_
_
_
_
_

Puigdemont planta la justícia

La jutgessa instructora podria emetre una ordre europea de detenció contra l'expresident

Claudi Pérez
Carles Puigdemont en roda de premsa a Brussel·les.
Carles Puigdemont en roda de premsa a Brussel·les.YVES HERMAN (REUTERS)

Els advocats de Carles Puigdemont van anunciar aquest dimecres que l'expresident català ignorarà la citació de  l'Audiència Nacional i no viatjarà aquest dijous a Espanya per declarar davant la jutgessa Carmen Lamela. El Govern destituït va emetre per la tarda un comunicat en el qual va ratificar que ni Puigdemont ni els quatre exconsellers que segueixen amb ell a Brussel·les acudiran a la citació, i van qualificar la causa de “política” i “sense fonament jurídic”.

Más información
La Justícia cita com a investigats els 20 membres del Govern i el Parlament imputats per rebel·lió
Puigdemont no es presentarà davant l’Audiència Nacional, diu el seu lletrat
Puigdemont assumeix el 21-D però desafia Rajoy presentant les eleccions com a “plebiscit”

Puigdemont es va desplaçar dilluns passat a Brussel·les per explorar la possibilitat de demanar asil –extrem que descarta de moment– i preparar una estratègia processal que està encaminada a obstaculitzar la querella per rebel·lió contra ell i els 13 exconsellers del seu Govern presentada pel fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. Quatre dels seus consellers desplaçats a Bèlgica seguiran la mateixa estratègia, que podria envilir les eleccions catalanes si finalment la seva detenció es produeix al voltant del 21-D.

“El gat continua a l’arbre”. Fa temps que el sobiranisme apel·la a la metafísica de la història; els seus advocats van recòrrer ahir a la fabricació de metàfores com la de l’arbre i el gat per aconseguir una explicació literària de l’estratègia jurídica –que és també estratègia política– de Carles Puigdemont. L’expresident català va arribar dilluns a Brussel·les després d’un sorprenent viatge –via Marsella– del qual se sap poc o res. Dimarts va fer una tumultuosa conferència de premsa acuradament dissenyada per la seva defensa per internacionalitzar el cas. I es manté amagat a Brussel·les després d’aquest pas, però ahir va manar als seus heralds telegrafiar a la premsa internacional que Puigdemont no anirà a l’Audiència Nacional a declarar per les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació.

“Puigdemont no té intenció de presentar-se dijous davant la justícia espanyola. Està esperant a veure quina és la reacció de l’Estat espanyol i com es desenvolupen els esdeveniments. Així que de moment, per dir-ho així, el gat continua a l’arbre”, va assegurar Paul Bekaert, l’advocat belga de Puigdemont, a la cadena holandesa NOS. Bekaert té un prestigi enorme en cercles jurídics belgues després d’haver aconseguit impedir l’extradició d’etarres com Natividad Jáuregui.

Aquest sembla el pla una vegada més. Bekaert, el despatx del qual és a Tielt –a prop de Gant– proposa que Puigdemont sigui interrogat a Bèlgica. “Li he suggerit que li facin les preguntes aquí: és possible legalment”, va dir en la mateixa entrevista i en una altra intervenció davant l’agencia AP. L’equip de Puigdemont suggereix que podria fer-se per videoconferència, tal com va sol·licitar Mariano Rajoy quan va ser citat com a testimoni en el cas Gürtel. El jutge va denegar aquesta possibilitat al president del Govern espanyol. I és molt probable que la jutgessa Lamela repeteixi aquesta negativa amb Puigdemont. És igual: l’objectiu confés dels advocats de l’expresident català és “esperar i veure”, allargar tot el procés. Els quatre exconsellers que li fan costat a Bèlgica en aquesta espècie de Generalitat a l’exili –Meritxell Borràs, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Meritxell Serret– també han demanat declarar a Bèlgica. Sempre amb la mateixa meta: retardar els terminis del procediment almenys fins que s’acostin les eleccions del 21-D.

