Selecciona Edició
Connecta’t
CLAUS

Contra la presó

De moment l'aparell del cop parlamentari allotjat a la Generalitat està desactivat

Carles Puigdemont.
Carles Puigdemont. AP

No hi ha res més humiliant, ni tan sols les traïcions secessionistes, que uns fatxes cridant en una manifa "Puigdemont a presó", o ídem "a la garjola". Ni res més inquietant que Cristina Cifuentes o Pablo Casado coincidissin en aquest seguici.

Pepe Borrell ja va advertir, amb valentia, en la primera gran demostració antisegregadora de Barcelona, que la democràcia no és un circ romà on la massa dicta sentències.

Aquesta és una tasca dels jutges. I aquesta setmana els sobrarà feina. Siguin quins siguin els presumptes delictes pels quals processaran els dirigents secessionistes, a tots ens convé que afinin bé en les mesures cautelars.

De moment l'aparell del cop parlamentari allotjat a la Generalitat està desactivat. Però, atenció, l'operació desestabilizadora alberga una única esperança per recuperar el terreny: que una repressió mal avaluada generi una aclaparant reacció ciutadana a favor seu. Per desgràcia, la història recent ha omplert de raons aquest càlcul.

És poc dubtós que hi hagi motius per investigar els dos Jordis pel semialdarull a la Conselleria d'Economia, el 20-S. Però el temps transcorregut avala la tesi sostinguda aquí que hauria estat socialment millor imposar fiances que no pas presó: el personal s'hauria dedicat a organitzar col·lectes més que no pas a ocupar carrers.

A més, la jutgessa podrà millorar aviat el seu enfocament jurídic, en aquest sentit, en comprovar que tots dos no s'escaparien de la justícia, ja no podran destruir proves i no generaran més reincidència delictiva de la que ja puguin haver protagonitzat els seus successors, les tres causes que justificarien privacions cautelars de llibertat. Cal acreditar a fons que els inculpats no incorreran en l'última —en aquest i altres casos—, perquè és la que porten més fluixa.

Ja ho decidirà la jutgessa, però el que decideixi ens afecta a tots. Igual que el que proposi el fiscal contra els següents reus: no dirimeix però abalisa. A diferència de la presó, la fiança monetària no revolta, no enalteix, no indueix a confondre delicte amb opinió.

I, sobretot, constitueix un paradigma, un avís i un símbol que saltar-se la llei no surt gratis.

Que la justícia no contribueixi al retorn del desordre.