Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència creu que la fugida de Puigdemont augmenta el risc de fugida de Jordi Cuixart

El tribunal assegura que el líder d’Òmnium pot tenir la temptació de buscar refugi “entre ells”

Jordi Sanchez y Jordi Cuixart
Jordi Cuixart, líder d'Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, de l'ANC, a la seva arribada a l'Audiència Nacional. REUTERS

L’Audiència Nacional ha argumentat per rebutjar la llibertat de Jordi Cuixart, el líder d’Òmnium Cultural pres des del 16 d’octubre junt amb Jordi Sànchez (ANC), que la fugida de Carles Puigdemont i diversos dels seus exconsellers a Brussel·les ha suposat un augment del risc de fugida. La Secció Segona de la Sala penal, en la interlocutòria en què rebutja deixar-lo al carrer (donada a conèixer avui), afirma que si Cuixart “decideix abandonar Espanya”, li serà “més fàcil trobar refugi entre ells”, en referència als confinats a Bèlgica. El tribunal, no obstant això, no utilitza aquest argument en la interlocutòria en què rebutja el recurs de Sànchez.

El tribunal considera que el fet que l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i quatre exconsellers del seu Govern hagin fugit a Bèlgica per posar-se a resguard de la justícia espanyola és un factor que augmenta el risc de fugida de Cuixart. Així ho afirmen els quatre magistrats de la Secció Segona penal de l’Audiència, que han rebutjat la posada en llibertat de Cuixart i també del president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, a la presó per sedició des del 16 d’octubre passat.

“El fet que part dels qui tenen una presumible i molt rellevant participació en el procés sediciós que ens ocupa, amb els quals són innegables les afinitats del senyor Cuixart, es trobin fugits a l’estranger, més que ser un factor que minimitzi aquest risc de fugida, pot suposar-ne una potenciació”, sosté la resolució del sector majoritari del tribunal. La interlocutòria, redactada pel magistrat Ángel Hurtado, considera que l’estada de Puigdemont i els exconsellers a l’estranger, fa que “sempre li resultarà [a Cuixart] més fàcil trobar refugi entre ells, si decideix abandonar Espanya”.

Tots dos dirigents sobiranistes estan imputats per la seva participació en els altercats dels dies 20 i 21 de setembre, quan una multitud suposadament encapçalada per ells va tractar d’impedir l’operació Anubis de la Guàrdia Civil. Aquest operatiu policial, ordenat pel jutge de Barcelona Juan Antonio Ramírez Sunyer, atacava els preparatius del referèndum il·legal d’autodeterminació de l’1 d’octubre i es va saldar amb 14 detinguts, 11 dels quals pertanyien a la Conselleria d’Economia, dirigida llavors per Oriol Junqueras.

El sector majoritari considera que el criteri de considerar agreujat el risc de fugida per l’existència d’una possible estructura de suport a l’estranger “no és inusual” a l’Audiència Nacional. Al contrari, la interlocutòria recorda que es tracta d’un “factor rellevant” a l’hora d’analitzar el possible perill de fugida en el cas d’organitzacions delictives amb ramificacions a l’estranger. Respecte al risc de reiteració delictiva, un altre dels criteris per decretar la presó provisional, els magistrats remarquen les escasses garanties que posat en llibertat, Cuixart “no seguirà en la mateixa actitud de franc i no pacífic enfrontament que fins ara ha mostrat”.

El sector majoritari considera que Cuixart s’ha emparat en la cobertura de legalitat d’Òmnium i ha prestat una col·laboració “rellevant” al procés independentista per vies il·legals. Les ordres d’empresonament de Sànchez i Cuixart tenen un vot particular discrepant del magistrat José Ricardo de Prada. Aquest entén que la presó provisional de tots dos líders sobiranistes és “innecessària, inidònia com a mesura i desproporcionada”.

Segons el discrepant De Prada, el Tribunal, a l’hora de confirmar la presó de Sànchez i Cuixart, “no ha dut a terme la labor exigible de control jurisdiccional, no ha descendit a la problemàtica plantejada pels recurrents i ha fet ús dels estereotips en lloc de la motivació”.

MÉS INFORMACIÓ