Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia de Brussel·les ordena detenir a Puigdemont abans de designar jutge d'instrucció

El Ministeri Públic informarà sobre la situació de l'expresident i els exconsellers a les dues de la tarda

Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que van viatjar amb ell a Bèlgica. Atlas-Quality

La Fiscalia de Brussel·les ordenarà a la policia detenir a l'expresident català Carles Puigdemont i els seus exconsellers abans de designar a un jutge d'instrucció que els prengui declaració per decidir sobre les seves euroordres, segons ha avançat Efe i ha confirmat a EL PAÍS el portaveu del Ministeri Públic de la capital belga i magistrat Gilles Dejemeppe. Les detencions es produiran en les properes hores, atès que els membres del Govern no s'han mogut de la capital belga.

"Tenim informació que estan a Brussel·les", ha assegurat la fiscalia a aquest diari. A lesdues de la tarda hi ha convocada una roda de premsa per informar de la situació de l'expresident i els exconsellers, que van fugir a Bèlgica dilluns passat i als qui l'Audiència Nacional cerca per rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència a l'autoritat i prevaricació. 

Després de la detenció, realitzaran la seva declaració davant un jutge, però entretant, els advocats de Puigdemont i dels exmembres del seu gabinet Antoni Comín (Salut), Clara Ponsatí (Ensenyament), Lluís Puig (Cultura) i Meritxell Serret (Agricultura) estan en contacte amb les autoritats judicials belgues per concretar com es realitzarà el lliurament.

La seva detenció no implica que hagin de ser emmanillats. L'expresident ha reiterat la seva disposició a cooperar i no ha mostrat cap intenció de resistir-se. "Estem disposats a col·laborar plenament amb la justícia belga pel que fa a l'ordre d'arrest europeu emesa per Espanya", va afirmar ahir dissabte en un missatge publicat en neerlandès en el seu compte de Twitter, senyal inequívoc que pensava acudir voluntàriament al fet que li prenguin declaració.

Una vegada siguin portats davant el jutge, i sempre en cas que l'expresident rebutgi lliurar-se voluntàriament a la justícia espanyola, el magistrat tindrà 24 hores per prendre una decisió sobre les ordres europees de detenció i lliurament emeses per la magistrada Carmen Lamela. El jutge haurà de decidir entre dues opcions: mantenir a Puigdemont i els seus companys del Govern a la presó preventiva mentre es gestiona el seu lliurament, o deixar-los en llibertat sota certes condicions. Hi ha una tercera possibilitat, que Bèlgica rebutgi l'euroordre, però resulta improbable que succeeixi, i en aquest cas obriria una crisi diplomàtica entre Bèlgica i Espanya.

Després serà el torn de la Cambra del Consell, la primera instància judicial. Tindrà 15 dies per pronunciar-se sobre el seu lliurament, però la decisió podrà ser recorreguda successivament davant la Cort d'Apel·lació i la de Cassació, la qual cosa permetria a Puigdemont seguir a Bèlgica fins a gener o febrer i fer des d'allí la campanya d'unes eleccions per les quals s'ha proposat com a candidat i ha demanat una llista unitària independentista.

En canvi, si Puigdemont acceptés l'euroorden, el procés s'acceleraria i seria lliurat a les autoritats espanyoles en un breu espai de temps. Però aquesta opció és del tot improbable. Com va expressar l'última vegada que s'ha deixat veure, durant l'entrevista concedida el divendres a la televisió pública belga RTBF, l'expresident no creu en la imparcialitat de la justícia espanyola. "Està polititzada. No hi ha garanties d'un judici just i independent", va assegurar. En l'estudi de la televisió francòfona, Puigdemont va dir que volia ser jutjat per "la justícia real", una categoria en la qual no inclou a l'espanyola.

L'expert en extradicions Paul Bekaert, antic defensor de presos etarres, ha mostrat la mateixa desconfiança cap a la justícia espanyola que el seu client. Planeja utilitzar com a arguments per paralitzar el seu lliurament el risc que a Espanya no es respectin els drets fonamentals i la impossibilitat d'un judici just. El titular de Justícia belga ha volgut allunyar qualsevol sospita d'interferència del Govern del seu país en el procés. "El poder executiu no juga cap paper en el procediment. Tot es desenvolupa mitjançant contactes directes entre autoritats judicials", va afirmar en un comunicat la nit del divendres.

La diplomàcia espanyola a Bèlgica assegura que fins ara no hi ha hagut cap problema amb les autoritats belgues, i espera una col·laboració total en el plànol judicial i policial. En el passat, Bèlgica i Espanya van mantenir importants desavinences entorn de la concessió d'asil a etarres detinguts. Un frec que des de Madrid esperen no veure repetit amb el cas Puigdemont.

Mentrestant, les entitats sobiranistes organitzen aquest diumenge una jornada de mobilització per difondre cartells en contra de l'empresonament de diversos exconsellers, en una jornada en la qual els partits catalans perfilen les seves estratègies per a les eleccions del 21 de desembre davant la proposta de candidatura de concentració que ha fet l'expresident.

MÉS INFORMACIÓ