“He portat molts casos d’espanyols-bascos [en referència a etarres] i hi ha hagut casos en què van prestar declaració davant la policia local. No hi ha una llei que digui que algú pot ser privat de la seva llibertat si no acudeix a una citació judicial”, va assegurar Bekaer. Si Puigdemont torna a Espanya “hi ha moltes probabilitats que el detinguin”, va dir. “Hem decidit no presentar una sol·licitud d’asil”, a la vista que el Govern belga es mostra molt poc receptiu. “Però lluitarem contra qualsevol ordre d’extradició”, va afegir l’advocat, que per això al·legarà la vulneració de drets fonamentals.

Aquest és ara el quid de la qüestió: una possible ordre d’extradició que podria trigar fins a 60 dies, pràcticament el mateix temps que falta fins als comicis catalans. Puigdemont, que subministra informació amb comptagotes, ha preferit no anunciar personalment aquesta estratègia: malgrat l’expectació, no ha tornat a aparèixer després de la roda de premsa de dimarts, en la qual només va acceptar cinc preguntes. L’exdirigent tan sols va fer una incursió a les xarxes socials, per recordar que ahir es complia un mes des de l’1-O: “Malgrat la violència i les amenaces passades i presents, continuem treballant”.

A Brussel·les, el president destituït està acompanyat pels exconsellers i els eurodiputats Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras, més un grapat d’ajudants, i ha mantingut tan sols contactes informals amb els nacionalistes flamencs de l’N-VA, amb seriosos problemes en la coalició del govern federal pel seu suport a Puigdemont. L’expresident “té la intenció de quedar-se una temporada a Brussel·les, depenent de com evolucionin les coses; segur que no seran dos o tres dies, serà una mica més”, va apuntar el republicà Terricabras a EFE. Sobre la seva declaració davant l’Audiència Nacional, va repetir la fórmula dels advocats: “Pot fer-ho des de Bèlgica”.

El problema d’aquesta estratègia de dilatar el cas, internacionalitzar la defensa i convertir Puigdemont en una espècie de màrtir judicial de la causa independentista és que hi ha gairebé una dotzena d’exconsellers i diversos exmembres de la Mesa del Parlament que sí que declararan, i poden acabar a la presó per l’actitud de l’expresident català. Joan Josep Nuet, membre de la Mesa pel grup Catalunya Sí que es Pot, va qualificar de “despropòsit” i “irresponsabilitat” la negativa a declarar. “Aquesta actitud pot fer que les persones citades acabin a la presó preventiva, perquè s’està demostrant d’alguna manera que escapar-se és possible”, va dir. “Quan la justícia et cita hi has d’acudir, has de donar la cara”, li va retreure en una cita que recorda a la del vicepresident belga Kris Peeters: “Quan declares la independència, el millor és romandre amb el teu poble”.

Menys pressió?

El Govern espanyol va optar per un 155 de baixa intensitat, encara que afermat per penes de presó de fins a 30 anys per cap i una fiança de més de sis milions d’euros. Amb la seva esperpèntica fugida a Bèlgica, Puigdemont pega on fa més mal: és molt improbable que es reconegui internacionalment la independència, però l’expresident espera que vagin sorgint suports que redueixin la pressió policial i processal. La imatge internacional d’Espanya està llastrada pels tòpics que l’exdirigent català s’encarrega de subratllar a la menor ocasió i per això a Madrid li convé la baixa intensitat. Davant les crítiques d’alguns dels citats per la negativa de l’expresident a declarar, fonts jurídiques apunten que amb aquesta estratègia Puigdemont podria estar protegint els qui acudeixin a l’Audiència Nacional: si van a presó, el president destituït sortiria immediatament a la premsa internacional adduint que el Govern empresona els opositors per les seves idees polítiques.

Judicialitzat el procés i convertit en una mena de circ internacional, de moment l’única cosa realment destacable és allò que “el gat continua a l’arbre”: Puigdemont es quedarà a Brussel·les durant un temps. Deia Borges que exiliar-se no sol tenir sentit perquè “quan un torna sempre troba un Govern pitjor”. Caldrà veure què troba l’expresident quan torni. De moment les seves principals relacions a Brussel·les són xocants. Dues dades: els seus protectors a Bèlgica, l’N-VA, limiten amb l’extrema dreta en assumptes com la migració; els seus advocats van defensar amb èxit presos etarres en el passat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_