Selecciona Edició
Connecta’t

La Justícia cita com a investigats els 20 membres del Govern i el Parlament imputats per rebel·lió

L'audiència Nacional i el Suprem han admès la querella contra l'Executiu i els membres de la Mesa i els ordena comparèixer aquest dijous i divendres

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta del Govern i diputats de Junts pel Sí.
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta del Govern i diputats de Junts pel Sí. EFE

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la resta del seu Govern, estan cridats a comparèixer davant l'Audiència Nacional el dijous i divendres a les nou del matí, després que la jutgessa Carmen Lamela s'hagi considerat competent en la querella del fiscal que els acusa dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Mitja hora després, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, haurà de declarar com investigada en el Tribunal Suprem. La Sala penal ha admès aquest dimarts a tràmit la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra Forcadell i altres cinc exdiputats pels mateixos tres delictes. L'instructor de la causa al Suprem serà el magistrat Pablo Llarena, que també ha citat els sis dijous i divendres.

 

La magistrada de l'Audiència Nacional acorda, com demanava la fiscalia, que els imputats que hauran de comparèixer en el seu jutjat, dipositin una fiança conjunta de 6,2 milions d'euros en el termini de tres dies. Amb aquesta quantitat es pretén el reintegrament a les arques públiques dels fons suposadament utilitzats en l'organització i celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. En cas de no presentar aquesta fiança, els seus béns podran ser embargats.

Encara que els querellats encara no estan imputats formalment, segons la jutgessa Lamela, la magistrada entén que Puigdemont i els seus exconsellers "ordiaren una estratègia en la qual hauria de ser tot el moviment secessionista perfectament organitzat i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes (ANC i Òmnium)".

Segons la interlocutòria de 16 pàgines, en la querella del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, "s'exposen de manera seriosa, racional i lògica" els motius per a una inicial qualificació dels fets com a delicte de rebel·lió, penat amb fins a 30 anys de presó.

La magistrada no obre una peça nova sinó que incorpora la querella del fiscal a la causa oberta el passat 6 d'octubre per sedició pels altercats dels dies 20 i 21 de setembre contra la Operació Anubis de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum il·legal. Per aquesta causa estan a la presó els líders de la societat civil independentista Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La magistrada avança que en la mateixa sessió en la qual seran interrogats -encara que tenen dret a no declarar- se celebrarà una vista per valorar "l'adopció de mesures cautelars de caràcter personal", en la qual la fiscalia podria sol·licitar l'ingrés a la presó dels principals imputats.

Els imputats del Parlament

L'escrit dictat per l'instructor per citar els investigats no especifica l'hora ni l'ordre de les compareixences. En un procediment poc habitual, el magistrat els cita tots sis a les 9.30 del 2 i 3 de novembre. Només els especifica que declararan en qualitat d'investigats i que, per tant, hi han d'anar amb advocat.

La citació ha arribat tot just una hora després que el Suprem acordés admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra els sis membres de la Mesa del Parlament que van permetre que es votés la declaració d'independència. Tots eren diputats del Parlament dissolt divendres, però que mantenen la seva condició d'aforats per ser membres de la Diputació Permanent de la Cambra, a excepció d'un d'ells: l'expresidenta, Carme Forcadell; qui va ser membre de la Mesa fins al juliol i actual president del grup Junts pel Sí, Lluís Maria Corominas; els també membres de la Mesa i diputats del mateix grup Anna Simó, Lluis Guinó i Ramona Barrufet; i el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet i Pujals. Ells van donar llum verda al fet que es votés la resolució de Junts pel Sí i la CUP que declarava el naixement de la república catalana.

En una interlocutòria dictada per unanimitat, la sala d'admissió assenyala, a més, que el Suprem pot assumir, en el cas que l'instructor ho consideri oportú, les altres causes penals que s'estiguin tramitant contra els sis querellats i que puguin referir-se a fets “inescindibles” respecte els que han estat inicialment atribuïts als querellats.

En una resolució de la qual ha estat ponent el president de la sala, Manuel Marchena, el Suprem accepta la seva competència davant l'aforament que Forcadell i quatre dels querellats mantenen per ser membres de la Diputació Permanent del Parlament, i davant del fet que, segons sosté la Fiscalia en la seva querella en referir-se als aspectes internacionals del procés sobiranista, part dels fets imputats s'han produït fora del territori de Catalunya.

Sobre els delictes denunciats a la querella, la ala explica que el fiscal fa referència a l'existència d'un delicte de rebel·lió (article 472 del Codi Penal) amb una extensa argumentació encaminada a justificar la concurrència de violència, que, en principi, és requisit perquè existeixi aquest delicte. Però el Suprem encara no ho veu tan clar i es decanta per esperar al fet que la investigació avanci i les diligències que acordi l'instructor confirmin o desmenteixin el relat del fiscal. "Serà llavors quan pugui precisar-se (…) si aquests actes són susceptibles d'integrar les exigències del tipus previst a l'article 472 del Codi Penal o, per contra, han de ser subsumits en els articles 477 i 17.1 del Codi Penal, que castiguen la conspiració per a la rebel·lió, delicte en el qual, per definició, els elements del tipus projectat no arriben a tenir realitat si els conspiradors no superen la fase pròpiament preparatòria”, assenyalen els magistrats.

La decisió d'admetre a tràmit la querella l'han pres els cinc membres que formen la sala d'admissió penal del Suprem. A partir d'ara, serà l'instructor, Pablo Llarena, qui es faci càrrec de la investigació. Llarena és qui els prendrà declaració dijous i divendres i decidirà si, com demanava el fiscal en la seva querella, cita a declarar de manera urgent els sis querellats i celebra una vista per a la petició de mesures cautelars. Entre aquestes mesures hi hauria, previsiblement, la sol·licitud d'una fiança per les despeses del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. En la seva querella, la Fiscalia sol·licita una fiança conjunta de 6,2 milions d'euros, que corresponen a partides pressupostàries vinculades a la celebració de la consulta secessionista. Aquesta fiança té caràcter solidari, és a dir, que els querellats, si així ho acordessin els jutges, haurien de reunir entre tots la quantitat. En cas de no dipositar-la, el fiscal reclama que els seus béns siguin embargats.

La resolució d'aquest dimarts deixa a mans de Llarena una altra decisió important, derivada també d'una petició de la Fiscalia: que el Suprem assumeixi la investigació de les altres querelles presentades contra els membres de la Mesa del Parlament i que fins ara investiga el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal català investiga des de fa mesos Forcadell per desobediència i prevaricació arran de tres querelles successives presentades per la Fiscalia per permetre diverses votacions al Parlament: les conclusions de la comissió del "procés constituent", una proposta sobre el referèndum i el debat sobre les lleis de ruptura.

A més, el ministeri públic ha demanat que se citi a declarar com a testimonis els membres de la Mesa José María Espejo-Saavedra (Ciutadans) i David Pérez Ibáñez (PSC), que es van oposar al fet que es votés la independència; i al lletrat major del Parlament Antoni Bayona i Rocamora i el secretari general de la Cambra, Xabier Muro. Així mateix, el fiscal sol·licita que el Suprem demani que s'adjunti a la causa una còpia dels acords de la Mesa del Parlament que van permetre la tramitació i debat de la llei de referèndum i la de transitorietat i l'acta de les sessions del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre (en les quals es van votar aquestes lleis) i dels dies 26 i 27 d'octubre (quan es va aprovar la declaració d'independència); diverses resolucions del Tribunal Constitucional i un full “històric penal” dels querellats.