Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

Els partits secessionistes s’inclinen per anar a les eleccions

Les executives d'ERC i el PDeCAT analitzaran avui les possibles fórmules per concórrer el 21-D

L'independentisme ja aborda el debat sobre com es presenta a les eleccions catalanes del 21 de desembre, convocades pel president del Govern, Mariano Rajoy, a l'empara de l'article 155 de la Constitució. Conscients que concórrer a aquests comicis equival a acatar la legalitat constitucional, tant l'antiga Convergència Democràtica com Esquerra Republicana es plantegen ara si és possible articular una candidatura conjunta o, almenys, pactar un programa comú mínim que reflecteixi la “excepcionalitat” d'aquests comicis.

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Carme Forcadell i Artur Mas.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Carme Forcadell i Artur Mas.

El desassossec i desconcert que regna entre les bases independentistes per la falta de resposta dels líders sobiranistes davant l'aplicació de l'article 155 va donar pas ahir a un intens debat sobre què cal fer ara davant la convocatòria d'eleccions. Mentre l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i part dels exconsellers segueixen alimentant la ficció que el Govern català segueix amb el comandament malgrat haver estat cessat, els dirigents dels partits ja han obert el debat intern sobre la convocatòria electoral. A ERC i el PDeCAT les veus que inicialment advocaven per no presentar-se als comicis han optat per callar. Tots els escenaris estan oberts i avui seran analitzats a les executives de tots dos partits.

El primer dels líders del procés independentista que ahir va preparar el terreny per presentar-se a les eleccions va ser l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. En una carta publicada a El Punt Avui, un dels diaris que més ha defensat l'independentisme, el líder d'ERC va dir que “no es pot renunciar mai a les urnes”, encara que no va especificar de quines urnes parlava. Malgrat que va deixar clar que no acata la seva destitució, Junqueras va avançar que caldrà prendre decisions que “no sempre seran fàcils d'entendre” i va demanar una “estratègia compartida”. No va parlar explícitament de les eleccions però de les seves paraules es desprèn que Esquerra Republicana no secundarà les veus que demanen cridar al boicot dels comicis del 21 de desembre. Entre les coses que poden no ser “fàcils d'entendre” per part de la militància independentista hi ha el fet que durant dos anys ERC ha assegurat que les del 27 de setembre del 2015 eren les últimes eleccions autonòmiques a Catalunya i que el partit no tornaria a repetir coalició electoral amb els hereus de Convergència Democràtica. Ara, tot això es qüestiona i arriba precisament després de dies convulsos en els quals, des de la cúpula d'ERC s'han llançat invectives dures contra dirigents del PDeCAT, començant per Carles Puigdemont, a qui van anomenar “traïdor” quan es va plantejar convocar eleccions sense que finalment arribés a fer-ho.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, un dels dirigents que va carregar contra Puigdemont, demana ara un “front ampli” a favor de la república catalana a les urnes. Aquest front ampli hauria d'incloure, segons els estrategues republicans, Catalunya en Comú, el partit de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no hi sembla predisposat.

El paper de Santi Vila

Al PDeCAT el debat està més endarrerit però molt pocs dubten que no hi ha cap altre remei que acudir a les eleccions i, si pot ser, al costat d'ERC per evitar el desastre que els pronostiquen totes les enquestes. Els hereus de Convergència reuniran avui la direcció per analitzar l'escenari preelectoral. Fonts properes a la cúpula del partit especulaven ahir amb dos escenaris.

El primer seria acudir a les eleccions en solitari i amb les seves pròpies sigles. En aquest cas donen per fet que el candidat hauria de ser algun dels consellers destituïts sota l'empara de l'article 155. Moltes mirades de la cúpula exconvergent se centren en aquest cas sobre Josep Rull, que fins divendres va ser titular del departament de Territori i que els últims anys ha capitanejat la transició de Convergència des del nacionalisme pactista a l'independentisme sense matisos. Rull, precisament, va seguir ahir desafiant el Govern i va ser presentat com a “conseller” en un acte a Sant Cugat del Vallès (Barcelona).

El segon escenari que estudien els convergents és repetir coalició electoral amb Esquerra Republicana i altres petits partits independentistes. Es tractaria de transformar Junts pel Sí, la seva coalició al Parlament des del 2015, en una marca semblant a “Junts per la República”. En aquest cas s'obriria la porta al fet que la llista fos encapçalada per independents i moltes veus dins de l'independentisme miren els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en presó preventiva per un presumpte delicte de sedició.

Hi ha un tercer escenari que pocs veuen dins del PDeCAT però que podria sacsejar totalment el panorama electoral i passa perquè Santi Vila, el conseller que va dimitir dijous passat, hores abans de la declaració independentista, sigui també candidat. Vila té una plataforma registrada, Pacte per la Democràcia, que podria cobrir un espectre sobiranista però allunyat de la via unilateral de la CUP que ha portat a la destitució de tot el Govern. La possibilitat que Vila sigui candidat amb les sigles del PDeCAT implicaria que el partit canviï de dalt a baix les seves polítiques i estratègies dels últims mesos.

L'estratègia final que acabin adoptant els partits independentistes dependrà en bona mesura del que passi aquesta setmana en el front judicial. Algunes fonts donen per fet que la idea d'una llista conjunta, per ressaltar el frontisme, serà més probable si es decideixen mesures cautelars dures per a membres del Govern en la querella que la Fiscalia ultima per un presumpte delicte de rebel·lió. El que tots tenen al cap és que el temps corre ràpidament i que el calendari electoral obliga a prendre decisions aquesta mateixa setmana.

Una setmana per decidir candidatures

El termini acaba el 7-N.  Els independentistes tindran pocs dies per decidir si acudeixen o no en coalició, com van fer en les autonòmiques del 2015, a les eleccions al Parlament de Catalunya. El termini perquè les coalicions electorals oficialitzin la seva constitució acaba dimarts que ve 7 de novembre. En aquesta data hauran de registrar el seu nom, identificar els seus impulsors i els partits que les formen.

Entre el 13 i el 18 de novembre, caldrà registrar davant la Junta Electoral les candidatures dels partits, les federacions i les coalicions, i els promotors de les agrupacions d'electors. La campanya per a les eleccions del 21-D començarà a les 24.00 del 5 de desembre.