Selecciona Edició
Connecta’t

Què passarà després de la negativa de Puigdemont a presentar-se a l’Audiència per declarar?

L'expresident està citat a declarar avui dijous i demà divendres amb la resta de membres del Govern pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació

Carles Puigdemont, a Brussel·les.
Carles Puigdemont, a Brussel·les. REUTERS

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont és a Brussel·les i ha anunciat la seva intenció de no tornar a Espanya fins que tingui "garanties d'un judici just". El seu advocat a la capital belga, un lletrat que va defensar en el passat diversos etarres, ha anunciat que Puigdemont no acudirà a l'Audiència Nacional i que centrarà la seva estratègia a impugnar qualsevol hipotètica petició d'extradició. El Govern català, destituït, va confirmar hores després que ni l'expresident ni els quatre consellers que són amb ell a Brussel·les acudiran a la citació. Puigdemont està citat a declarar dijous i divendres amb la resta de membres del seu Executiu acusat dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Però què passarà a partir d'ara després de la seva negativa?

CAUSES OBERTES

  • A l'Audiència Nacional, la jutgessa Carmen Lamela ha admès a tràmit la querella per rebel·lió —delicte castigat amb fins a 30 anys de presó— contra ell i els 13 exconsellers del seu Govern presentada dilluns pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza.
  • L'expresident de la Generalitat està sent investigat també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels presumptes delictes de malversació, prevaricació i desobediència.

SI NO VA A DECLARAR

1. La negativa de Puigdemont a presentar-se a l'Audiència Nacional podria portar la jutgessa Lamela a dictar una interlocutòria —resolució raonada— amb una ordre de detenció i ingrés a la presó.

2. Amb aquesta resolució, els jutges espanyols poden activar l'ordre europea de detenció (OED), un procediment que substitueix, en l'àmbit de la Unió Europea, les antigues ordres d'extradició. Per llançar aquesta ordre cal que la Fiscalia ho reclami prèviament.

3. Aquesta ordre d'arrest l'entrega el jutge a la Policia Nacional, que a través de l'anomenada Oficina Sirene, de cooperació tècnica i operativa entre cossos policials d'Estats de l'espai Schengen, la remet a l'oficina homòloga de la policia belga.

4. Aquest mecanisme ja suposa la detenció de la persona buscada i la seva posada a la disposició d'un jutge belga encarregat d'estudiar el lliurament a Espanya. El procediment de l'OED, s'aplica a Espanya des del 2003 i es va actualitzar el novembre del 2014, entre altres motius, per incloure l'obligació que sigui el fiscal qui sol·liciti el lliurament (abans d'aquesta data, els jutges podien dictar l'OED directament) i també per incorporar l'anomenat principi de proporcionalitat, pel qual només es poden emetre les OED quan a Espanya es donen els pressupòsits per a la presó provisional. Al contrari que l'extradició, es fa entre jutges d'Estats membres de la UE i no hi participen els Governs dels països.

5. L'ordre europea de detenció es regula a Espanya per la Llei 23/2014 de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea. Aquesta norma trasllada al dret espanyol, entre d'altres, una decisió marc comunitària del 2002 sobre aquest mecanisme d'agilitació del lliurament de detinguts.

6. El procediment, sobre el paper, és força àgil —en uns 60 dies la justícia del país requerit acostuma a acordar el lliurament de la persona buscada.

POSSIBLES OBSTACLES

Però hi ha una sèrie de qüestions legals que poden dilatar els terminis, segons fonts jurídiques:

1. Una seria, per exemple, que el jutge reclamant no hagi esgotat altres mecanismes per interrogar l'imputat, com la videoconferència, tot i que en delictes tan greus com la rebel·lió una excusa així tindria poca cabuda, segons fonts jurídiques.

2. Una altra al·legació podria ser el fet que la rebel·lió no es troba entre la llista de 32 delictes que la norma europea estableix com a exempts de “control de la doble tipificació”, és a dir, que aquest delicte estigui recollit als codis penals de tots dos països. La rebel·lió en la normativa belga, segons fonts consultades, té una definició lleugerament diferent de l'espanyola, i a la mateixa Espanya és un tipus penal dubtós. Això podria portar els jutges belgues a tenir arguments per entrar en el fons de l'assumpte i examinar si als ulls de la llei d'aquell país la conducta de Puigdemont i els altres consellers fugits a Bèlgica és perseguible. En cas que el jutge encarregat de tramitar el lliurament hi accedeixi, el reclamat pot apel·lar en segona instància.

3. Encara que el sistema simplificat de l'ordre europea de detenció es basa en un “grau de confiança elevat” entre els Estats membres de la UE i que les resolucions judicials d'un país són reconegudes per la resta, els reclamats poden al·legar —i tot apunta al fet que Puigdemont ho farà— por del fet que els seus drets fonamentals no siguin respectats a Espanya. L'article 1.3 de la decisió marc del 2002 obre la porta a aquesta possibilitat, i precisament va servir perquè Bèlgica paralitzés els lliuraments de diversos etarres en el passat.

PER QUÈ DEMANA L'EXPRESIDENT DECLARAR DES DE BRUSSEL·LES?

L'advocat de Puigdemont ha assegurat que la intenció del seu defensat és declarar des de la capital belga per videoconferència. Encara que tant el polític català com el seu defensor han indicat que la seva intenció no és demanar asil polític en aquest país, tots dos estan esperant el següent pas de la justícia per actuar. Els quatre exconsellers que l'acompanyen a Bèlgica, en el que han volgut presentar com una Generalitat a l'exili —Lluís Puig, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Meritxell Serret—, demanen també declarar a Bèlgica. Amb el mateix objectiu: retardar els terminis i apropar-se al màxim a les eleccions del 21-D amb totes les opcions obertes per a la meitat del Govern autoproclamat “legítim” i fugit a Brussel·les.

MÉS INFORMACIÓ