Selecciona Edició
Connecta’t

Des de Glòries fins al mar

L'exposició 'Barcelona vista del Besòs' mostra els canvis del Poblenou, la Diagonal i el Fòrum en imatges capturades des del 1999

La transformació de la central tèrmica del Besòs és una de les imatges de l'exposició a La Virreina.
La transformació de la central tèrmica del Besòs és una de les imatges de l'exposició a La Virreina.

La petició no deixava de ser curiosa: a un fotògraf francès, retratista i que mai havia estat a Barcelona se li demanava que enfoqués l'objectiu a una zona de la ciutat que llavors només coneixien els seus habitants: el front litoral del Besòs. El resultat d'aquest treball fotogràfic s'utilitzaria com a suport a una conferència sobre la transformació urbana d'aquesta part de la ciutat. El fotògraf era Patrick Faigenbaum i la conferència era a càrrec de Joan Roca, geògraf i historiador, llavors professor de l'Institut Barri Besòs —i un dels promotors dels debats socials del Fòrum de la Ribera— i ara director del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). Era el 1999, quan el moviment de terres al llevant de la ciutat, des de Glòries fins al mar, era un no parar.

El resultat d'aquelles imatges i d'altres fetes posteriorment ha acabat donant forma al treball Barcelona vista del Besòs, una exposició que es pot veure al centre La Virreina de Barcelona fins al 4 de febrer. Es tracta d'una reflexió sobre la profunda transformació que es va dur a terme després dels Jocs Olímpics a tot el front litoral, amb l'obertura de la Diagonal fins al mar, la definició del 22@ i la macrooperació del Fòrum. “És un fet que la fotografia contribueix a l'imaginari d'una ciutat, com va passar en la postguerra amb el treball de fotògrafs com Xavier Miserachs o Eugeni Forcano”, apuntava Jorge Ribalta, comissari de la mostra, juntament amb Jean-François Chevrier, el crític que va encarregar el treball fotogràfic a Faigenbaum i que va formar part de la conferència de Roca en un seminari sobre ciutats que es va fer a Brussel·les el 1999.

“El que més em va estranyar era que havia de seguir, de manera bastant estricta, les indicacions de Roca sobre imatges molt concretes. I això per a un fotògraf no és gaire habitual”, comentava Faigenbaum en la presentació de la mostra. Tots dos van caminar molt sobre el territori i van discutir sobre les imatges: la immensa extensió de terreny que ocupava Macosa —ara part del front del litoral i el centre comercial de Diagonal Mar—, l'estat —lamentable— del riu Besòs el 1999, l'aigua del mar que s'apropava a la Tèrmica del Besòs el 2001 —on es banyaven els nanos—, l'estat de les naus de l'antic recinte de Ca l'Aranyó del Poblenou el 2002 —on més tard es va aixecar el campus de la Pompeu Fabra—, el de l'Escocesa, o l'altre complex industrial de Can Ricart, que tretze anys després que es prenguessin aquestes fotografies encara espera —amb les naus cada vegada més deteriorades— que es defineixi quin ús tindrà.  

Racons de Glòries

Dibuixos i fotografies de la Rue des Pyrénées

El carrer Pyrénnées és una via de circumval·lació oberta a finals del segle XIX al nucli antic de París i és l'objecte únic de l'exposició Rue des Pyrénées, d'Yves Bélorgey, que completa l'espai expositiu de La Virreina. Un treball de fotografies i grans dibuixos sobre el gran bulevard que uneix la perifèria amb el centre i que, juntament amb la mostra Barcelona vista del Besòs, tanca un cicle anual d'exposicions en aquest centre cultural de l'ICUB.

El seu responsable, Valentí Roma, va avançar, en la presentació de totes dues mostres, que el cicle que s'iniciarà a partir del 2018 aprofundirà en les diferents formes de vida i en els efectes del neocapitalisme liberal en la societat. “Hem tancat una primera etapa amb propostes magnífiques d'autors que abans no havien exposat i han representat la ruptura de corrents artístics”, va puntualitzar.

La mostra arrenca amb retrats d'estudiants i de situacions de l'Institut Barri Besòs, del barri en si, dels habitatges i del mercat. A les vitrines hi ha publicacions de l'època sobre les mobilitzacions veïnals. També hi ha imatges de racons amb tallers i naus que envoltaven la plaça de les Glòries el 2001, just al costat del tambor que va ser derrocat fa uns anys i d'alguns negocis d'aquella època, com una xurreria que més o menys era on ara s'alça la torre de Jean Nouvel. Imatges no tan antigues que costa identificar. Es veu l'evolució de la zona del Fòrum perquè el fotògraf Faigenbaum va visitar Barcelona en altres moments, el 2004, el 2007 i el 2008, i va continuar retratant aquells espais parant especial atenció en les naus i els complexos industrials abandonats.

Un racó de la plaça de les Glòries el 2001.
Un racó de la plaça de les Glòries el 2001.

Uns canvis del discurs urbà que evidenciaven una crítica al model que havia optat per desenvolupar àrees de residència de classes mitjanes-altes en un territori que històricament havia estat de gent treballadora. Un dels exemples més clars és que just davant del barri d'habitatges de les cooperatives de Diagonal Mar es van alçar les torres del nou barri, el centre comercial i el parc que va dissenyar Enric Miralles.

De fet, va ser aquest esperit anti-Fòrum el que d'alguna manera va inspirar el projecte entre el fotògraf i l'historiador Joan Roca, que es va poder veure precisament durant els mesos que va durar l'esdeveniment el 2004, ja que Barcelona vista del Besòs es va mostrar en l'exposició experimental Com volem ser governats?, que va organitzar el Macba a diferents espais del Poblenou i del Besòs.

Fotos i documentació del Besòs a l'exposició de La Virreina.
Fotos i documentació del Besòs a l'exposició de La Virreina.

Un procés d'evolució constant del front del Besòs que encara no es dona per acabat. “D'alguna manera la fotografia, com passa en aquest cas, és la lectura política de les ciutats i els espais. Una reflexió urbana que sempre és molt necessària”, apuntava Ribalta, que considera que Barcelona vista del Besòs és tot un document de l'última gran transformació de la ciutat, una vegada superada la dels Jocs Olímpics, que ja va deixar el camí marcat del que quedava per afrontar.

“L'operació del Fòrum i de Diagonal Mar va evidenciar també el salt d'escala metropolità, en entrar en un terreny compartit per Sant Adrià i que s'estenia més enllà de la capital”, afegia. Una assignatura que es podria dir que encara està pendent, ja que la remodelació del barri de la Mina i els del sud del Besòs no s'acaba d'abordar malgrat que en els últims anys s'hi ha incidit més.