Selecciona Edició
Connecta’t

La jutgessa Lamela rebutja els recursos dels exconsellers presos en què demanaven que els alliberessin

Els recursos de reforma s'interposen en primera instància davant del jutge que ha dictat la resolució que es pretén impugnar i habitualment es desestimen

Oriol Junqueras a la seva arribada a l'Audiència Nacional el 2 de novembre.
Oriol Junqueras a la seva arribada a l'Audiència Nacional el 2 de novembre. AP

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha desestimat els recursos de reforma interposats per diversos dels exconsellers de la Generalitat, entre els quals hi ha l'exvicepresident Oriol Junqueras, contra la decisió de la magistrada d'enviar-los a presó per rebel·lió, sedició i malversació de fons el 2 de novembre. La decisió, que es pot recórrer davant de la sala penal de l'Audiència Nacional, implica que els polítics de moment continuaran empresonats.

Els recursos de reforma s'interposen en primera instància davant del jutge que ha dictat la resolució que es pretén impugnar. En la immensa majoria dels casos es desestimen.

Junqueras i els altres set exconsellers (Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa i Joaquim Forn) estan des del 2 de novembre distribuïts entre les presons madrilenyes d'Estremera (els homes) i Alcalá-Meco (les dones).

La decisió d'enviar a la presó provisional els exconsellers es fonamenta en els tres supòsits que preveu la llei. El risc de fugida el basa en el fet que “alguns querellats ja s'han desplaçat a altres països” per eludir “possibles responsabilitats penals”. Puigdemont és a Bèlgica, on ha expressat els seus dubtes sobre la imparcialitat de la justícia espanyola. La por d'una fugida dels investigats també la fonamenta tant en l'elevada pena que comporten els delictes de rebel·lió (fins a 25 anys de presó en aquest cas), sedició (15 anys) i malversació (de vuit a deu anys), com en el seu elevat “poder adquisitiu”. Aquesta capacitat els permetria “abandonar fàcilment el territori espanyol i subsistir a l'estranger”.

La jutgessa també creu que podrien destruir proves —perquè “han exercit fins fa només uns dies” càrrecs públics— i tornar a delinquir, tal com ho han fet, de manera “planificada i conscient”, durant els últims dos anys.

La Fiscalia, segons ha pogut saber EL PAÍS, està disposada a modificar el seu criteri i a no oposar-se a una futura petició de llibertat (amb alguna mesura cautelar) si manifesten sense embuts la seva intenció, bé personalment o de manera fefaent davant de la jutgessa que tramita els seus casos, d'acatar la Constitució i apartar-se de la il·legalitat en els seus propòsits secessionistes.