Selecciona Edició
Connecta’t

Un sindicalista amb passat a Terra Lliure

El secretari general del sindicat que va convocar la vaga general va ser condemnat a 48 anys de presó per pertinença a banda armada i assassinat

El secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre.
El secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre. ACN

Dimecres passat, durant la jornada de vaga general a Catalunya, una dona va anar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb un cartell amb un missatge que no tenia res a veure amb reivindicar la llibertat dels exconsellers de la Generalitat empresonats. Hi posava: "Sastre assassí", en vermell sobre un cartró marró, i la dona el va passejar amb gest greu entre la multitud de manifestants que corejaven proclames contra l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

El Sastre del cartell és Carles Sastre, secretari general del sindicat minoritari intersindical-CSC que, amb 223 delegats, menys de l'1% de tots els que hi ha a Catalunya, va convocar la vaga general de dimecres. Com a aturada va fracassar en els centres de treball, ja que les grans centrals no s'hi van sumar, però la mobilització es va convertir en una jornada de protesta —amb talls de carreteres i paralització de trens— contra la presó preventiva de vuit exconsellers del Govern i dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural.

Carles Sastre (L'Hospitalet de Llobregat, 1955) és ara secretari general d'aquest petit sindicat d'orientació independentista i proper a la CUP, però en el passat va ser acusat de ser membre actiu de dues bandes armades que van operar a Catalunya als anys setanta i vuitanta, encara que Sastre sempre ho va negar. Es va acollir a la llei d'amnistia durant la transició, tot i que més tard li va ser anul·lada la mesura de gràcia. Per pertànyer a l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i a la banda terrorista que va sorgir d'aquesta, Terra Lliure, Sastre va ser condemnat a 18 anys de presó el 1987.

Dos anys abans, a Sastre se li havia imposat una pena de 30 anys de presó per haver estat coautor de l'assassinat de l'industrial Josep Maria Bultó: amb altres terroristes va adossar el 1977 una bomba adossada al pit de l'empresari, al qual li demanaven 500 milions de pessetes. El mateix mecanisme va ser utilitzat en l'assassinat, el 1978, del que va ser alcalde de Barcelona Joaquim Viola, assassinat per EPOCA junt amb la seva dona, Montserrat Tarragona. Sastre va ser absolt d'aquest crim per falta de proves el 1986. Malgrat això, era una filla dels Viola qui mostrava el cartell de "Sastre assassí" a la plaça de Sant Jaume. Al final de la protesta, aquest cartell va acabar al costat d'un grup que cantava L’estaca, de Lluís Llach, entre els quals estava Frederic Bentanachs, exmembre de Terra Lliure.

El terrorisme independentista, sorgit a la fi de la dictadura amb EPOCA i que va continuar en els vuitanta amb Terra Lliure, va tenir un impacte molt intermitent i comptava amb poc suport social, fins que es va dissoldre per complet el 1995, deixant quatre assassinats entre les dues organitzacions.

Alguns dels exmembres de les bandes terroristes van intentar participar a la vida política després de complir les condemnes, i s'han integrat en el moviment independentista com una oportunitat per aconseguir els seus objectius, aquesta vegada de forma pacífica i des de les institucions. Bentanachs es va situar en l'òrbita d'Esquerra Republicana de Catalunya i de Solidaritat per la Independència, i Sastre, per la seva banda, va optar pel sindicalisme. Va quedar en llibertat el 1996 després de complir 11 dels 48 anys de la seva condemna, i va ser nomenat secretari general d'Intersindical-CSC el 2013 després de ser l'únic candidat.

En una carta, Inés Bultó, neboda de l'empresari assassinat, assegura no tenir paraules per manifestar la "indignació i vergonya" d'haver vist com Sastre va liderar la vaga general del passat dimecres. A més, destaca que els mitjans de comunicació propers a l'independentisme el tracten com un "històric" de l'independentisme, obviant el seu passat criminal. La intersindical-CSC ha refusat respondre a les preguntes d'EL PAÍS sobre aquesta qüestió.