Selecciona Edició
Connecta’t

El candidat de l'alcaldessa

El representant dels comuns intentarà trencar el frontisme amb un discurs d'equidistància

Xavier Domènech i Pablo Iglesias a un acte a Madrid.
Xavier Domènech i Pablo Iglesias a un acte a Madrid. EFE

Si en alguna cosa coincideixen els integrants de Catalunya en Comú, Podem, Iniciativa i les altres forces que aspiren a fusionar-se en un únic grup al Parlament de Catalunya després de les eleccions del 21-D és a considerar que el resultat final no pot ni ha de semblar-se al que, durant la legislatura ara conclosa, ha estat el grup de Catalunya Sí que és Pot.

La manca de lideratge, de consignes clares i d'ordre intern han afeblit extremadament un projecte fabricat a corre-cuita per participar a les eleccions de 2015 i que va naufragar gairebé immediatament. L'elecció de Xavier Domènech per liderar el nou projecte busca precisament donar la volta a aquest espai de la nova esquerra en un moment en el qual la política catalana està centrada exclusivament en el frontisme entre independentistes i constitucionalistes. Domènech aspira a encarnar la centralitat que va tenir a Catalunya el PSC fins fa deu anys però sense caure en els seus errors. “No volem ser el PSC 2.0”, va assegurar en una entrevista a aquest diari l'any passat.

Endurit als debats del Congrés, on és diputat, i avesat a navegar en les aigües turbulentes d'Units Podem, Domènech espera convertir-se en una mena de punt d'unió entre els independentistes i el PSC sense renunciar al “dret a decidir” ni al referèndum pactat per a Catalunya. El seu discurs és tan equidistant com el de la líder del partit que representa, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que segueix jugant a l'ambigüitat més absoluta en la qüestió catalana per evitar l'ensopegada i protegir la seva coalició de govern amb els socialistes a l'Ajuntament.

Historiador de formació, Domènech va arribar a la vida institucional de la mà de Colau, que el va nomenar responsable de Programes de Memòria Històrica a Barcelona. Es va donar a conèixer retirant l'estàtua del rei Joan Carles del saló de plens. No se'n penedeix, però el perfil que intentarà conrear fins a les eleccions és el d'un líder centrat que fuig dels fronts.