Selecciona Edició
Connecta’t

El fiscal es querellarà per rebel·lió contra Puigdemont i Forcadell al Suprem i l’Audiència Nacional

El ministeri públic té previst registrar aquest dilluns dues querelles contra el Govern destituït i la Mesa del Parlament

Puigdemont, Junqueras, i Forcadell, al Parlament. Ampliar foto
Puigdemont, Junqueras, i Forcadell, al Parlament. EFE

La Fiscalia General de l'Estat ha decidit aquest diumenge que l'anunciada querella per rebel·lió pel procés que va desembocar en la declaració d'independència de Catalunya del passat divendres no es registri només en el Tribunal Suprem, com estava previst inicialment, sinó que les accions penals s'interposin també a l'Audiència Nacional.

Fonts del ministeri públic es plantegen que en l'alt tribunal es denunciï als responsables de la declaració que encara gaudeixen d'aforament, com els membres de la Mesa del Parlament, encapçalats per Carme Forcadell, que van donar tràmit a la votació de la independència. Després de dissoldre la Cambra el president del Govern, Mariano Rajoy, a través de l'article 155 de la Constitució, gairebé tots els membres de la Mesa romanen en la Diputació Permanent, i per tant, mantenen el fur. Amb Forcadell, van votar a favor de tramitar la resolució el vicepresident de la Cambra, Lluís Guinó (JxSí); la secretària primera, Anna Simó (JxSí); el secretari tercer, Joan Josep Nuet (Catalunya Sí que és Pot); i la secretària quarta, Ramona Barrufet (JxSí).

A l'Audiència Nacional, únic tribunal competent, segons la Llei Orgànica del Poder Judicial, per investigar i jutjar els delictes de rebel·lió en el cas de persones no aforades, podran quedar querellats l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i la resta de membres del Govern destituïts per Rajoy divendres per la via de l'article 155.

Des que el divendres el Parlament va votar i va aprovar la resolució de Junts pel Sí i la CUP que declarava la independència, i el Govern central va intervenir l'autonomia, la Fiscalia ha viscut un debat intern sobre com actuar penalment contra els responsables de l'intent de secessió. Inicialment es va plantejar que la querella per rebel·lió –delicte penat fins a 30 anys de presó- es registrés només en el Suprem i que la competència sobre els aforats arrossegués la causa dels no aforats. No obstant això, després de l'aplicació del 155, en el ministeri públic s'inclinaven aquest diumenge per separar les causes.

Alçament "públic i violent"

El delicte de rebel·lió està recollit en l'article 472 i següents del Codi Penal. Aquest tipus penal castiga amb un màxim de 30 anys de presó els qui s'aixequin “violenta i públicament” per “derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució” o “declarar la independència d'una part del territori nacional”. Els caps de la rebel·lió, segons el Codi Penal, es poden enfrontar a penes de 15 a 25 anys de presó. Si l'alçament fos armat o si es produeix “combat entre la força del seu comandament i els sectors lleials a l'autoritat legítima, o la rebel·lió hagués causat estralls en propietats de titularitat pública o privada, tallat les comunicacions telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d'una altra classe, exercit violències greus contra les persones”, les penes s'eleven fins als 30 anys.

Els líders independentistes, amb Puigdemont al capdavant, han insistit en la seva intenció d'aconseguir la independència sempre per vies pacífiques. No obstant això, encara que la llei posa la violència com a requisit de la rebel·lió, la jurisprudència introdueix matisos.

L'última vegada que la justícia espanyola va jutjar un delicte de rebel·lió va ser després del cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Encara que en aquest cas es tractava d'un delicte de rebel·lió del Codi Penal militar, no del comú, la sentència establia que “la violència no és requisit indispensable de la rebel·lió, podent-se pactar i dur a terme de manera incruenta sense que, per això, es despenalitzi el comportament dels agents”.

La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc entén, per la seva banda, la violència no només com l'ús de la força física, sinó també com “una seriosa i fundada amenaça” de la seva aplicació per part dels alçats per aconseguir el seu objectiu.

MÉS INFORMACIÓ