Selecciona Edició
Connecta’t

Ciutadans, el PSC i el PP encaren el 21-D amb voluntat de sumar

Als partits no sobiranistes els uneix un discurs comú que no amaguen: la unitat d'Espanya

Una dona vota a les eleccions del 2015.
Una dona vota a les eleccions del 2015.

Els partits catalans no sobiranistes —Ciutadans, PSC i PP— afronten per primera vegada unes eleccions autonòmiques amb un discurs comú que els uneix i que no amaguen: la defensa de la unitat d'Espanya, de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia. La possibilitat d'una llista unitària constitucionalista —a semblança de la que intenten alguns partits independentistes— no està sobre la taula. Davant de la tensió que ha provocat l'independentisme i la possibilitat que configuri llista única, l'escenari d'un pacte postelectoral entre Ciutadans, PSC i PP s'ha posat ja sobre la taula, encara que sembla molt complicat, fins i tot en el cas que quadrés l'aritmètica parlamentària.

Les formacions que lideren Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol sumaven en el dissolt Parlament 52 dels 135 diputats, molt lluny dels 68 que marquen la majoria absoluta de la Càmera. Per donar un gir de 180 graus a la política catalana i configurar una majoria alternativa a l'actual independentista hauria de produir-se una trasllat notable en l'electorat, i la veritat és que cap enquesta preveu aquest escenari.

El que sí que es percep és una mobilització molt important dels potencials votants de Ciutadans, PSC i PP: segons l'enquesta de Metroscopia per a EL PAÍS publicada la setmana passada, entre el 75% i el 83% de l'electorat d'aquests tres partits defensa la convocatòria d'eleccions com “la millor forma de resoldre l'actual situació”, una xifra que baixa a entre el 18% i el 35% entre els votants dels partits independentistes.

Ciutadans parteix amb avantatge en aquesta cursa perquè ha exercit com el principal partit de l'oposició i perquè va ser seva la proposta que va traslladar fa uns dies a socialistes i populars perquè els tres partits es comprometessin al fet que, en cas de sumar més escons que els independentistes, es faciliti la presidència de la Generalitat al més votat d'aquests tres. 

PSC i PP han rebutjat de pla la idea, de la mateixa manera que el 7 de setembre passat van menysprear donar suport a la moció de censura que va anunciar Inés Arrimadas —i que aquesta provoqués la convocatòria d'eleccions catalanes—. Quan es va postular el 7 de setembre, amb prou feines s'acabava de votar la llei del referèndum al Parlament, i no tenia aritmèticament cap possibilitat de prosperar. La líder de l'oposició no va considerar les forces de les quals disposava abans de llançar una idea que resultava del tot inviable i que només pretenia donar protagonisme a Ciutadans, ja que no solament hauria necessitat per prosperar el vot dels tres partits no sobiranistes, sinó que precisava que 16 diputats d'altres formacions es convertissin en trànsfugues. Socialistes i populars es van desmarcar des del primer moment de la idea, i ara també ho han fet.

"Nosaltres anirem sols a les eleccions i no farem cap pronunciament preelectoral ni postelectoral”, afirma Salvador Illa, secretari d'organització del PSC, que es mostra convençut que el seu partit pot convertir-se en la primera força no independentista de la Càmera. És a dir, en el principal partit de l'oposició. En cas que es materialitzi aquest escenari, acceptaria el PSC els vots de Ciutadans i PP per fer president de la Generalitat Miquel Iceta? Salvador Illa evita una resposta clara.

“Liderarem el bloc de l'acord i parlarem amb tothom per buscar el pacte, excepte amb els que vulguin seguir treballant per la independència”, diu el dirigent socialista. 

Tacticisme

En termes semblants s'expressa el PP, que anuncia el seu suport a un Govern constitucionalista a Catalunya si ho permet el resultat i recorda el precedent del País Basc, quan els vots del PP van fer lehendakari Patxi López. Però una cosa és aquest escenari, possible, i una altra un acord previ a la celebració de les eleccions.

El tacticisme per recollir vots en un terreny que els és comú als tres partits sembla prevaler per sobre de qualsevol altra cosa. Fa amb prou feines tres mesos, Illa desqualificava Ciutadans i qualificava el partit d'Albert Rivera com la “marca blanca” del PP, cosa que l'inhabilitava, va dir, per construir una alternativa a l'independentisme. En aquesta mateixa entrevista a l'agència Efe, Illa deia que Mariano Rajoy presidia “un Govern de dretes molt ofegat pels temes de corrupció”.

Ara els socialistes catalans eviten ja aquest discurs perquè la situació política és molt diferent. Ni tan sols responen a les crítiques que fa lliscar Arrimadas de manera constant, recordant-los les seves dues experiències de Govern tripartit amb ERC i preguntant-los si estan disposats a tornar a pactar amb els independentistes.

Iceta va començar a dir fa mesos que vol recollir vots que abans van anar al PP o a Ciutadans, i fins i tot a Catalunya Sí que es Pot, i l'estratègia política del PSC ho confirma, en no adquirir cap compromís clar més enllà d'aquest posicionament contrari a la independència.

“Retornar la dignitat a les institucions”

El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va afirmar ahir que el seu partit es presenta a les eleccions del 21-D “per guanyar i, així, retornar la dignitat a les institucions catalanes, començar a reformar Catalunya i acabar amb la divisió de la societat”. Durant un acte a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), Carrizosa va instar a votar de forma massiva i va dir que Cs va sempre als comicis "amb ànim de guanyar", al mateix temps que considera que PP i PSOE han renunciat a guanyar les eleccions, ha informat el partit en un comunicat, i va afegir: “Els partits constitucionalistes han de donar suport a la força més votada; espero que puguem tenir una presidenta amb el suport de Miquel Iceta i del PP”, ha afegit des de Cerdanyola del Vallès.

Sobre la decisió de la Fiscalia belga, que ha donat ordre de detenir Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats que es troben amb ell a Brussel·les, Carrizosa ha desitjat que Catalunya “deixi de ser notícia perquè s'escapoleixen el president i les empreses”. A més, ha manifestat que respecta la decisió de la Fiscalia belga: "Demostra que en l'Europa democràtica no es poden desobeir impunement les lleis". En resposta a la pregunta d'un periodista sobre l'enquesta publicada avui a La Vanguardia, ha recordat que "el que compta veritablement és el resultat de les urnes" encara que la considera "molt positiva" perquè suposaria la pèrdua de la majoria independentista "i una gran pujada de Cs".