La Policia va demanar investigar el nou cap dels Mossos

En una interlocutòria de Lamela, datada el 2 de novembre i a la qual ha tingut accés EL PAÍS, la jutgessa detalla que l'informe lliurat aquell dia per la policia se centrava en la suposada inacció dels Mossos durant la jornada del referèndum il·legal de l'1 d'octubre i els dies anteriors. Els agents incloïen al final del document set propostes de diligències a fer per avançar en la investigació.

Una d'elles era abocar el contingut del correu electrònic oficial de Ferran López, allotjat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat. A la seu d'aquest organisme de la Generalitat, situada a la localitat de l'Hospitalet de Llobregat, la Guàrdia Civil ja hi ha acudit en diverses ocasions durant les últimes setmanes per recopilar dades sobre les comunicacions dels Mossos durant aquells dies.

Els agents justificaven la seva sol·licitud d'accedir als missatges electrònics del nou cap de la policia catalana en l'existència d'un missatge electrònic recollit en el seu informe en què suposadament inferia que en aquells dies Ferran López —que com a cap de Coordinació Territorial era el número dos de Trapero— havia pres “iniciatives […] contràries al que es disposa per la Fiscalia Superior de Catalunya” per impedir la celebració de la consulta.

Els agents reclamaven per això l'abocament de tots els correus entrants i sortints de l'adreça oficial de Ferran López entre el 7 de setembre i el 10 d'octubre per intentar “confirmar les comunicacions que hi va haver a través del compte de correu” d'aquest comandament policial “amb altres actors que poguessin secundar aquestes instruccions”, en referència a unes suposades ordres per no actuar en la jornada electoral. La petició de la Policia Nacional va rebre el suport al cap de dos dies del fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo, en un informe remès a l'Audiència Nacional.

No obstant això, la jutgessa Lamela va rebutjar en la seva interlocutòria l'abocament d'aquests correus electrònics de Ferran López. La magistrada va recordar per això que “fins a aquest moment la persona” a la qual es referia la petició “no apareix com a investigada en aquest procediment”. En el mateix escrit judicial, també va descartar sis diligències més que li havia sol·licitat la policia. Entre elles, prendre declaració com a testimoni a diversos comandaments dels Mossos —entre ells el mateix Ferran López— que quan es va celebrar el referèndum il·legal ocupaven diversos càrrecs de responsabilitat al capdavant de les diverses unitats i regions policials.

Ordres polítiques

En el cas de l'actual màxim responsable dels Mossos, els agents plantejaven a la magistrada que fos interrogat sobre l'aplicació de les “pautes d'actuació” que va difondre Trapero poc abans de la consulta il·legal, així com si en la jornada electoral s'havien produït peticions d'ajuda i aquestes havien estat ateses. També volien que Ferran López detallés les “instruccions rebudes dels seus comandaments superiors o polítics”. La policia també pretenia que declarés com a testimoni el responsable de la Brigada Mòbil, la unitat antidisturbis dels Mossos.

La magistrada va denegar la pràctica de tots aquests interrogatoris i va admetre únicament que se sol·liciti a tots aquests comandaments informes per escrit sobre el que va passar l'1 d'octubre. També va descartar reclamar el relat cronològic que es va elaborar de manera escrita en les terminals dels operadors de les sales de comandament aquella jornada. En aquest cas, la jutgessa Lamela recordava que aquesta diligència ja va ser sol·licitada en el seu moment per la Guàrdia Civil dins de la mateixa investigació i que es va practicar el 30 d'octubre passat, un dia després que el document de la Policia Nacional arribés a l'Audiència Nacional.

L'única actuació a la qual la magistrada dona llum verda és la de requerir les comunicacions gravades en les emissores dels Mossos durant les 24 hores de l'1 d'octubre, així com el registre detallat dels serveis realitzats aquell dia pels seus agents. Per a això, va autoritzar la policia a acudir al Centre de Coordinació (CECOR) que els Mossos tenen al carrer de Bolívia de Barcelona a requerir aquests enregistraments. La jutgessa Lamela també va acceptar sol·licitar una còpia dels registres sonors d'aquesta mateixa jornada que es conserven a la sala conjunta que la policia catalana comparteix amb la Guàrdia Urbana de la capital de catalana.