El suro del cava és de Màlaga i altres motius pels quals el boicot a Catalunya és absurd

En l'interminable debat català, dos exministres socialistes han protagonitzat els dos extrems sobre les represàlies per l'amenaça secessionista. “Res de boicots, res d'ofenses. Treballem tots perquè torni la sensatesa”, va reclamar Josep Borrell als centenars de milers de persones que el 8 d'octubre defensaven a Barcelona la unitat d'Espanya. Als arribats de fora de Catalunya, l'expresident del Parlament Europeu els va demanar que compressin una ampolla de cava quan arribessin a casa. Als antípodes d'aquesta actitud es troba María Antonia Trujillo, exministra d'Habitatge amb José Luis Rodríguez Zapatero. “Ahir ens van servir 12 ampolles d'aigua Font Vella en un Foster’s Hollywood. Ja no hi tornaré a anar…”, va escriure al seu Twitter el 22 d'octubre, sense tenir en compte que, malgrat el seu origen català, Font Vella és propietat del grup francès Danone i comercialitza aigua de dues deus, una a Girona i l'altra a Sigüenza (Guadalajara).

Però Trujillo no està sola. Com ja va passar el 2006 –quan Josep Lluís Carod-Rovira, llavors líder d'ERC, va instar els catalans a no donar suport a la candidatura olímpica de Madrid–, la política ha contaminat els hàbits de consum amb una campanya contra els productes catalans.

“Els efectes ara com ara no són rellevants. Però es pot notar a partir d'ara. Hi ha gent que m'ha dit que em farà boicot”, assegura José Luis Bonet, president de Freixenet i de la Cambra de Comerç d'Espanya, un dels empresaris catalans que han parlat més clarament en contra del procés. Bonet, en conversa amb EL PAÍS dimarts, pocs minuts després que es conegués la decisió de Freixenet de renunciar al seu trasllat a una altra comunitat autònoma, recorda que el boicot del 2006 no va fer que es desplomessin les vendes de cava a la resta d'Espanya, però sí que va provocar un canvi de tendència que va derivar en un estancament. “Per culpa d'unes paraules molt desafortunades de Carod-Rovira, el nostre sector no va créixer tant com ho podria haver fet. Tot això és molt desagradable. Genera un dany que no ens mereixem”, assegura des de l'altra banda del telèfon.

A l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), tampoc s'atreveixen a donar xifres. Diuen que és ara, quan surtin al mercat les collites de l'estiu, quan es veuran quins són els efectes, però la preocupació és evident. “Hi ha empreses a les quals els han paralitzat les compres. Són companyies hortofrutícoles que venien el 15% o 20% de la seva producció a la resta d'Espanya, i que ara temen pel seu negoci. Nosaltres no tenim la culpa dels disbarats que han comès els polítics”, protesta Cecília Castelló, secretària d'Asaja a Catalunya.

La potent indústria alimentària d'aquesta comunitat és una de les més afectades pels vents anticatalans. Amb una facturació de 21.261 milions d'euros el 2014, segons el Ministeri d'Indústria, dona feina a més de 400.000 persones. I és, per les seves pròpies característiques, un sector en el qual els consumidors finals poden mostrar més fàcilment les seves simpaties o antipaties per un lloc determinat.

Malgrat que la pressió se centra a Catalunya, el boicot preocupa també en altres llocs. “El cava català porta taps de San Vicente de Alcántara; el tomàquet Solís és pols concentrada de Miajadas i l'aigua de Nestlé s'embotella a Herrera del Duque”, va advertir la setmana passada el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. Almenys 40 empreses d'aquesta regió es poden veure afectades pel càstig a Catalunya que inunda les xarxes socials.

Llet aragonesa

Altres comunitats viuen una situació semblant. D'Aragó surt la llet que utilitzen empreses com Cacaolat o els formatges i iogurts de la lleidatana Pastoret de la Segarra; així com la civada amb què Estrella Damm i San Miguel fabriquen la seva cervesa. Moltes ampolles de cava es fan amb vidre de Saragossa i suro de Màlaga. I els exemples continuen.

Aquestes i altres interconnexions empresarials il·lustren el contrasentit econòmic del càstig a una regió en solitari. “Són iniciatives contraproduents. La principal destinació de les exportacions aragoneses és Catalunya. És molt possible que un boicot significatiu als productes catalans acabés perjudicant el teixit productiu de tot Espanya”, sintetitza Pedro Aznar, professor d'Economia d'ESADE.

Empresaris com el president de Freixenet admeten que les seves ampolles de cava poden rebre un càstig d'anada i tornada: el dels espanyols que identifiquen la seva marca com a catalana; i el dels independentistes furiosos amb les declaracions de Bonet a favor de la unitat d'Espanya. Aquest factor reputacional i l'intent de deslliurar-se de les connotacions negatives que durant aquesta crisi ha adquirit la marca Made in Catalonia és un dels factors que expliquen la fugida de Catalunya de més de 1.800 empreses a l'octubre.

L'exministra Trujillo es defensa davant de la tempesta que va causar la seva piulada, amb irades rèpliques de la periodista Julia Otero, l'opinadora Pilar Rahola o fins i tot l'expresident Carles Puigdemont. Defensa que ho va escriure com “una decisió personal en un moment determinat”; i nega que estigués fent una crida a un boicot generalitzat. I opta per girar la truita de l'argument. “Aquí el que és escandalós no és el que jo, una ciutadana del carrer, opina o consumeix, sinó que el president d'Extremadura es conformi a vendre tomàquet per a la pizza Tarradellas, i no faci que els productes agraris es transformin a la seva regió”, respon la també extremenya Trujillo.