Selecciona Edició
Connecta’t

Ciutadans trepitja els talons a Podem arran de la crisi catalana, segons el CIS

El PP manté la distància respecte al PSOE, tot i que tots dos retrocedeixen en intenció de vot

Pablo Iglesias i Xavier Domènech en un acte a Madrid el 30 d'octubre.
Pablo Iglesias i Xavier Domènech en un acte a Madrid el 30 d'octubre. EFE

El desafiament independentista de la Generalitat de Catalunya ha disparat les expectatives electorals de Ciutadans i ha augmentat les opcions que el proper Govern espanyol es decideixi sumant els vots d'aquest partit als del PP. La formació de Mariano Rajoy obtindria un 28% dels sufragis (vuit dècimes menys que al juliol); mentre que el PSOE en perdria set i n'obtindria 24,2%; Podem, el 18,5%, de manera que cauria gairebé dos punts; i Ciutadans, el 17,5%, de manera que milloraria en tres punts el seu registre, segons el baròmetre que el CIS ha publicat aquest dimarts. En conseqüència, el partit d'Albert Rivera ja lluita per arrabassar-li la tercera posició a Podem en un context marcat per la crisi catalana: la preocupació dels ciutadans per la independència de Catalunya ha augmentat del 7,8% al setembre al 29% a l'octubre. Els partits nacionalistes catalans al Congrés cauen unes dècimes. ERC passa del 2,9 al 2,7% i el PDeCAT, de l'1,7 a l'1,6%.

L'enquesta, que es va fer els primers dies d'octubre, serveix per mesurar l'impacte de la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre i de les imatges de càrregues policials que van recórrer el món. També dels esdeveniments que es van produir després d'aquest dia: el discurs del Rei del dia 3 d'octubre, la declaració davant de l'Audiència Nacional del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, el 7 d'octubre, i la declaració unilateral d'independència que Carles Puigdemont va suspendre immediatament en el seu discurs del 10 d'octubre davant del Parlament.

Encara faltaven per arribar alguns episodis, com l'aplicació de l'article 155 aprovada pel Govern central, amb el suport del PSOE; l'empresonament dels Jordis, acusats de sedició, i després, la fugida de Carles Puigdemont i quatre exconsellers a Brussel·les i l'entrada a la presó d'Oriol Junqueras i altres exmembres del Govern acusats de rebel·lió, sedició i malversació.

MÉS INFORMACIÓ