va sumar quatre regidors a l'equip de Colau i li va permetre alleugerir la càrrega de treball, en delegar en els socialistes àrees com la promoció econòmica, les polítiques de comerç i patrimoni, i les de gent gran i joventut. A més, els regidors socialistes van assumir tres dels deu districtes: Sant Andreu, Eixample i Sarrià-Sant Gervasi.

L'acord, amb tot, deixava clar que era “de Barcelona per Barcelona”, i especificava que, en el debat sobre la situació política de Catalunya, cada formació actuaria o votaria pel seu compte. Així ha estat durant un any i mig en plens municipals on els regidors s'han posicionat dividits en proposicions que l'oposició ha plantejat precisament per mostrar les diferències. Votacions que han pujat de temperatura a mesura que s'apropava el referèndum independentista del passat 1 d'octubre. Per exemple, el juny o juliol passats, amb propostes del PP o Ciutadans sobre la implicació municipal en la consulta unilateral. O ja passat el referèndum, amb votacions sobre la declaració unilateral d'independència, l'aplicació del 155 o el reconeixement del govern de la Generalitat cessat com a legítim: aquesta última, recolzada per Colau i no per Collboni.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_