Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Nou canvi d'escenari

L'empresonament dels exmiembros del Govern amplia el perímetre de la resposta a Rajoy i estableix una nova linea divisòria davant les eleccions

Protesta contra l'empresonament dels exconsellers.
Protesta contra l'empresonament dels exconsellers. EL PAÍS

Quan divendres 27 d'octubre va comparèixer Mariano Rajoy per anunciar la convocatòria d'eleccions autonòmiques per al 21 de desembre després que el Senat autoritzés l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, molts observadors es van sentir alleujats. Van elogiar l'audàcia de Rajoy, que en el mateix acte en el qual suspenia de les seves funcions el Govern de Carles Puigdemont i deixava el Parlament sota la seva tutela, donava una sortida democràtica a la greu crisi provocada per la proclamació de la república catalana. 

Va ser una sorpresa. L'escenari més plausible fins a aquell moment, a tenor del text aprovat en Consell de Ministres i les declaracions de destacats dirigents del PP, era el d'una aplicació dura i perllongada de l'article 155, que inclouria el control dels mitjans públics de la Generalitat i el sistema educatiu, per acabar en unes eleccions quan la situació es normalitzés a criteri del mateix PP.

La convocatòria electoral va descol·locar el sobiranisme, que va comprovar el greu error que havia estat descartar la convocatòria d'eleccions i embarcar-se en una declaració unilateral d'independència sense cap recorregut possible. El 155 va començar a aplicar-se sense la temuda resistència, la qual cosa va fer pensar a molts que potser havien sobrevalorat l'amenaça sobiranista. Els promotors de la solució del 155 estaven eufòrics. Després va arribar la fugida de Puigdemont a Brussel·les i la crítica es va guarnir de burles i acudits. El sobiranisme, venien a dir, havia resultat ser un tigre de paper.

Però com ha passat tantes altres vegades en aquest conflicte, estem davant el risc d'un nou error de percepció. Conforme passen els dies, va prenent forma la idea que és possible que les eleccions no resolguin la situació. Hi ha la possibilitat que amb la destitució del Govern i la persecució judicial empresa per la fiscalia, el Govern d'Espanya estigui brindant al sobiranisme l'oportunitat de convertir les eleccions del 21 de desembre en el plebiscit que pretenien i no van aconseguir en les anteriors autonòmiques.

El problema de tractar de resoldre per la via judicial problemes que haurien de resoldre's en l'àmbit de la negociació política és que els efectes de les decisions judicials passen a ser incontrolables. A poc a poc, una nova consciència va prenent forma: que el dia 22 de desembre no només no s'haurà resolt el problema, sinó que aquest pot entrar en una fase encara més delicada.

L'enquesta del CEO publicada aquesta setmana no només no indica un replegament electoral de l'independentisme sinó que quan es pregunta per les preferències sobre el model de relació entre Catalunya i Espanya, els partidaris d'una solució federal cedeixen deu punts en favor de la independència. L'enquesta assenyala la perspectiva que el bloc sobiranista fregui o arribi a la majoria absoluta, extrem que han confirmat sondejos posteriors. I això passava abans que la jutgessa Lamela decretés presó incondicional per als membres del govern cessat.

Aquests pronòstics van portar el dirigent popular Xavier García Albiol a admetre que si aquest fos el resultat, tal vegada caldria perllongar l'aplicació de l'article 155. Significa això que les eleccions només es consideraran una sortida democràtica al problema si donen un determinat resultat? I si en surt un altre? S'invaliden? Se suspèn el nou Parlament? S'impedeix la formació d'un nou govern?

De moment, la convocatòria electoral servirà per conformar una nova línia divisòria les conseqüències de la qual a llarg termini estan per veure. La dels que s'oposen a l'aplicació del 155 i consideren il·legítima la destitució del president i el Govern, i els que la recolzen i la consideren plenament justificada. Alguns sectors del sobiranisme, inclosos molts partidaris de la independència, es van sentir incòmodes amb la deriva de la declaració unilateral d'independència. La consideraven una fugida cap endavant tan estèril com contraproduent. Els articles escrits sobre aquest tema per l'exconseller Andreu Mas-Colell reflectien bé aquesta posició.

Però l'empresonament dels membres del Govern destituït ha tornat a canviar l'escenari. La consideració que no només està en joc el model territorial, sinó la qualitat de la democràcia i el sistema de llibertats guanya punts i passarà a ser el nou aglutinant. Això permetrà ampliar considerablement el perímetre de la contestació a les mesures del govern de Rajoy.

La declaració de l'alcaldessa Ada Colau poc després de les detencions va apuntar clarament en aquesta direcció. Hores abans l'Ajuntament de Barcelona havia declarat que reconeixia com a legítim el govern destituït de Carles Puigdemont. Nou canvi d'escenari. De fet, l'escenari està canviant constantment i el que un dia sembla la victòria es converteix l'endemà en una possible derrota. Les setmanes que queden per a les eleccions es faran molt llargues.