Selecciona Edició
Connecta’t

Jutges i Mossos intenten tancar la ferida

La policia catalana fa ‘relacions públiques’ després que magistrats i fiscals els hagin relegat en les investigacions

Mossos d'Esquadra a la plaça del Palau de la Generalitat, a Barcelona.
Mossos d'Esquadra a la plaça del Palau de la Generalitat, a Barcelona. EFE

La desconfiança de jutges i fiscals cap als Mossos d’Esquadra per la seva inacció durant el referèndum il·legal d’independència de l’1 d’octubre ha tingut conseqüències: la policia autonòmica catalana està sent relegada com a policia judicial en algunes investigacions, que ara desenvolupen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Aquest episodi ha deixat ferides profundes en una relació que els Mossos tracten ara de reconstruir.

“Mira, això és com a la vida. La confiança es cou a foc lent, però es trenca en un minut. I després costa horrors recuperar-la”. Qui parla és una experimentada jutge d’instrucció de Barcelona. Com alguns dels seus col·legues –a la ciutat en són 33, cadascun amb les seves fílies i fòbies–, ha deixat de confiar plenament en els Mossos d’Esquadra. La deriva del procés independentista ja li havia fet aixecar la cella, però la inacció de la policia catalana davant el referèndum de l’1 d’octubre –que una jutge havia ordenat impedir– la va sentir com una traïció intolerable. Els telèfons entre la comissaria i el despatx judicial van deixar de sonar. Els jutges van tancar les seves portes als uniformes. Una cosa molt delicada es va trencar. “I alerta, toca recompondre-ho, perquè ells i nosaltres som aquí per quedar-nos”, afegeix la magistrada amb més perspectiva.

Tot i que la ferida encara està fresca, mossos i jutges es proposen tancar-la. Caldrà temps, però el relleu en la cúpula policial pot accelerar la cicatrització. “La sensació de deslleialtat l’hem tingut amb els comandaments. Especialment, amb [Josep Lluís] Trapero”, afegeix un altre jutge de Barcelona que divendres –abans que el Parlament declarés la independència i que el Senat, en resposta, autoritzés l’aplicació de l’article 155 de la Constitució– va participar en una junta de magistrats d’instrucció per abordar les relacions amb els Mossos.

En la trobada va quedar clar, segons les fonts consultades, que la “traïció de l’1 d’octubre” i la posterior desconfiança dels jutges ja ha tingut conseqüències pràctiques. “Alguns col·legues posen en mans de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional assumptes que abans encarregaven als Mossos”, explica el magistrat, sense donar xifres. No se’ls ha apartat d’investigacions en curs, però sí que se’ls ha relegat en altres de noves i “especialment delicades”. “No és que portem menys casos, no és un nombre significatiu. Però sí que s’ha construït un mur que abans no existia, una capa dura i difícil de travessar”, matisen fonts de la policia autonòmica, que al·ludeixen a una “bombolla”, un estat d’ànim als passadissos de la Ciutat de la Justícia.

On els Mossos han notat una reducció “dràstica” dels casos que els encarreguen és a la Fiscalia de Barcelona, comandada per Ana Magaldi, que va ordenar no enviar fiscals a fer formació a l’Escola de Policia. “Si en teníem una quinzena al mes, ara potser en tenim un o cap”, estimen fonts policials. Molts són peticions de dades o citacions. Amb altres fiscalies provincials la relació no és tan complicada; amb la Fiscalia Anticorrupció es manté la bona sintonia; a l’Audiència Nacional, els assumptes de crim organitzat estan congelats.

Els Mossos es van desplegar a Barcelona el 2005 i el seu aterratge no va ser fàcil de digerir per als jutges. “Alguns sempre s’han sentit més còmodes amb els cossos de l’Estat. Aquests són ara els primers que ens releguen”, apunten fonts policials.

Però, encara que volguessin menysprear-los a perpetuïtat, els magistrats ho tenen difícil. Hi ha, almenys, dos límits. D’una banda, l’escassa capacitat operativa de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya. Per l’altra, el fet que, per als delictes ordinaris (com els robatoris), “els Mossos tenen la competència exclusiva”, recorden fonts judicials.

Visites informals

Hi ha signes de distensió, gràcies sobretot a la tasca de relacions públiques engegada pels Mossos. Alguns comandaments han intensificat les seves visites als jutjats, de vegades informals, per millorar la relació i recordar-los que no els han “fallat mai” en les investigacions. En una reunió es va recomanar als policies aprofitar investigacions en marxa per fer aquestes visites.

La ruptura, no obstant això, ha estat profunda i ha deixat seqüeles. Un agent explica el que passa de vegades quan els Mossos van als despatxos: “Hi ha excuses per no rebre’t, o no es posen al telèfon, o demanen que qualsevol petició sigui per escrit”. “Anem a veure’ls amb ànim constructiu, però està sent difícil”, afegeix. Davant la reticència d’algun magistrat, han optat per no insistir per no “importunar” i deixar una distància “terapèutica”. En altres jutjats, subratllen, la relació “segueix igual”, o sigui, sense problemes.

La desconfiança ja va aparèixer el 20 de setembre, amb les detencions de diversos alts càrrecs de la Generalitat pels preparatius del referèndum: la secretària judicial d’instrucció 13 va haver de sortir pel terrat del Departament d’Economia, mentre al carrer una multitud impedia la seva sortida. “A partir d’aquest moment, tots els inputs que ens van arribar eren negatius”, explica una font policial, que afegeix que ja abans hi havia un brou de cultiu, una espècie de tensió continguda provocada pel procés.

MÉS INFORMACIÓ