Selecciona Edició
Connecta’t

Decisions i responsabilitats

A l’hora de valorar la pertinència de les decisions preses, no podem posar el focus només en els seus efectes polítics, econòmics o jurídics sinó també en els socials

Milers de persones celebren la independència.
Milers de persones celebren la independència. EFE

Les decisions són el fruit de triar entre diferents alternatives. Cada decisió comporta conseqüències i d’aquestes conseqüències se’n deriven responsabilitats. Prendre decisions només per demostrar coratge sense pensar en conseqüències és atzarós. El dijous i el divendres es van prendre decisions i ara, no només els que les van prendre sinó tots nosaltres, hem d’assumir-ne les conseqüències. És inútil preguntar-se què hauria passat si Puigdemont hagués convocat eleccions. Probablement els costos haurien estat menors que els que ara hem d’afrontar després de la fràgil i més retòrica que efectiva proclamació de la independència. La veritat és que s’ha engegat el 155 i que, de manera discutible des del punt de vista constitucional, s’ha destituït Puigdemont i el seu govern, s’ha dissolt el Parlament, s’han convocat eleccions i l’Administració central de l’Estat pren el control de la Generalitat. Al mateix temps, la Fiscalia i els òrgans jurisdiccionals comencen a dilucidar responsabilitats en la realització de fets que es puguin considerar delictius.

Un escenari en què confluiran dues dinàmiques, amb temps i lògiques diferents. La política, en la qual es veurà la capacitat de l’Estat de desplegar el seu control i aconseguir que la manera en què s’apliqui no acabi fent impossible la celebració “normalitzada” de les eleccions. Veurem si estem en una “política de reducció de danys” o en una dinàmica autoritària i d’enfrontament que acabi fent estèril la “normalització” buscada per mitjà de les eleccions. Però, en aquest escenari, la contaminació generada per l’actuació del poder judicial, que anirà seguint el seu curs i els seus temps, sembla inevitable. Mentre d’una banda es vol recuperar legitimitat política per afrontar un problema que seguirà present el 22 de desembre, l’actuació judicial anirà iniciant processos i atribuint responsabilitats. Cosa que, sens dubte, influirà en la disposició de tots per afrontar la renovació de la representativitat política ara cancel·lada. Judicialitzar el conflicte polític comporta conseqüències.

Però, no oblidem les altres conseqüències en el camp social. En les relacions entre persones, coneguts, amics i familiars. Com deia Amador Fernández Savater, el malestar sobre allò que ens esdevé és molt semblant a tot Espanya, però cada vegada parlem menys del què i ens fixem més en el qui. I a més emboliquem aquestes emocions i sentiments en banderes que ens identifiquen, però també ens separen. El gran esforç fet pels partidaris de la independència per explicar la seva posició al món, contrasta amb el poc esforç desplegat per generar complicitats en els diferents llocs d’Espanya. I ara, el reconeixement internacional és extremadament tènue i perifèric, mentre que l’adhesió social a tot Espanya a les mesures aprovades pel Senat sembla notablement alta. I això una mica també ha passat a Catalunya quan s’ha tendit a ignorar o menysvalorar una pluralitat evident a les urnes, però poc visible en els espais de debat sobre el tema.

Quan passem de les grans paraules i sacrosants principis dels uns i els altres a la pragmàtica de les relacions entre persones, les coses adquireixen un altre gruix. Com deia Carol Gilligan en parlar de l’ètica de les cures, la quotidianitat està plena de gestos, senyals i mirades que indiquen la fortalesa dels vincles, la confiança en el manteniment dels llaços, la necessitat de seguir sent, estant junts. D’una banda, es gesticula amb llibertat, justícia, independència o estat de dret. Mentrestant, en el tracte diari, els cossos es posen per davant de les paraules. Tenim necessitat de suport, nerviosisme davant la incertesa, por a l’efecte de tot això en la supervivència, graus diferents de confiança o serenitat a partir dels senyals que rebem d’aquells amb què convivim. Les grans decisions impliquen grans responsabilitats, però arrosseguen també rere seu moltes conseqüències i efectes en els espais del dia a dia, de la feina, dels amics, de la família. Dels que estan al teu costat i d’aquells que estant lluny, et segueixen important. A l’hora de valorar la pertinència de les decisions preses, no podem posar el focus només en els efectes polítics, econòmics o jurídics d’aquestes, sinó que hauríem de ser també conscients de què implica tot això en la quotidianitat de les persones afectades. I d’això, la història també ens n’ofereix moltes lliçons.