Selecciona Edició
Connecta’t

La destitució del Govern frena una altra vegada els principals projectes de la Generalitat

La crisi política deixa en l'aire la candidatura de Barcelona a acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament

Puigdemont amb els ara exconsellers en un Consell de Govern.
Puigdemont amb els ara exconsellers en un Consell de Govern.

Catalunya va acabar abruptament la legislatura fa uns deu dies i ho va fer abans d'hora per tercera vegada consecutiva. Als avançaments electorals del 2012 i el 2015 decidits pel llavors president Artur Mas s'hi suma l'acordat ara pel Govern central a l'empara de l'article 155 de la Constitució. Més enllà de les ferides polítiques que implica la nova situació, els departaments de la Generalitat han deixat una altra vegada a mig fer una infinitat de projectes per al dia a dia dels ciutadans. En el terreny parlamentari només s'han aprovat la meitat de les 45 lleis promeses quan va començar la legislatura.

Economia i Hisenda 

L'exvicepresident Oriol Junqueras tenia dues prioritats per a aquesta legislatura, relacionades amb el desenvolupament de les anomenades estructures d'Estat. La primera, el desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya, a la qual li faltava molt de recorregut per esgotar les competències que li atorga l'Estatut. El Govern destituït la va voler desenvolupar fins al màxim que li permetia la llei, duplicant la seva plantilla, creant una nova plataforma informàtica i quedant-se funcions que havia delegat a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària i al Col·legi de Registradors. L'altra gran tasca era convertir l'Institut Català de Finances (ICF) en una banca pública, com exigia la CUP. Però la legislatura es va esgotar sense que la institució obtingués la fitxa bancària necessària.

Junqueras va ser destituït sense haver donat l'ordre d'engegar els Pressupostos per al 2018. Després que l'any passat la Generalitat aconseguís drenar el dèficit fins a deixar-lo en el 0,93% del producte interior brut (PIB), només 0,23 dècimes per sobre del fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera, l'exvicepresident va decidir no donar l'ordre als seus tècnics perquè comencessin a elaborar els comptes per al 2018, segons es pot veure a la pàgina web dels Pressupostos. El referèndum de l'1 d'octubre va paralitzar l'elaboració d'aquesta llei i va abocar Catalunya a una altra pròrroga, amb independència de quin fos l'escenari que llancés la consulta.

Empresa i Coneixement

En els últims mesos, aquest ha estat un dels departaments més convulsos. Han encapçalat la conselleria Jordi Baiget i Santi Vila, que van haver de deixar el càrrec per les seves discrepàncies amb el rumb del procés independentista. Tot i que es va poder tirar endavant el Pacte per la Indústria, Empresa torna a deixar pendent per segona legislatura consecutiva un dels principals reptes de la Generalitat: posar ordre a l'economia col·laborativa i adaptar-la a la regulació de la UE. La implementació de la llei contra la pobresa energètica tampoc es va poder completar. Tot i que el text vigent impedeix els talls de subministrament a les famílies que tenen certificada la seva vulnerabilitat, no es va poder arribar a un acord amb les elèctriques perquè ajudin a pagar les factures dels pobres energètics.

Ensenyament

El tancament de la Model i acció exterior

El Departament de Justícia va aconseguir desencallar dos de les principals operacions urbanístiques de Barcelona: el tancament de la presó Model i l'enderrocament dels antics jutjats del passeig de Lluís Companys. L'exconseller Carles Mundó també va participar en l'engegada d'un programa per identificar les restes de les fosses de la Guerra Civil. També hi va participar l'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que va tenir com a missió principal internacionalitzar el procés independentista a Catalunya. També va aprovar el Pla de Govern Obert, per millorar la transparència.

Aquest departament també va viure un canvi per culpa del procés independentista. El gran èxit de Meritxell Ruiz, la primera consellera, va ser millorar substancialment la partida educativa a l'únic pressupost que va aprovar Puigdemont. Encara que no ho va fer sola. De fet, va ser necessària la intervenció de tota la comunitat educativa i l'amenaça de la CUP de no donar suport als pressupostos si no s'injectaven 140 milions més en ensenyament. Aquesta quantitat va permetre iniciar el curs 2017-2018 revertint les retallades en professors. Ruiz també va ultimar el decret de l'escola inclusiva i va reforçar les beques menjador. Li va quedar pendent, entre altres mesures, tirar endavant el controvertit decret de menjadors. Clara Ponsatí, la seva successora des del juliol passat, no ha tingut temps més que de participar com a amfitriona en la presentació de projectes i mesures preses per l'equip de Ruiz. I posar al servei de la consulta de l'1 d'octubre l'estructura del departament.

Sanitat

El pla de Toni Comín es va centrar a desfer o redissenyar els plans més controvertits del seu antecessor, Boi Ruiz, i desprivatitzar serveis, com l'atenció domiciliària urgent. Una de les seves grans mesures, que ell mateix va anomenar “la desprivatització més gran del sistema sanitari” va ser no renovar el contracte d'activitat a la xarxa pública a un hospital amb ànim de lucre (la Clínica del Vallès) i reduir el contracte amb un altre, l'Hospital General de Catalunya, que fins i tot es va proposar comprar.

