El ple del Constitucional suspèn cautelarment la declaració d’independència de Catalunya

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha suspès cautelarment la declaració d'independència de Catalunya, com havia sol·licitat el Govern espanyol. El Tribunal adverteix els membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya –entre els quals hi ha la presidenta en funcions, Carme Forcadell– del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi l'engegada dels acords pels quals aquesta Cambra –posteriorment dissolta– va aprovar divendres una declaració unilateral d'independència.

Más información

Puigdemont: “Tornaria a Catalunya si se’m garantís un judici just”

El Tribunal Suprem cita Forcadell com a investigada per rebel·lió, sedició i malversació

A més de Forcadell, la prevenció es dirigeix als seus companys de grup parlamentari, l'exvicepresident del Parlament, Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó (Junts pel Sí); José María Espejo-Saavedra (Ciutadans); David Pérez Ibáñez (PSC) i Joan Josep Nuet i Pujals (Catalunya Sí que es Pot).

A tots ells el tribunal els recorda el seu “deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada” o fer qualsevol actuació que atorgui valor jurídic a la declaració d'independència i les conseqüències penals que ignorar aquest deure podrien tenir. Entre les iniciatives previstes que el Constitucional demana anul·lar hi ha la “comissió d'investigació per l'1 d'octubre” i la “comissió parlamentària de seguiment del procés constituent”, recollides en les dues resolucions suspeses cautelarment.

El Constitucional ha traslladat al fiscal i a la Diputació Permanent del Parlament les peticions formulades per l'Advocacia de l'Estat i els dona 24 hores perquè formulin les al·legacions que considerin oportunes.

Segons el recurs del Govern espanyol, les resolucions aprovades pel Parlament sense la participació del PP, el PSC i Ciutadans, anomenades Declaració dels representants de Catalunya i Procés constituent, vulneren dues sentències del Constitucional: la que va declarar inconstitucional la llei del referèndum i la que va anul·lar la llei de ruptura. 

Divendres el Consell de Ministres, a més d'aprovar les mesures per activar l'article 155 a Catalunya, va demanar al Tribunal Constitucional que anul·lés la declaració d'independència aprovada hores abans pel Parlament. Mitjançant un incident d'execució de sentència, el Govern espanyol va sol·licitar formalment la declaració de nul·litat de les resolucions adoptades pel ple del Parlament en la sessió del 27 d'octubre. Aquest tipus de procediment recorda al Tribunal que té una sentència prèvia que ha prohibit els fets que es denuncien i li demana que posi en marxa aquesta prohibició. El TC ha acordat iniciar el tràmit sol·licitat per l'Executiu central.

El Constitucional també va rebre divendres un recurs del PSC en el qual els socialistes catalans sol·licitaven com a “mesura cautelaríssima” la suspensió de la celebració del ple, però el recurs es va registrar a l'alt tribunal a les 14.00, quan la sessió en la qual es va declarar el naixement de la república catalana ja s'havia iniciat.

El recurs d'empara de la formació liderada per Miquel Iceta recordava que la proposta de resolució sobre la independència presentada per Junts pel Sí i la CUP deriva de la llei del referèndum, declarada anticonstitucional i anul·lada per l'alt tribunal el 18 d'octubre. Tres dies després, el 21 de setembre, el Constitucional també va suspendre la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.

El PSC també va presentar un recurs perquè el Constitucional suspengués el ple del Parlament previst per al passat 9 d'octubre en el qual es temia que Puigdemont, a més d'informar dels resultats del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, declarés la independència. L'alt tribunal va suspendre aquell ple i va advertir la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, i la Mesa que podien incórrer en responsabilitats penals si es feia aquell ple de la secessió, que es va suspendre. Finalment, Carles Puigdemont va comparèixer davant del Parlament l'endemà, el dimarts 10 d'octubre, i va declarar la independència, però immediatament després la va suspendre.