Selecciona Edició
Connecta’t

La independència que sí que es va votar

Els juristes consideren que JxSí nega la secessió per esquivar la seva imputació penal

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, durant el ple del dia 27.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, durant el ple del dia 27.

Va declarar el Parlament la independència de Catalunya divendres passat? Els quatre experts en dret constitucional consultats per EL PAÍS consideren que sí, però els diputats de Junts pel Sí ho van negar amb l'argument que la declaració expressa de la secessió no figura en cap apartat del document votat, sinó que només es va produir un pronunciament per iniciar un procés constituent.

Els juristes rebaten aquesta interpretació i creuen que no és més que una estratègia per emmascarar les conseqüències penals que es poguessin derivar contra els diputats per l'acord del Parlament. Una altra cosa és que la votació en urna i de manera secreta, així com el resultat final fa impossible identificar amb nom i cognom els 70 parlamentaris que van recolzar un text en la part dispositiva del qual s'insta al Govern a “dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república”, que està suspesa pel Tribunal Constitucional.

“És més clar que l'aigua el que es va votar”, assegura Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. “Es pot ser tant formalista com es vulgui, però la voluntat política de l'acord del Parlament va ser declarar la independència. Dir el contrari és llançar l'enèsima cortina de fum”, assegura.

En termes semblants s'expressa José Antonio Montilla, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Granada. “És clar que es va declarar la independència. Dir que no va succeir i votar que s'ha de posar en vigor aquesta llei, que és una pseudoconstitució en la seva estructura i contingut per caminar cap a un Estat independent és molt difícil de sostenir des d'una estructura lògica”.

Argèlia Queral, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, secunda aquesta mateixa tesi. “Negar que es va declarar la independència és filar encara més prim”, assegura, al mateix temps que demana als diputats independentistes que “es deixin de ximpleries” en la seva interpretació de l'acord que van votar. “El de menys és la forma adoptada per prendre aquell acord, l'important és la voluntat política de fer-ho”, afegeix.

Javier Tajadura, professor de dret constitucional a la Universitat del País Basc, va més enllà i entén que en realitat la independència es va declarar la matinada del 8 de setembre, quan el Parlament va aprovar la llei de transitorietat que es defineix com la norma suprema que ha d'imperar a Catalunya, arraconant d'aquesta manera la Constitució.

L'estratègia de Junts pel Sí durant el debat previ a la votació de la resolució es va centrar a explicar que la part dispositiva de la resolució no proclamava la independència de manera expressa, sinó que aquesta intencionalitat figurava en l'exposició de motius, que contenia també tres posicionaments contundents.

-“Constituïm la república catalana, com Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social”.

-“Disposem l'entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república”.

-“Iniciem el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant”.

Aquestes frases ja figuraven en el document que van signar els 72 diputats independentistes el 10 d'octubre, quan Carles Puigdemont va proclamar la independència i després la va suspendre. El portaveu adjunt de Junts pel Sí, Roger Torrent, va reclamar en el debat previ a la votació que es donés lectura a aquest preàmbul i va evitar en tot moment les paraules independència o república. El mateix va fer la portaveu d'aquest grup parlamentari, Marta Rovira, i, en la mateixa línia, l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va assegurar: “anem a votar la part dispositiva de la resolució”. La CUP va tenir menys objeccions i el diputat Carles Riera va afirmar sense ambages en diverses ocasions que s'estava proclamant la república catalana.

Els constitucionalistes desbaraten aquesta estratègia política de Junts pel Sí. “El Tribunal Constitucional ja va dir en la sentència de l'Estatut que els preàmbuls d'una disposició legal o acord tenen un valor interpretatiu, no normatiu, la qual cosa vol dir que ajuden a explicar la part dispositiva, en aquest cas la proposta de resolució”, assegura José Antonio Montilla, que té clar el que va passar al Parlament. “No es pot demanar que s'adoptin mesures concretes per avançar en els efectes de la independència si no s'ha declarat abans”, afegeix.

Mesures concretes

I el text votat al Parlament enumera 17 accions concretes que hauria d'adoptar el Govern de la Generalitat, referides, entre altres aspectes a l'adquisició de la nacionalitat, l'adaptació del dret, promoure “el reconeixement de la república catalana, crear un banc públic de Catalunya o negociar els actius i els passius “entre el regne d'Espanya i la república catalana”.

“La resolució no es pot trossejar, es vota en el seu conjunt. La motivació és indiferent, és la part dispositiva la que produeix efectes, en aquest cas penals, i el que es va votar diu clarament que s'insta a aplicar la llei de transitorietat, la qual cosa vol dir que queda abolida la Constitució”, explica Tajadura.

Per la seva banda, Xavier Arbós i Argèlia Queralt coincideixen a recordar que els diputats eren plenament conscients del que estaven votant, ja que el secretari general del Parlament i el lletrat major van advertir de nou per escrit que no es podien vulnerar els advertiments del Tribunal Constitucional. “Tanta votació secreta només pretenia declarar la independència, però no existia cap base legal per fer-ho. El dret s'ha abandonat aquesta setmana, només s'aplica en allò que li va bé al procés”, assegura Queralt. “El que van fer els diputats en votar en secret la independència tenia més a veure amb la respectable estratègia de defensa penal que no amb la claredat política”, sosté Arbós.