Selecciona Edició
Connecta’t

La cultura busca el seu lloc davant l’excepció

L’assistència a espectacles i museus de Barcelona continua acusant alts i baixos a causa de la situació sociopolítica

El Palau de la Música durant l'actuació de Chick Corea dijous passat a Barcelona.
El Palau de la Música durant l'actuació de Chick Corea dijous passat a Barcelona.

A la cafeteria del Palau de la Música Catalana de Barcelona, una parella prenia un refrigeri abans d’entrar al concert de Chick Corea la nit del dijous. Expliquen que tenien previst anar-hi i que l’“excepcionalitat” de la jornada —amb la taula del Parlament declarant davant el Tribunal Suprem amb una petició fiscal de presó que no s’havia aclarit quan va començar l’actuació— no els va fer quedar a casa. Canvi d’hàbits? “La veritat és que no, seguim fent el que programem, com anar al teatre o a concerts, l’única cosa és que estem més pendents del WhatsApp i de les notícies”.

La sala gran del Palau aquesta nit era un bon exemple que, tal vegada, la gent s’ha acostumat a l’anòmala situació política i social. Ple de gom a gom, en una sala de 2.000 localitats només quedaven lliures les que no tenen visibilitat. Tampoc hi va haver cap tipus de proclama, ni banderes, com sí que va passar en el concert d’arrencada de la temporada el passat 21 d’octubre. El dijous, el públic estava dempeus, passant-s’ho d’allò més bé amb el devastador ritme dels nord-americans i amb un somriure d’orella a orella en sortir. “A mi, el que més m’influeix a l’hora de no anar a més concerts o al teatre és el preu de les entrades”, apuntava un jove. Al seu costat, el seu acompanyant assentia, i afegia un matís: “El que m’impedeix anar a més llocs és tenir cangur per als meus fills i els preus. La situació política, doncs, francament, no. Estàs més pendent de tot, però no fins al punt de no fer res. La vida segueix”. Responsables del Palau assenyalen una dada que apunta que l’excepcionalitat no els ha passat factura en l’anul·lació de lloguer de les seves sales per altres operadors: “Ningú ha canviat de plans i tenim el calendari molt ocupat”.

Al Liceu, que va reconèixer tenir una pèrdua de 400.000 euros per la caiguda d’ingressos des d’agost, la sagnia s’ha contingut i en les últimes dues setmanes l’ocupació de la sala amb les funcions de dansa amb el Romeu i Julieta del Gran Teatre de Ginebra i la prevista per al Rèquiem de Brahms era bona: “La recuperació és lenta i fluctua, però la tendència sembla que està canviant”, explicaven des del teatre de la Rambla, que tampoc ha patit cancel·lacions de lloguer de la sala i altres espais, excepte la del lliurament dels premis Ondas, que es farà a Sevilla.

Llibres amb l’estelada per capa

Carles Geli

“Llibres per a nens?”, pregunta un pare que porta una estelada per capa. També hi ha molts clients amb llaç groc al pit... Fa poc més de mitja hora que ha conclòs la manifestació i la imatge d’ahir mateix a la llibreria Laie (Pau Claris / Casp) de Barcelona, reforça la tesi d’un dels seus responsables, Lluís Morral: “La baixada no crec que sigui tal o, almenys, generalitzada: hem deixat de créixer, però avui mateix com a mínim és com un bon dissabte, sinó més, i va passar el mateix en l’última manifestació, del 22 d’octubre: semblava que a la llibreria fos Sant Jordi i el bar va haver de tancar per aforament complet, com avui”. Que la cosa va per barris en el sector cultural sembla més evident en l’àmbit del llibre: el descens d’un 2,4% de les vendes de juliol a 20 d’octubre, segons el Gremi de Llibreters de Catalunya, respon, en opinió de Morral “puntualment a llibreries situades molt al centre i a les grans cadenes; a més, octubre i novembre són mesos fluixos per naturalesa, en espera de les compres nadalenques”. Per no baixar, ni ho han notat a l’agenda d’actes programats. “Amb la crisi econòmica, la gent no tenia diners a la butxaca, però ara no és el cas, per fortuna. El cap a WhatsApp o a Twitter? Sí, potser això interromp la lectura de novel·les. Potser, és el gran moment del conte”, contraposa.

En qualsevol cas, manifestacions, vagues, detencions de l’últim mes i mig no han passat debades i han deixat la seva factura en el consum cultural, que hauria patit un descens mitjà xifrat en un 20%. Però s’ha manifestat d’una manera desigual segons sectors i factors. Un d’aquests ha estat la situació geogràfica a la mateixa ciutat. Així, els teatres que més han sofert aquesta caiguda han estat els del centre, als quals l’usuari pot anar més per reclam de la cartellera; la seva situació contrasta amb la que manifesten teatres com el Lliure o el TNC, que funcionen amb una programació de temporada que descansa, especialment, en els seus abonats. L’Auditori, per la seva banda, ha esquivat bé el temporal, segurament perquè la major part del seu públic també és d’abonats.

Actes sense polítics

Els empresaris d’espectacles són, probablement, els que més estan acusant el descens. Ho constatava el seu responsable, Javier Pérez, quan es va referir al ritme lent de vendes del Festival Mil·lenni que va arrencar abans-d’ahir. I ho sosté també el grup Mas & Mas que, sense posar xifra concreta, reconeixen que hi ha menys aficionats en les seves actuacions de jazz habituals a la sala Jamboree. La caiguda és menor a la sala Tarantos de flamenc i sense cap impacte quan aquesta sala es converteix en discoteca a partir de mitjanit. El descens general de les sales d’espectacles mitjanes de Barcelona es va comentar en una recent reunió amb responsables de l’Ajuntament.

L’excepcionalitat sí que s’ha acusat en les agendes culturals, especialment en les presentacions d’activitats, com les inauguracions d’exposicions, que han anat canviant de dia si coincidien amb jornades de manifestacions o convocatòries de vaga. Algunes mostres, com les dues últimes de l’Arts Santa Mònica de la Rambla (la de Francesc Torres i la que mostra les adquisicions de fotografia de la Generalitat dels tres últims anys) van anul·lar la inauguració després d’anunciar-se la intervenció econòmica de la Generalitat. Al final, aquests últims dies han aconseguit obrir-se, però això sí: sense actes remarcables i amb l’absència de polítics.

Continua sense haver-hi dades globals de l’assistència als museus catalans, però el principal centre, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va tancar l’octubre passat amb 66.210 visitants, 6.000 menys que el mateix mes de l’any passat (en què van visitar-lo 72.034 persones). No obstant això, des del museu asseguren que aquest descens no és significatiu, que el MNAC funciona “amb absoluta normalitat” i que esperen que la tendència ascendent del 10% que s’ha viscut tot l’any pel que fa a l’exercici anterior es consolidi a finals del 2017.