Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont busca una sortida a Bèlgica

En un gir inesperat amb aires de sainet tragicòmic, l'expresident de la Generalitat es trasllada a Brussel·les amb cinc dels exconsellers, segons fonts del Ministeri de l'Interior

Puigdemont i els cinc consellers refugiats a Brusel·les.
Puigdemont i els cinc consellers refugiats a Brusel·les.

Brussel·les és un gegantesc imant per a tot tipus de crisi. En un gir inesperat amb aires de sainet tragicòmic, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont es va traslladar ahir a Brussel·les amb cinc dels exconsellers, segons fonts del Ministeri de l'Interior. Puigdemont sospesa sol·licitar asil a Bèlgica, o intentar lligar una estratègia de defensa que persegueixi dilatar els terminis o embolicar el procediment judicial al qual s'enfronta, segons els seus advocats. Hi ha pocs fets comprovats del que algun dels seus col·laboradors qualifica d'exili i fonts espanyoles prefereixen descriure com una fugida. Però la petició d'asil podria provocar un incident diplomàtic, segons les fonts consultades, a més d'obrir una crisi política a Bèlgica.

Bon dia 😊

Una publicació compartida de Carles Puigdemont (@carlespuigdemont) el

Més enllà de les conseqüències polítiques de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el desafiament independentista català s'ha emportat dos revessos en els últims dies: el sonor cop de porta de la Unió Europea i la fugida d'empreses i bancs —que han marxat per evitar la incertesa— han convertit el relat secessionista en un cúmul de males notícies, que ahir van prendre forma de sainet vodevilesc. Amb els partits secessionistes preparant ja les eleccions autonòmiques del 21-D després de l'aplicació del 155, Puigdemont i cinc exconsellers van protagonitzar ahir una espantada, una fugida, un trasllat o un exili —encara no està del tot clar— cap a Brussel·les. L'expresident busca una sortida a Bèlgica: podria sol·licitar asil polític o intentar esbossar una estratègia de defensa destinada a dilatar al màxim un procés judicial que s'endevina espinós.

Ningú al voltant de l'exdirigent català va aclarir el motiu últim d'aquest viatge. Però l'arribada a Brussel·les de Puigdemont i cinc exconsellers —Joaquim Forn (PDeCAT), Meritxell Borràs (PDeCAT), Toni Comín (independent), Dolors Bassa (ERC) i Meritxell Serret (ERC)— es va produir amb prou feines unes hores després que el secretari d'Estat belga Theo Francken obrís la porta a la sol·licitud de l'estatut d'asilat per al ja expresident de la Generalitat. Francken pertany a la N-VA: nacionalistes flamencs —a tocar de l'ala ultra en matèria de migració i altres assumptes— que han mostrat una vegada i una altra les seves simpaties pel procés. Diumenge, el primer ministre belga, el liberal Charles Michel, va cridar a l'ordre immediatament Francken, en un conat de crisi de Govern al qual es van sumar els seus altres dos socis de coalició. La crisi d'Estat espanyola es trasllada així a Bèlgica, que té les seves pròpies afliccions amb els nacionalismes des de fa anys.

Puigdemont pretén explotar les tensions polítiques en el si del Govern belga, però encara no té clar si finalment sol·licitarà asil. Ahir es va reunir amb un advocat belga especialitzat en drets humans, Paul Bekaert, que fa uns anys va evitar l'extradició de l'etarra Natividad Jauregui. "No hi ha res decidit sobre la petició d'asil", va assegurar Bekaert a EL PAÍS, "però sí que puc dir-li que demà [per avui] hi haurà una compareixença pública". L'advocat barceloní de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va apuntar en aquesta mateixa línia. "No s'ha anat a Brussel·les per amagar-se; donarà la cara en algun moment", va dir a aquest diari.

Fonts diplomàtiques van apuntar que Puigdemont hauria estat convidat per europarlamentaris flamencs, però la N-VA va negar durant tot el dia qualsevol relació amb aquest viatge. "Si finalment Puigdemont no sol·licita l'asil, la lectura directa serà que Bèlgica l'ha avisat que no li concedirà perquè això provocaria immediatament una crisi política belga i europea", van explicar fonts diplomàtiques. Espanya creu que no hi ha cas: la figura de l'asil diplomàtic o territorial és "inaplicable", més encara entre Estats de la UE, segons conclou un informe de l'Executiu espanyol.

"Si se li concedís l'asil, es produiria una controvèrsia important entre els dos Estats [Bèlgica i Espanya], ja que seria tant com posar en dubte la consideració d'Espanya com Estat segur i menysprear l'essencial principi de confiança mútua entre els Estats membres de la Unió", avisa el citat informe.

Gairebé tota la resta va ser una estranya mostra de surrealisme, en un episodi embolicat en l'espessa boira de les males novel·les policíaques. Mentre el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Josep Rull acudien als seus despatxos, el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach va donar per fet a les xarxes socials que Puigdemont és ja de fet un "exiliat", i va qualificar aquest trasllat a Brussel·les com "una denúncia contra Espanya davant els estaments internacionals". El districte europeu de Brussel·les, semi buit en una setmana d'escassa activitat, ni es va immutar: "Puigdemont no és ben rebut en les institucions", va indicar una alta font de la UE. L'excap del Govern jugava a la distracció al matí amb una fotografia a Instagram en la qual donava a entendre que estava a Barcelona, però després va transcendir que es va desplaçar amb cotxe junt amb els exconsellers fins a Marsella per després agafar un avió a Brussel·les, informa Efe, i instal·lar-se en un entorn "segur i discret", segons TV3.

Reunions amb advocats

Puigdemont se centra ara en la seva estratègia processal. En la tarda d'ahir es va reunir amb el seu advocat belga, Dekaert, que va adduir "secret professional" per no donar detalls d'aquesta conversa. Al llarg del diumenge, l'expresident va mantenir amb Alonso-Cuevillas, el seu lletrat barceloní, una altra xerrada al seu domicili de Sant Julià de Ramis (Girona), durant la qual Puigdemont no li va anunciar la seva intenció de sortir d'Espanya però sí que li va mostrar la seva enorme preocupació per les manifestacions de protesta que es podien produir si ell o altres exmembres del seu Govern exercien resistència institucional a l'aplicació de l'article 155 i anaven a treballar als seus despatxos, amb el risc que anessin desallotjats pels Mossos d'Esquadra. Algun dels exconsellers així ho va fer (per poc temps): no va succeir res.

"No sé si tornarà a Espanya, perquè és conscient que si torna acabarà a la presó", va explicar el lletrat. "No confio en un judici just", va reconèixer sense objeccions Alonso-Cuevillas, que va ser degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona i es va mostrar sorprès pel que va qualificar d'"un ús desproporcionat del Dret Penal". "Un jurista seriós com [el fiscal general] José Luis Maza no pot dir que Puigdemont va cometre un delicte de rebel·lió". Alonso-Cuevillas va qualificar de "persecució política" la querella presentada ahir contra Puigdemont i els que van ser els seus consellers i va anunciar que inicia aquest procés judicial amb la intenció d'acabar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

MÉS INFORMACIÓ