_
_
_
_
_

El PDeCAT cedeix a la pressió de Puigdemont i explora una llista comuna separatista

La direcció del partit decidirà la seva candidatura dijous, el dia abans que expiri el termini per registrar-la

Des de l'esquerra, Toni Comín, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Meritxell Serret en l'acte amb alcaldes a Brussel·les.
Des de l'esquerra, Toni Comín, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Meritxell Serret en l'acte amb alcaldes a Brussel·les.THIERRY MONASSE (GTRES)

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) ha acordat avui dijous ajornar el consell nacional que tenia previst fer aquest cap de setmana per aprovar les llistes a les eleccions del 21 de desembre. La formació ja va decidir fa dies que Carles Puigdemont serà cap de llista, però aquest ha insistit que no vol que la candidatura respongui a un únic partit i vol que inclogui altres sectors del sobiranisme. La direcció ha cedit a les seves pressions i ha ajornat el conclave fins dijous de la setmana que ve, el dia abans que expiri el termini per registrar les candidatures.

Des de Brussel·les, Puigdemont va insistir dimarts a concórrer a les eleccions amb una llista unitària de tot l'independentisme en considerar que pot combatre amb millors garanties l'actual situació política de “repressió” de l’Estat. “No veig una altra forma”, va recalcar en al·lusió al fet que no és fàcil entendre que els membres del Govern, uns a la presó i altres des de Bèlgica, siguin competidors electorals. De fet, l’expresident va impulsar dissabte la llista a favor de la unitat en una pàgina web que fins dijous havia reunit 427.000 signatures.

Membres del partit asseguren que, com que disposa de temps lliure, està gestionant el web personalment. Entre els primers signants figuren l'exalcalde Xavier Trias, la periodista Pilar Rahola i l'actor Joel Joan. La seva proposta, no obstant això, no ha prosperat, almenys en forma de coalició, davant de l'oposició d’ERC a reeditar Junts pel Sí. Els republicans són en totes les enquestes candidats a guanyar les eleccions. Amb un paper preponderant ara en el sobiranisme, ERC va inscriure la coalició ERC-Catalunya Sí, que agruparia dues escissions sobiranistes del PSC (Avancem i Més) i va culpar la CUP de no sumar-s’hi. Els retrets van ser mutus. Els anticapitalistes sospesen quatre escenaris —concórrer, no fer-ho, un front d'esquerres o una llista d'electors— però sembla improbable que optin per una llista impulsada pel PDeCAT.

En una reunió la setmana passada, el PDeCAT ja va proclamar candidat el president destituït, que es resisteix a no unificar tot l'independentisme. Descartada l'opció de les coalicions, només hi podrien concórrer com una agrupació d'electors. Per fer-ho, necessita presentar davant de la Junta Electoral un plec de signatures acreditades amb el DNI corresponent a l’1% del cens de cada circumscripció. En total, són 55.538. No sembla difícil que el PDeCAT les aconsegueixi.

La fórmula té inconvenients: els seus integrants, a diferència dels partits, no tenen dret a rebre les bestretes per finançar les campanyes ni tenen dret a rebre les posteriors subvencions de l’Estat. Els espais electorals gratuïts els tindrien restringits. La Llei Orgànica del Règim Electoral, d'aplicació a Catalunya, estableix que les agrupacions disposarien de 10 minuts d'emissió gratuïta si es presenten al 75% de circumscripcions (en aquest cas, a tres de les quatre províncies). Aquest temps és equivalent al de forces extraparlamentàries en les eleccions del 27-S. Si fos com a partit, tindria entre 30 i 45 minuts.

Proposta complicada

Fonts del PDeCAT afirmen que el pla de Puigdemont no els disgusta, però que el veuen irrealitzable ara com ara davant de la delicada situació econòmica de la formació. No menyspreen, no obstant això, que Puigdemont té força entre l'electorat i un patrimoni que oferir als seus votants. Esquerra també observa amb certa inquietud i preocupació els passos que està fent l’expresident per si l'estratègia pogués restar-los vots. Després de la pressió de Puigdemont, Marta Pascal, coordinadora del PDeCAT, va afirmar: “Des del PDeCAT seguim pensant que la unitat del món sobiranista en les properes eleccions és necessària i estem disposats a explorar qualsevol possibilitat per fer-la possible”. De moment, fonts del partit sostenen que cap dels seus membres està assumint les gestions per formalitzar aquesta agrupació que implicaria una candidatura unitària i transversal que aconseguís “la fi de l'ocupació, la llibertat dels presos polítics i la república”. A diferència d'altres convocatòries, les entitats sobiranistes no han exercit tantes pressions a favor de la unitat. L’Assemblea Nacional Catalana la defensa amb més afany, però no Òmnium Cultural.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_