Els rectors de la UB i de la UAB prenen la paraula sobre la crisi catalana

A Margarita Arboix (Castelló, 1950) i Joan Elias (Barcelona, 1956) els ha tocat viure, en un paper poc discret, un dels períodes més convulsos a Catalunya. Són els rectors de les dues grans universitats catalanes —ell de la de Barcelona (UB); ella, de l’Autònoma (UAB)—, unes institucions que han tingut un paper cabdal en l’esdevenir de la crisi política. Mentre una part dels estudiants mantenia el pols al carrer a favor de la independència, uns altres, com les joventuts de Societat Civil Catalana (SCC), denunciaven que no podien expressar-se lliurement a la universitat. Arboix i Elias, per la seva banda, intentaven acostar postures a través d’una comissió de mediació per afavorir el diàleg entre el bloc independentista i el constitucionalista. Ara com ara, no ha fet efecte.

Pregunta. Estem en el pitjor escenari possible?

Joan Elias. Clarament. És difícil pensar situacions pitjors i cada dia és pitjor que l’anterior. És una situació molt complicada.

Margarita Arboix. Per desgràcia els nostres polítics no han fet els deures, que són asseure’s a parlar i arribar a situacions pactades. Moltes vegades, d’un costat i de l’altre, cal fer dos passos endavant i un enrere. I aquí ningú fa un pas enrere.

P. Hi ha marge per al diàleg?

M.A. Sí. A Catalunya hi ha un desacord entre les parts i caldrà cosir-ho i per això es necessita diàleg.

P. Totes les parts volen parlar?

J. E. Jo crec que sí, amb matisos però, sí. El problema és que s’ha arribat a una situació política i judicial tan complexa, amb tot el moviment que hi ha al carrer, que complica molt la negociació.

P. Quin ha de ser el paper de la universitat en aquest context?

M. A. La universitat pot ajudar els polítics a decidir, no donant la seva opinió, sinó aportant dades, ciència. El paper de la universitat és neutre. Jo em considero rectora de tots. A mi no se’m va escollir per decidir si era independentista o nacionalista, sinó per fer política universitària.

J. E. Els rectors ens devem a tota la universitat. De vegades hem de posicionar-nos perquè hi ha temes molt candents però ha de ser per una cosa molt puntual i molt dramàtica.

M. A. Quan ens hem definit en una cosa d’aquest tipus hem estat acurats i hem dit “l’equip diu”, no “la universitat diu”. És diferent.

P. La Universitat Pompeu Fabra va suspendre les classes de cara a la vaga del 28 de setembre, la de Girona va convocar concentracions. Això és saludable per a les universitats?

J. E. Jo no opinaré sobre el que fa la Pompeu. Nosaltres ho valorem des del punt de vista acadèmic i legal, i vam creure que no era convenient.

M. A. Nosaltres tampoc.

P. Dit d’una altra manera, el posicionament polític és beneficiós per a la universitat?

M. A. No és bo. Una cosa és que hi hagi situacions polítiques que repercuteixin sobre els drets de les persones o sobre algun element crucial per a la universitat. Però que una universitat es defineixi sobre una posició política o una altra seria una bogeria.

J.E. Cal ser molt respectuós. No ens podem posicionar políticament. I això significa que ens donen bufetades per totes bandes. Quan treus un comunicat, uns diuen que parles massa i uns altres que no dius gaire cosa. Ho sento, intentem no tirar més llenya al foc.

P. A la UAB hi ha un conflicte obert entre els joves de SCC i els autodenominats antifeixistes. Els de SCC es queixen que no poden parlar i no tenen el suport de la rectora. S’està garantint que totes les postures polítiques es puguin expressar lliurement?

M. A. És un tema preocupant perquè la universitat ha de ser tolerant a una llibertat d’expressió de totes les ideologies. Però és veritat que hi ha senyors que decideixen que això no ha de ser així i això és intolerable. Nosaltres estem a favor que tothom pugui expressar les seves posicions. Defensarem que això sigui així i instrumentarem tots els mecanismes perquè sigui així. En l’acte de SCC de fa una setmana a la UAB es van dir coses que no són veritat, com que no els defenso o no els escolto. Han fet una muntanya per obrir el seu aparador i utilitzar-ho políticament i jo ho respecto però no puc compartir-ho amb gent que diu mentides.

P. La UAB ha fet sis vagues, tantes jornades d’aturades són sostenibles per als alumnes?

J. E. Els alumnes estan cansats però el nivell de classes que s’ha perdut és baix. El problema és el caos que produeix en la programació. La gent està una mica farta que cada dia hi hagi una sorpresa.

M. A. Hi ha un creixement de la gent que protesta perquè ara vol fer classe. Hi ha cansament per part dels mateixos alumnes per tantes vagues, fins i tot alumnes que estan a favor del contingut de les vagues però plantejant altres accions que no impliquin paralitzar econòmicament el país o el procés educatiu.

P. Les eleccions del 21-D poden ser una sortida a la crisi catalana?

J. E. El 22-D ha de ser el principi de l’inici de la solució del problema, que ha de ser polític: asseure’s i parlar.