El Suprem podria alliberar els exmembres del Govern empresonats
Al Tribunal Suprem no ha agradat l'empresonament de vuit membres del Govern català i les fonts consultades no descarten que aquesta decisió es reverteixi abans del 21-D
El Tribunal Suprem es prepara per assumir totes les causes judicials obertes contra exmembres del Govern català i de la Mesa del Parlament pel procés independentista. La Sala penal ha deixat la decisió en mans de Pablo Llarena, el magistrat que instrueix la causa de l'alt tribunal contra els diputats que estan aforats per ser membres de la Diputació Permanent de la Cambra, però les fonts consultades consideren que “el més probable i lògic” és que se centralitzin en una única causa les investigacions que estan ara en marxa. La decisió es basarà en el fet que el delicte de rebel·lió és col·lectiu (es comet en grup) i no es poden separar els fets comesos per un investigat dels comesos per un altre. En el Suprem no ha agradat l'empresonament de vuit membres del Govern i les fonts consultades no descarten que aquesta decisió es reverteixi abans del 21-D.
El Tribunal Suprem és poc procliu a assumir la investigació completa de les causes en les quals hi ha implicats aforats i no aforats. L'habitual és que es quedi només amb la instrucció corresponent als investigats que mantenen el fur i retorni la resta als jutges de les instàncies inferiors, ja sigui un jutjat d'instrucció o un tribunal superior autonòmic. Però les fonts consultades sostenen que, en el cas dels procediments oberts pel procés independentista, es donen diverses circumstàncies que aconsellen centralitzar les causes. El Suprem assumiria així les investigacions obertes tant a l'Audiència Nacional com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La primera d'aquestes raons parteix de les característiques pròpies del delicte de rebel·lió (472 del Codi Penal), que sempre és d'execució col·lectiva: un grup de persones que s'aixequen per aconseguir un objectiu, en aquest cas la independència. Això, segons les fonts consultades, impedeix investigar els fets comesos pels imputats aforats (en aquest cas, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell i quatre membres de la Mesa) de forma aïllada de la resta.
La porta per assumir totes les causes la va obrir la Sala penal de l'alt tribunal en la interlocutòria d'admissió a tràmit de la querella presentada per la Fiscalia contra els aforats. Els cinc magistrats que van signar aquesta resolució van deixar en mans de l'instructor, Pablo Llarena, la decisió de centralitzar o no la investigació, però en el seu escrit van deixar clar de què dependrà: que els fets que s'investiguen en les altres causes siguin "inescindibles respecte dels inicialment atribuïts" als investigats en el Suprem. I si el delicte de rebel·lió és col·lectiu, la causa, avancen fonts del tribunal, no s'ha de dividir. Aquest raonament serviria perquè l'alt tribunal assumís la investigació per rebel·lió que instrueix la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela contra Carles Puigdemont i el seu Govern destituït, així com les obertes contra els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero.
Amb la centralització de les investigacions, el Suprem vol evitar que es valorin amb criteris dispars uns mateixos fets. Ja hi ha hagut discrepàncies entre les decisions de la jutgessa Lamela i les seves (com la suspensió dels interrogatoris dels aforats) i al Suprem pretenen evitar que es repeteixi.
A l'alt tribunal no ha agradat l'empresonament de tots els membres destituïts del Govern català que han declarat a l'Audiència Nacional. Ja abans que la jutgessa dictés l'ingrés a la presó d'Oriol Junqueras i els exconsellers, al Suprem assumien que aquesta possibilitat, de la qual no eren partidaris, donaria una basa a l'independentisme només un mes i mig abans de les eleccions. Les fonts consultades del tribunal consideren que la justícia ha de mantenir la seva independència, però no pot abstreure's del "delicat" moment polític que viu el país.
"El criteri del jutge"
El president del Suprem, Carlos Lesmes, preguntat aquest dimarts sobre la decisió de Lamela en una entrevista a Onda Cero, va sostenir que hi havia arguments per enviar a la presó els investigats. Però també va advertir que en les resolucions judicials sempre hi ha "un marge per a l'apreciació" del jutge. En aquest marge pot moure's l'alt tribunal per evitar empresonar demà els membres de la Mesa del Parlament sense que sembli que està desautoritzant la instructora de l'Audiència. "Les querelles són diferents i les responsabilitats també podrien ser-ho. I el criteri del jutge també podria ser diferent", va afirmar Lesmes.
Al Suprem tampoc perden de vista que la majoria dels empresonats podria formar part de les llistes electorals independentistes per al 21 de desembre i, si obtenen l'escó, es convertirien en aforats i dependrien de l'alt tribunal encara que aquest no hagués assumit la causa. Els exmembres del Govern a la presó van demanar ja a l'Audiència que se'ls deixi lliures per poder fer campanya electoral en igualtat de condicions. Si l'Audiència manté presos els investigats o no resol abans que el Suprem n'assumeixi la causa, serà l'alt tribunal el que haurà de decidir si la campanya es desenvolupa amb diversos candidats entre reixes. En l'òrgan que presideix Lesmes s'inclinen per evitar aquesta situació.
Sobre la firma
