Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
LA BIBLIOGRAFIA

L’assalt roig al palau de les llibreries

Els imprescindibles de la Revolució Russa, tant pels seus autors com per les novetats que aporten

L’assalt roig al palau de les llibreries

L’allau de llibres apareguts recentment sobre la Revolució Russa, a remolc del centenari, ha estat enorme. D’entre tots (amb alguna repesca recent), els imprescindibles, tant pels seus autors com per les novetats que aporten, podrien passar pels títols següents. 

Breu, Ramon.La Catalunya soviètica. El somni que venia de Moscou, Ara Llibres, 2011. Amb vocació divulgativa, repassa autors i moviments catalans que van seguir el model soviètic fins a la fundació del PSUC el 1936. Parla dels polítics, de “l’atracció de viatgers”, i també de les influències soviètiques en el món cultural, des del teatre al cinema o la poesia. Ideal per iniciar-se en la temàtica.

Bryant, Louise. Sis mesos rojos a Rússia. Tigre de Paper, 2017. Una entrevista amb Kerenski, l’actitud dels primers emigrants russos que tornen, un sopar amb rics industrials contrarevolucionaris o un enfrontament entre contrarevolucionaris i mariners de Kronstadt al carrer són algunes de les experiències de la revolució, sempre relatades des del factor humà, que viu la periodista nord-americana i companya de John Reed. Primera traducció en una llengua de l’Estat.

Mayayo, Andreu i Rúa, José Manuel (eds.). Y el mundo cambió de base. Yulca, 2017.Aprofitant com a títol un passatge de la Internacional, aquest llibre coral inclou les recerques de diversos investigadors de la Universitat de Barcelona. A banda de les més clàssiques, incorpora assumptes com el paper del debat feminista, en què posa en relleu la pensadora bolxevic Alexandra Kollontai. El més innovador, l’article de Carles Viñas sobre el futbol i el canvi d’orientació dels bolxevics en l’esport.

Navarra, Andreu. El espejo blanco. Viajeros españoles en la URSS. Fórcola, 2016. Aproximació a la presència d’espanyols a Rússia i a l’URSS. La cronologia és molt extensa, des del segle XIX fins a la dècada de 1980, i hi apareixen personatges de tot tipus, tant els interessats per un país llunyà i enigmàtic com d’altres atrets per l’experiment soviètic. Hi són els viatgers, però també els que hi van fer vida, com els anomenats nens de la guerra o els dirigents comunistes espanyols instal·lats a Moscou durant molt de temps.

Ollivier, Jean-Paul. ¿Cuándo amanecerá, camarada? Clave Intelectual, 2017.Recollint testimonis que encara eren vius, el periodista francès fa una vivíssima reconstrucció de la revolució, però des de 1876 i fins justament el seu esclat, el 1917. La gran aportació de dades que fan els entrevistats, la majoria inèdites, converteixen el llibre en una mena d’irrepetible dietari de la convulsa Rússia del canvi de segle.</CS>

Pagès, Pelai i Gutiérrez, Pepe (dir.). La revolución rusa pasó por aquí. Laertes, 2017.

Obra en què vuit historiadors analitzen la revolució, però sobretot el seu impacte a Espanya, especialment en el moviment obrer. Inclou a l’apèndix dos interessants textos d’Andreu Nin que interpretaven la revolució, i també el debat que va mantenir amb Ángel Pestaña. Conté una interessant bibliografia comentada.

Puigsech, Josep. La Revolució Russa i Catalunya. Eumo, 2017.

El llibre més complet sobre l’impacte de la revolució a Catalunya, a càrrec de l’historiador català que més bé coneix els arxius soviètics. Analitza amb molta documentació des de les primeres notícies de la revolució a Catalunya fins a l’efecte crida que va tenir entre intel·lectuals i polítics catalans fins a la Guerra Civil de 1936.

Reed, John. Deu dies que trasbalsaren el món / Diez días que sacudieron el mundo. Edicions de 1984 / Nórdica-Capitán Swing. 2017.

El millor relat sobre la revolució russa de tots els temps, per partida doble: en català, recuperació de l’edició de 1986, amb un nutritiu pròleg de l’historiador Pelai Pagès; i en castellà, primera edició il·lustrada a Espanya, amb Fernando Vicente basant-se en l’estètica revolucionària i nova traducció. En totes dues, una documentació brutal i el fet d’estar, sempre, al lloc dels fets: des de l’assalt al Palau d’Hivern fins a la caiguda de Moscou, passant pels discursos de Lenin... I tot amb una prosa envejable, que va ajudar a convertir el llibre en manual escolar per als joves russos.

Riu-Barrera, Eduard (ed.). Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l’URSS (1920-1941). L’Avenç, 2017.

Testimonis de 23 catalans que van deixar escrites les seves vivències arran de viatges a la Unió Soviètica. Amb bona contextualització de cadascun dels textos, s’accedeix directament al que van opinar personatges tan diferents com Andreu Nin o Ferran Valls i Taberner, amb impressions polítiques, però també descripcions de les ciutats russes o de la convivència amb els soviètics.

Russell, Bertrand. Viaje a la revolución. Ariel, 2017.

Entre l’11 de maig i el 16 de juny de 1920, el filòsof viatjà a l’URSS amb una delegació obrera britànica en un tren de luxe especial. Es va entrevistar amb Lenin i Gorki i ben aviat, i contra corrent, va ensumar els excessos i fanatismes doctrinaris. El llibre, editat per Aurelio Major, recull un detallat dietari inèdit del viatge, com el seu famós Práctica y teoría del bolchevismo, així com correspondència personal sobre el tema. Una raresa exquisida.

Trotski, León. Historia de la Revolución Rusa. Capitán Swing, 2017.

Relat (per primer cop complet gràcies a l’apèndix i les introduccions fins ara mai traduïdes) d’un dels actor clau de la mateixa revolució, que ja havia tingut un paper molt rellevant a la de 1905, i amb un coneixement profundíssim de la societat russa i dels mecanismes de l’imperi tsarista. Molt analític, com caracteritzava el personatge, també s’hi destina un generós espai per discutir el que creu que van ser greus errors de la revolució. Això explicaria en part el seu final...

Ucelay, Enric i Esculies, Joan. Macià al país dels soviets. Edicions de 1984, 2015.

Detall de la visita que va fer Macià a Moscou la tardor de 1925, buscant suport i finançament per al seu projecte insurreccional. Recerca exhaustiva, amb material dels arxius soviètics, que inclou dos informes elaborats per Macià pensats per convèncer els dirigents soviètics. Tot i que explicava que “la ment catalana no és gaire favorable al comunisme”, els assegurava que un futur estat català no posaria cap impediment a la difusió de l’ideari marxista.