_
_
_
_
_

El carrer dels 37 bars

Els veïns del carrer del Parlament, al barri de Sant Antoni de Barcelona, critiquen l’obertura de bars i restaurants i alerten de la pèrdua de comerç tradicional

Clara Blanchar
El carrer Parlament amb Viladomat, al barri de Sant Antoni, divendres.
El carrer Parlament amb Viladomat, al barri de Sant Antoni, divendres.Albert Garcia

Només cal googlejar “carrer Parlament”. El resultat: “El carrer de moda”; “Els millors bars i tapes”; “Un carrer on fire”. Aquesta via de tot just 58 números, tres illes al sud del barri de Sant Antoni de l’Eixample, entre el Paral·lel i la ronda de Sant Pau, on se situa també el petit passeig de Calders, s’ha convertit en els últims temps en un espai de referència en bars i restaurants. N’hi ha 35, l’últim va obrir el divendres. I dos més estan en obres. Alguns obren només a la tarda i a la nit.

Esperant el mercat després de vuit anys d’obres

C. B.

D’aquí a poques setmanes, els comerciants del mercat de Sant Antoni podran entrar per fer obres a les seves parades. Després de més de vuit anys de treballs, l’expectació en l’entorn és enorme. Tot un repte per a un comerciant. Els que han pogut resistir han hagut d’assistir al tancament d’altres companys. Joan Vidal regenta Taula i Cuina, una botiga de productes de la llar oberta des del 1952 davant una de les cantonades del mercat, a Urgell amb Tamarit. “Aquí estem, esperant que acabin les obres i si la cosa tira com tirava”, sospira.

“El que em sap greu és la gent que no ha pogut aguantar i ha abaixat la persiana”, lamenta Vidal i explica que ell mateix ha vist com el lloguer del local se li triplicava: de 600 a 2.000 euros. La seva recepta per resistir ha estat evolucionar amb els clients però “apostant per les marques i la qualitat”. Ven tot tipus d’utensilis per a la cuina. Des de paelles de tota la vida fins a productes que sap que són una moda passatgera però ocupen un lloc central al taulell. Com les ratlladores per fer espaguetis de verdura.

L’expectativa de la zona ha disparat els preus dels locals. Uns carrers més a baix, al carrer del Parlament, per un local de 70 metres i 30 de magatzem demanen 2.500 euros mensuals de lloguer.

Els veïns de l’entorn assenyalen també noves botigues de productes d’alimentació de gamma alta i lamenten el que anomenen “un monocultiu” que ha comportat, lamenten, pèrdua de comerç tradicional. Des del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols defensa una “etapa d’èxit” del carrer de Parlament i assegura que l’oferta “és acceptada per la majoria de l’entorn i també de la ciutat”.

Per evitar que el fenomen vagi a més, i amb la perspectiva de l’obertura del mercat de Sant Antoni després de l’espectacular reforma, l’Ajuntament de Barcelona va dictar fa nou mesos una moratòria d’obertura de nous locals. Un fre d’un any per redactar un pla d’usos que fixi què es pot obrir i què no. I que quan el Consistori ho va plantejar ja va advertir que buscarà “garantir l’equilibri d’usos, preservar el descans dels veïns i que proliferin de manera descontrolada les activitats vinculades al monocultiu de serveis, oci i souvenirs”.

No és difícil sentir laments en boca de la primera persona que un para al carrer. “Fa 25 anys que treballo aquí i abans, quan anava d’una cantonada a l’altra, podia comprar fruita, ous, una tele o encarregar unes cortines. Ara només em puc prendre tallats, tot són bars. I menjar tampoc pots comprar-ne, perquè et claven. En aquests locals l’important és que es vegi la poma de l’ordinador”. En Dani fa mitja vida que treballa a dues farmàcies de la zona i lamenta la deriva del carrer del Parlament i els transversals, Borrell i Viladomat. Com plora la pèrdua de veïns de tota la vida.

Des del bar Gol, un dels pocs de tota la vida que queden al carrer, Josep presumeix d’un local que ha “sobreviscut 74 anys”. “Cada un té la seva clientela” diu amb les taules del bar de gom a gom. Però enyora el barri com era abans: “Aquest era un barri familiar, i ara no coneixes ni el veí de baix, vas al súper i ni et coneixen”.

Els primers a aixecar la veu sobre la transformació de la zona van ser els veïns de la plataforma Fem Sant Antoni. El barri ha rebut l’onada expansiva de les moratòries de noves obertures de pisos turístics i locals de Ciutat Vella i el col·lectiu fa anys que alerta de la substitució d’usos veïnals per uns altres de més rendibles. “No tenim res contra els turistes ni contra els bars. És una qüestió de quantitat, de densitat, i que l’ús que tenen aquests locals no és de proximitat, el seu públic no són els veïns, sinó turistes i persones d’alt poder adquisitiu. Com la pujada de lloguers o els pisos turístics, tot ajuda a l’expulsió de veïns, és una causa més de gentrificació”, opina Vladimir Olivella, del col·lectiu veïnal.

Problemes amb obres

Fem Sant Antoni també ha exercit d’altaveu d’iniciatives com un mapa que mostra gràficament la proliferació de bars. També ha donat a conèixer conflictes concrets, com quan algun propietari ha fet obres sense els permisos necessaris. És el que va passar l’estiu passat amb la cafeteria que va obrir aquest divendres. Les obres van estar un temps parades fins que el propietari va esmenar el que faltava i les va poder acabar, expliquen fonts del districte.

La regidora del districte de l’Eixample i de Comerç, Montse Ballarín, defensa “la barreja d’usos” i reconeix que “l’augment d’hostaleria, té certs riscos” per al comerç de barri. “El carrer del Parlament estava molt parada i s’ha dinamitzat, però no és positiu que es focalitzi en una sola activitat”. Ballarín recorda que els comerciants de la zona veuen el turisme com una oportunitat i explica que el districte treballa en el nou pla d’usos, que precisament buscarà una barreja d’activitats i “acotar la restauració”.

Vicenç Gasca, president dels comerciants del barri, aplaudeix l’elaboració del pla d’usos, “perquè Sant Antoni mantingui el seu caràcter, que no es colonitzi només una sola oferta i esdevingui un barri clònic”. Gasca també parla de barreja: “Estem a favor del mix comercial i també de bars i restaurants, sobretot si estan integrats en el teixit veïnal”. Sobre el cas concret del carrer del Parlament, qüestiona que siguin “establiments concrets” i espera que “no alterin la vida veïnal”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_