Comín també va tirar endavant la llei d'universalització sanitària, que retornava l'accés gratuït a la sanitat a totes les persones empadronades a Catalunya, un dret fulminat el 2012 pel Govern de Rajoy a través d'un reial decret que limitava l'accés a la sanitat pública als qui estaven donats d'alta a la Seguretat Social.

En l'aire queden la proposta de comprar l'Hospital General de Catalunya o l'èxit de la candidatura de Barcelona per acollir l'Agència Europea de Medicament. El Consell d'Europa ho decidirà el 20 de novembre.

Cultura

L'exconseller Lluís Puig es va estrenar a la cartera de Cultura amb l'anul·lació pel Tribunal Suprem (TS) de la taxa de finançament de l'audiovisual que havia generat 33 milions des del 2015. En els seus escassos quatre mesos com a conseller, Puig va tirar endavant pocs temes, entre els quals el Pla de Museus, enquistat des de temps de Ferran Mascarell i que va reconèixer que havia deixat ultimat el seu predecessor Santi Vila, que va deixar el càrrec al juliol després de ser nomenat responsable d'Empresa. Vila havia presentat un Pla de lectura 2020, un Pla Nacional de Dansa, a més de deixar el camí obert perquè Icat tornés a la FM a partir de setembre.

Vila i Puig segueixen units per la polèmica dels béns de Sixena. El juliol del 2016 es van lliurar 53 dels 97 béns que reclama l'Aragó, però segueix el plet per la resta i per les pintures de la sala capitular que s'exposen al MNAC. El 26 d'octubre la Fiscalia del TS va demanar investigar-los tots dos.

Interior

Va ser un altre dels departaments que va canviar de titular davant dels dubtes per la via secessionista. Paradoxalment, el Govern més independentista va aconseguir el que ningú havia aconseguit en vuit anys: reunir la Junta de Seguretat de Catalunya. La trobada va ser el 10 de juliol, i es va acordar que els Mossos s'integrin al CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) i estiguin de forma permanent i no només com a convidats a la taula d'avaluació de l'amenaça terrorista. També es va arrencar el compromís que s'estudiarà l'entrada de la policia catalana a l'Europol, una de les reclamacions històriques de Mossos. També es va aconseguir la convocatòria d'una nova promoció de 500 mossos i 153 bombers, després de sis anys sense que es convoquessin places. Encara que hi va haver algunes picabaralles amb Hisenda, es va aconseguir finalment aprovar el nou concurs.

L'habitatge i la renda garantida

La gestió de les exconselleres Meritxell Borràs (Governació) i Dolors Bassa (Treball i Afers Socials) tampoc estan exemptes de llums i ombres. Borràs es va trobar amb el problema de la pujada dels preus del lloguer, sobretot a la capital catalana. Governació va engegar un índex de preus per intentar refredar el mercat, però encara se'n desconeixen els efectes. També va aconseguir retornar una part de la paga extra pendent als funcionaris. Bassa, per la seva banda, es va involucrar a fons en l'engegada de la renda garantida de ciutadania, fruit d'una iniciativa de legislació popular. Afers Socials encara no ha pogut trobar una solució per als menors no acompanyats que arriben a Catalunya.

Al conseller Jordi Jané se li va quedar damunt de la taula la reducció dels accidents de trànsit i el gran projecte de la creació de la Policia de Catalunya: una mena de cos policial format pels Mossos i totes les policies locals, amb alguns criteris d'unificació. Joaquim Forn, el seu successor, va haver d'afrontar l'atemptat terrorista d'agost a Barcelona, que va suposar el reconeixement internacional de la feina duta a terme pels Mossos.

Agricultura

En els discursos de l'exconsellera Mertixell Serret hi havia moltes referències a la necessitat d'apropar les dones i els joves al camp amb la finalitat de que el negoci agrícola català guanyi competitivitat i presència internacional. Però va tenir poc èxit a l'hora de bregar amb els conflictes del sector. És el cas de les pèrdues que han patit els productors per la caiguda de preus de la fruita dolça o les demandes per aconseguir un repartiment dels fons agrícoles europeus amb més avantatges per a Catalunya.

Territori

Josep Rull va accedir al despatx avisant que l'època de mitges tintes, com la que es va viure entre el seu antecessor, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, quedava enrere i que ell seria “un malson” per a Adif i Renfe. En realitat, el desori de Rodalies gairebé no ha millorat i el corredor del mediterrani encara queda lluny. Rull va impulsar la restricció del trànsit a l'àrea metropolitana, però no va desencallar els conflictes a la N-340, la N-240 o la C-55. Rull també va ser assenyalat per l'Ajuntament de Barcelona i acusat de no assumir la seva responsabilitat en la construcció de la línia 9 i 10 del metro.