L’Audiència Nacional manté a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
Els advocats dels presidents de l'ANC i Òmnium han al·legat que no poden tornar a delinquir perquè la situació política a Catalunya ha canviat
La secció segona de l'Audiència Nacional ha desestimat el recurs d'apel·lació dels líder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que seguiran a la presó. Els cinc magistrats que componen la secció han avançat la decisió, en la qual desestimen els recursos, amb el vot particular de José Ricardo de Prada. La sala dictarà les interlocutòries amb els arguments en què es basa per confirmar la decisió de Lamela del 16 d'octubre en els propers dies.
Els seus advocats havien reclamat avui divendres a l'Audiència Nacional que els posessin en llibertat. En una vista de més de dues hores, els advocats dels líders independentistes han explicat que no hi ha motius per mantenir-los a la presó per sedició pels incidents que van tenir lloc el 20 de setembre a Barcelona. Entre altres arguments, els lletrats defensen que no hi ha risc de "reiteració delictiva" perquè la "situació política" a Catalunya –amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i amb eleccions autonòmiques a la vista– ha canviat notablement.
La Fiscalia s'ha oposat a la petició de les defenses i considera que hi ha motius de sobres per mantenir-los a Soto del Real, la presó madrilenya on són des del 16 d'octubre. El fiscal ha detallat, en la vista, que la situació política catalana no té res a veure en el procediment i que s'investiguen només presumptes fets delictius. Els magistrats de la secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional no han adoptat, ara com ara, cap decisió.
En la vista d'apel·lació, els advocats de Sànchez i Cuixart han intentat desmuntar els fets que descriu la jutgessa Carmen Lamela en l'ordre d'empresonament. Segons la instructora, els líders de l'ANC i Òmnium van dirigir i van encoratjar les masses per intentar impedir –sense èxit– que es dugués a terme l'operació Anubis. Aquella operació va ser ordenada el 20 de setembre pel titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona –que investiga el referèndum d'independència– i va implicar la detenció d'una dotzena d'alts càrrecs de la Generalitat. Durant els escorcolls, la secretària judicial va romandre unes hores sense poder abandonar el Departament d'Economia per la concentració de suport als alts càrrecs a les portes del departament.
Els lletrats han defensat que ni Sànchez ni Cuixart van impedir la sortida de la comitiva judicial, sinó que, al contrari, "van intentar afavorir" que poguessin sortir. Per demostrar-ho, han aportat enregistraments d'aquella jornada. La defensa insisteix que no es dona cap dels supòsits que recull la interlocutòria per enviar-los a presó: ni hi ha risc de fugida, ni de destrucció de proves, ni de tornar a delinquir. Els lletrats han explicat que tant Sànchez com Cuixart s'han presentat sempre a les citacions i que tenen "família, feina i domicili conegut". L'argument més nou té a veure amb el risc de reiteració delictiva. Els advocats han detallat que, amb l'engegada de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, no existeix cap perill que Sànchez i Cuixart puguin dur a terme accions com les que descriu la interlocutòria.
Tant Sànchez com Cuixart havien sol·licitat assistir a aquesta vista d'apel·lació, però la sala ho ha rebutjat argumentant que mai es preveu que els investigats estiguin presents en aquest tipus de vistes, tan sols la seva representació.
El ministeri públic s'havia manifestat en contra que Sànchez i Cuixart surtin de presó, ja que assegura que, "a dia d'avui" –són a la presó de Soto del Real–, continuen "cridant a la mobilització social per aconseguir de les autoritats catalanes la desconnexió forçosa de Catalunya".
La magistrada de l'Audiència Nacional va considerar l'ingrés a la presó dels dos investigats per sedició una mesura "adequada, raonable i proporcionada", en tractar-se de "delictes de certa gravetat". Segons la seva interlocutòria, els dos líders de la societat civil independentista van promoure concentracions que no van ser ni pacífiques ni aïllades i que pretenien, diu la jutgessa, "impedir l'aplicació de la llei". L'objectiu final de les seves accions, considera la magistrada, era "aconseguir que es fes el referèndum i, amb això, que es proclamés la república catalana".
L'independentisme i altres sectors polítics consideren Sànchez i Cuixart "presos polítics" i han demanat insistentment el seu alliberament. El 21 d'octubre milers de persones es van manifestar a Barcelona per exigir-ho. La marxa, que es va fer l'endemà de la decisió del Govern espanyol d'aplicar l'article 155, va servir també per rebutjar massivament la destitució de tot el Govern i el control sobre l'autonomia catalana.
