_
_
_
_
_

El fiscal es querella per rebel·lió i sedició contra els responsables de la declaració d’independència

Maza presentarà les denúncies davant del Suprem i l'Audiència contra els polítics responsables de la declaració d'independència i els reclama una fiança de 6,2 milions d'euros

Fernando J. Pérez
El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza.
El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza.Kiko Huesca (EFE)

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat avui dilluns la presentació de dues querelles per rebel·lió, sedició, malversació i d'altres delictes connexos al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional contra els polítics responsables de la declaració d'independència de Catalunya de divendres, que ha desembocat en la intervenció de l'autonomia per part del Govern espanyol. En totes dues querelles, el fiscal reclama "l'exigència de fiança i, si escau, embargament de bens en la quantitat que de manera prudencial fixa en un import de 6.207.450 euros [uns 300.000 euros cadascú]", que corresponen a partides vinculades a l'organització del referèndum.

Más información
Descarrega't la querella del fiscal contra Puigdemont i el seu Govern
Consulta el text de la querella contra Forcadell i altres membres del Parlament
Últimes notícies de la situació a Catalunya

El fiscal general ha explicat que la querella a l'Audiència Nacional s'interposa contra els membres del Govern perquè ja no tenen aforament. La querella al Suprem es presenta contra els membres de la Mesa del Parlament que van permetre tramitar la votació de la declaració d'independència. El fiscal de moment no demana mesures cautelars, i es reserva fer-ho quan se'ls citi "en atenció a la gravetat dels fets imputats".

La querella presentada davant de l'Audiència Nacional es dirigeix contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Antoni Comín, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret. La del Tribunal Suprem, contra Carme Forcadell, Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Les querelles inclouen Vila, tot i la seva dimissió, i Nuet, que hi va votar en contra, però que va participar en el recompte de vots al Parlament.

El fiscal general, en la seva querella, sol·licita la compareixença "urgent" dels polítics querellats, a fi de prendre'ls declaració com a investigats i d'avaluar l'adopció de mesures cautelars personals contra ells. Tot això en atenció "a la gravetat dels fets i dels delictes imputats, així com de les penes previstes, la seva flagrant comissió, la contumàcia en la il·legalitat i el risc de reiteració en les conductes antijurídiques". En cas d'incompareixença, "el fiscal interessa la immediata detenció" dels querellats.

Maza ha afirmat en la seva al·locució, en la qual no ha permès preguntes, que els querellats van actuar "amb total menyspreu a la Constitució". Segons l'escrit del fiscal, l'1 d'octubre el president de la Generalitat "era clar" sobre l'estratègia de el Govern: "Portar a terme el referèndum il·legal desobeint les interlocutòries judicials mitjançant la pressió intimidatòria de la multitud, impedint l'actuació de les forces de l'ordre públic".

Violència en el delicte de rebel·lió

Segons la querella, "la violència que requereix el tipus [de rebel·lió] no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones", i es basa en la sentència de l'abril de 1983 contra Tejero i els colpistes del 23-F. Així explica el text la imputació per rebel·lió: "La concurrència de violència física pot no ser necessària quan l'alçament, per les seves característiques i pel nombre indeterminat de persones implicades, és de tal dimensió que té capacitat intimidatòria suficient per dissuadir d'una possible actuació a les forces de l'ordre coneixedores que qualsevol oposició als plans rebels, tornarà l'alçament en violent i bel·licós".

"Les mobilitzacions i les concentracions tumultuàries desenvolupades en oposició a les ordres de les autoritats judicials, les convocatòries massives per impedir als agents de l'autoritat complir amb les seves funcions, els actes d'assetjament en forma d'escraches als membres de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil als seus llocs de treball i de descans, exemplifiquen com per part dels querellats no es buscava simplement tenir el suport dels ciutadans per dur a terme el seu projecte independentista dins de la legalitat constitucional, la qual cosa no seria objecte de cap retret, sinó de crides directes o indirectes, a través de les entitats sobiranistes, a la mobilització popular o ciutadana com a mitjà intimidatori i violent per aconseguir l'objectiu secessionista", detalla el text.

"Tots els querellats, de comú acord amb altres autoritats, funcionaris públics i entitats públiques i privades, van unir les seves voluntats per, dins del seu respectiu àmbit d'actuació, dur a terme el referèndum independentista i amb això la separació de Catalunya d'Espanya, promovent i utilitzant la força intimidatòria i violenta dels sectors independentistes de la població, fent una crida a la insurrecció", resumeix la querella.

El text de Maza situa els Mossos com a clau per als plans dels suposats rebels: "La declaració d'independència impulsada pels querellats porta ontològicament lligada l'assumpció en exclusiva del comandament sobre els Mossos d'Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte intimidatori que els mateixos representen per als qui intentin fer efectiva la vigència de la Constitució".

La querella situa el delicte de sedició com a subsidiari de la possible rebel·lió, en cas que els jutges entenguin que l'element de violència no es dona en aquest cas. "Si s'entén que algun element del delicte de rebel·lió no concorre en els fets objecte d'aquesta querella, aquests serien constitutius d'un delicte de sedició", diu. "L'afinitat entre el delicte de rebel·lió i el de sedició s'observa igualment en el caràcter públic de l'alçament, tot i que el primer requereix violència, i el segon, que sigui tumultuari, la qual cosa en principi equival al fet que l'alçament sigui caòtic, anàrquic, inorgànic i desordenat, “encara que res impediria, segons opinió unànime, que de ser organitzat i ordenat també s'apliqués el precepte analitzat”, recorda Maza.

La querella abasta des de l'aprovació de les lleis de ruptura del 6 de setembre a la declaració d'independència de divendres. L'escrit del ministeri públic pretén que s'acumulin a l'Audiència Nacional les causes seguides al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i als jutjats 3 i 13 de Barcelona.

El fiscal general de l'Estat ha comparegut acompanyat per Luis Navajas, tinent fiscal del Tribunal Suprem; Fausto Cartagena, fiscal en cap de la Inspecció; José Miguel de la Rosa, fiscal en cap de la Secretaria Tècnica, i Jesús Alonso, fiscal en cap de l'Audiència Nacional.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_