Selecciona Edició
Connecta’t

Colau es resisteix a llançar la tovallola amb el projecte de la funerària pública

L'oposició assegura que el projecte amb el qual el Govern municipal pretén baixar preus està aturat

Visita d'obres del tanatori de Sancho de Ávila, el mes antic d'Espanya.
Visita d'obres del tanatori de Sancho de Ávila, el mes antic d'Espanya.

La idea del govern de l'alcaldessa Ada Colau de crear una funerària pública per reduir el preu dels enterraments a Barcelona està en punt mort. El projecte, presentat al novembre del 2016 va tenir d'entrada una bona acceptació, i va arribar a aprovar-se inicialment en comissió, sense oposició per part de la resta de partits. Però a l'abril de l'any passat l'executiu va haver de retirar el projecte del ple per falta de suports. L'oposició dona el projecte per enterrat, mentre el regidor de Presidència, Eloi Badia, assegura que “el no és polític, no hi ha raons objectives” i que no renuncien a fer-ho realitat.

Badia assegura que s'han estudiat totes les propostes de l'oposició. ERC, relata, va demanar estudiar la recompra de l'operador que el Consistori s'ha anat venent des de mitjans de la dècada passada i del que només manté un 15%. “No és viable”, assegura. El PDeCAT va parlar de rescatar sales, vetlles, “però la liberalització del sector manté que no respon a interès públic, no es pot expropiar”. Els grups qüestionen que amb les sis sales per a vetlla que proposa Colau, en un mercat amb 90 i una ocupació mitjana del 50%, sigui possible incidir en el preu. La funerària pública preveu una tarifa estàndard de 3.800 euros per enterrament, un 30% de rebaixa.
L'oposició diu que el govern no els ha cridat des de l'estiu passat. “El tema està parat”, coincideixen. Badia lamenta el “no” a un projecte que, inicialment, “anava amb un tir”. Reconeix que amb l'agenda marcada pel procés independentista és complicat asseure's a negociar. “Nosaltres no renunciem, veurem si en tres mesos podem tornar a parlar”, després de les eleccions de desembre.

Des del PDeCAT, la regidor Sònia Recasens “reprova la forma de governar de Colau”. “Llancen un titular per posar en l'imaginari que baixaran els preus dels enterraments però després són incapaços de trobar la fórmula i el consens per fer-ho”, diu i aposta per millores en la gestió abans de crear una funerària pública. A més, qüestiona la capacitat de l'equip de l'alcaldessa per gestionar un tanatori després de l'ensulsiada de 140 nínxols al setembre en el cementiri de Montjuïc. Recasens es mostra convençuda que l'Ajuntament haurà d'acabar pagant indemnitzacions a les famílies afectades, que ja s'han posat en mans d'un advocat, la qual cosa podria perjudicar la inversió prevista. Badia remarca que són qüestions diferents. Per part d'ERC, el regidor Jordi Corones exigeix al govern municipal que faci un pla d'empresa que demostri la capacitat real d'incidir en el preu. “No volem titulars, volem solucions”, resumeix: “Igual és millor un conveni amb els operadors o que entrin nous”. I des de Ciutadans, Koldo Blanco assegura que “la proposta sobre la funerària pública està morta”. “No ens han comunicat res, és un tema que genera polèmica i inquietud entre els treballadors tant de la funerària com de l'empresa de cementiris, dubtem que sigui la millor opció per fomentar la competència i desconfiem de la gestió que pugui fer Colau”, apunta.

Els dos operadors del sector, Memora i Àltima, acusen al consistori d'actuar amb poc rigor i asseguren que els enterraments no costen el que diu el Consistori. El conseller delegat de Memora, Juan Jesús Domingo assenyala que crear una funerària pública “seria crear una empresa per a uns serveis que ja existeixen” i assegura que en la seva oferta sempre hi ha hagut serveis a partir de 2.000 euros.

MÉS INFORMACIÓ