Selecciona Edició
Connecta’t

La CUP demanarà que la justícia gestioni les aigües de Blanes per presumptes irregularitats

Un jutjat va prendre al setembre aquesta mesura cautelar amb Aigües de Girona

Agents de la Guàrdia Civil, a l'empresa municipal d'aigües de Girona, al setembre.
Agents de la Guàrdia Civil, a l'empresa municipal d'aigües de Girona, al setembre.

La CUP, acusació popular en la investigació per la presumpta comissió d'irregularitats —com a adjudicacions a dit o factures falses per part de la gestora d'Aigües de Blanes, demanarà "en el moment processal oportú" que la justícia assumeixi l'administració de les aigües municipals com a mesura cautelar. La voluntat dels anticapitalistes és que el Jutjat d'Instrucció número 6 de Blanes adopti la mateixa mesura que va prendre al setembre el Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona, que investiga les irregularitats a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA). Totes dues empreses subministradores estan gestionades per la societat Girona S. A. A la capital gironina el jutge va decidir que la mesura cautelar es traduís en una gestió municipal.

La petició de l'acusació popular respon, segons la seva advocada Montserrat Vinyets, a l'interès de "vetllar pels interessos dels veïns de Blanes". No obstant això, l'advocat de dos dels càrrecs d'Aigües de Blanes acusats, Carles Monguilod, ha descartat aquesta opció per complet i ha assegurat que "demostra que la CUP té interessos més enllà de la causa penal". "Vol municipalitzar un servei i és una idea que políticament em sembla molt bé si la veuen així, però no pot fer servir un jutjat penal a Blanes perquè seria absurd".

El punt en comú entre les dues societats participades per capital públic i privat, Aigües de Blanes i AGISSA, és l'empresa privada Girona S.A., que té percentatges de totes dues. S'encarrega de la seva gestió i tenen al capdavant Narcís Piferrer, com a conseller delegat a Aigües de Blanes i director general a Girona S. A. "No podem estar ni un minut més deixant que Aigües de Blanes sigui una societat gestionada per Girona S.A. i, en última instància, per Piferrer", ha indicat Vinyets

Monguilod, que veu la mesura que proposa la CUP com "una barbaritat", ha anunciat que quan concloguin les diligències d'investigació pendents, inclosa la declaració de l'exalcalde de Blanes, Josep Marigó (PSC), absent avui per raons personals, demanarà que s'arxivi la causa. Segons ell, Piferrer "ha defensat l'absoluta legalitat de tota la contractació que es discutia, que són 18 proveïdors del 2011". La sindicatura de comptes va iniciar una investigació el 2014 que va acabar amb un informe de la Guàrdia Civil que apuntava a 18 adjudicacions fetes a 15 empreses per un valor global d'1.014.899,47 euros. Totes es van fer a dit. Segons el cos policial, només una d'aquestes adjudicacions, per un import d'uns 23.000 euros, podia fer-se de forma directa sense licitació pública. Monguilod ha mantingut, no obstant això, que un "informe d'un prestigiós bufet d'advocats diu que [les licitacions] estan perfectament ajustades a la legalitat". 

Vinyets entén que tant el cas de Girona com el de Blanes responen "a un mateix patró criminal de comportaments". Segons ella, les declaracions d'aquest divendres en el Jutjat de l'exalcalde de Blanes, Josep Trias (CiU); l'interventor de l'Ajuntament de Blanes, Francesc Lucio i la de  Piferrer, havien d'esclarir "si ha existit o no aquesta rampinya aquesta despatrimonialización d'Aigües de Blanes, d'aquesta societat pública i si ha estat a través de contractes fraudulents, facturacions falses o de contractacions que buscaven afavorir els interessos privats i ens els públics que és el que hauria d'haver perseguit". L'acusació popular també demanarà que s'investiguin altres exercicis a més del de 2011.

"Ningú ha pogut dir que les factures no obeïssin a la realitat de serveis prestats, per tant el pagament s'havia de fer", ha mantingut Monguilod, qui a més ha afirmat que "és mentida" l'existència de   incompatibilitats per part de Piferrer per estar al capdavant d'ambdues empreses d'aigües, "perquè ni és funcionari ni cobra sous públics".