Selecciona Edició
Connecta’t

“Una estratègia perfectament organitzada”

La interlocutòria de la jutgessa destaca el repartiment de papers entre el Govern, el Parlament i les associacions independentistes

Els exconsellers, a la seva entrada a l'Audiència Nacional.
Els exconsellers, a la seva entrada a l'Audiència Nacional.

Carles Puigdemont va prometre portar Catalunya a la independència, però des de dijous la majoria dels qui van ser els seus consellers són a la presó i els que se'n van anar a Brussel·les, amb l'expresident al capdavant, tenen molts números per acabar igual. Finalitza així un camí en el qual l'Executiu s'ha mantingut unit, malgrat les discrepàncies internes sorgides en aquest temps entre el PDeCAT i ERC. La jutgessa Carmen Lamela assegura en l'ordre d'empresonament que els empresonats "van teixir una estratègia de tot el moviment secessionista perfectament organitzada i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes". Aquest és el paper que ha jugat cadascun d'ells.

Oriol Junqueras. Exvicepresident i Economia

Oriol Junqueras formava part del nucli dur que va pilotar el referèndum i va impulsar i va aconseguir "l'aprovació de lleis per dotar d'aparent cobertura normativa el procés de separació de l'Estat espanyol". Malgrat que sempre va voler que les decisions es prenguessin de manera col·legiada per tots els exconsellers, es va acabar creant un òrgan de coordinació política. L'exvicepresident va ser el responsable d'incloure als Pressupostos una partida de 6,2 milions d'euros per a la consulta. L'altre encàrrec que tenia era el de desenvolupar l'Agència Tributària de Catalunya, una de les "estructures d'Estat" perquè la Generalitat assumís la gestió de tots els impostos.

Joaquim Forn. Interior

Va ser triat per dirigir els Mossos d'Esquadra per la seva determinació independentista. Forn va canviar la proclama del seu antecessor. "Els Mossos permetran la salvaguarda de la seguretat i que qualsevol ciutadà pugui votar en una situació de seguretat i tranquil·litat", va dir. Dos dies abans del referèndum, va insistir que els agents obeirien els jutges, però no va aclarir si tancarien col·legis. La jutgessa es refereix a les seves reiterades declaracions. "Si hi ha bona voluntat i s'accepta la nova realitat política, no hi haurà cap col·lisió entre policies", va dir l'11 d'octubre, donant a entendre que la policia catalana formava part del projecte independentista.

Meritxell Borràs. Governació

Va ser la primera persona del Govern de Puigdemont contra la qual es va querellar la Fiscalia, el mes de juny, per iniciar el procés de compra d'urnes per a l'1 d'octubre. Després es va remodelar el Govern i aquestes competències van ser traspassades a Oriol Junqueras, però l'ordre d'empresonament li atribueix el delicte de malversació de fons públics per aquella actuació. "Va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans amb els quals es pogués fer el referèndum", diu la magistrada.

Raül Romeva. Afers Exteriors

Ha estat una peça clau de l'estratègia independentista en aquest temps. Va acceptar encapçalar el 2015 la llista de Junts pel Sí al Parlament malgrat que ja era conegut que el candidat a la presidència era Artur Mas, que va ocupar el quart lloc a la llista. Expert en conflictes internacionals i eurodiputat per ICV durant una dècada, la seva elecció buscava donar un perfil més transversal a la candidatura i diluir les crítiques per les retallades i la corrupció. Romeva va assumir després la cartera d'Afers Exteriors i des d'aquest càrrec, malgrat tenir poc pes polític a l'Executiu, tenia a les seves mans un dels principals reptes de l'estratègia independentista: recollir suports internacionals a la causa. Arribada l'hora de la veritat, no obstant això, el seu èxit ha estat pràcticament nul.

Jordi Turull. Presidència i portaveu

Ha estat un dels escuders més fidels de Carles Puigdemont i abans d'Artur Mas. Va exercir el paper de frontissa entre el PDeCAT i ERC en el grup parlamentari de Junts pel Sí i ha estat un dels dirigents que més ha pressionat per bascular l'antiga Convergència cap a l'independentisme unilateral, davant de les veus moderades de Marta Pascal i David Bonvehí. Amb 16 anys va començar a militar a les joventuts de CDC i va entrar al juliol al Govern com a portaveu i conseller de la Presidència, quan Puigdemont va substituir els consellers que tenien dubtes davant del xoc amb l'Estat. Turull ha estat un dels personatges clau en l'anomenat Estat major del procés, el grup que ha dirigit l'estratègia independentista des de fora de la Generalitat.

Dolors Bassa. Treball i Afers Socials

Tenia encomanada una altra de les "estructures d'Estat", l'Agència Catalana de Protecció Social, que havia de ser l'embrió de la Seguretat Social de la nova república. La norma de creació d'aquest organisme, suspesa pel Tribunal Constitucional, era una de les tres "lleis de desconnexió" acordades per Junts pel Sí i la CUP. Com que no tenia aquestes competències, l'agència havia de gestionar, de moment, totes les prestacions de la Generalitat. La interlocutòria judicial recorda que Bassa "va promoure" la vaga del 3 d'octubre amb un comunicat que exposava que el Govern destituït "s'adheria a l'aturada general" i en el qual sostenia que el personal de la Generalitat que la seguís no seria penalitzat en el seu salari.

Carles Mundó. Justícia

Malgrat ocupar una cartera tan simbòlica com la de Justícia, el republicà Carles Mundó ha tingut un perfil molt gris en tot aquest procés. Advocat de professió, les seves intervencions sempre han estat més jurídiques que no pas polítiques. En aquests mesos, i des del seu càrrec de conseller, també ha impulsat diverses querelles contra la Fiscalia que han estat rebutjades.

Josep Rull. Territori i Sostenibilitat

Va exercir des del 2016 com a conseller de Territori i Sostenibilitat una cartera amb baix perfil per a un dels principals ideòlegs de l'antiga Convergència i de l'actual PDeCAT. Com a conseller, es va centrar a denunciar els problemes de les infraestructures catalanes que depenen de l'Estat. El seu nom ha circulat els últims dies en cercles del PDeCAT com a possible candidat al 21-D. Divendres passat, en una reunió amb treballadors del seu departament, va assegurar: "Tornaré dilluns no com a conseller de la Generalitat, sinó com a ministre de la nova república catalana".

Santi Vila. Empresa i Coneixement

Es va desmarcar del Govern i va dimitir hores abans que el Parlament votés la independència, un fet que la jutgessa valora i que "posa de manifest la seva voluntat contrària a consumar l'intent secessionista". Per això no li atribueix el risc de tornar a delinquir, però sí que es diu que ha jugat un "paper actiu en el procés" des del seu càrrec i recorda que és d'Òmnium Cultural.