Selecciona Edició
Connecta’t
El repte indpendentista

ERC i el PDeCAT encara mantenen els seus escons a Madrid

"Farem el que ens indiqui el Govern i el Parlament sorgit de les eleccions del 27-S", diu Esquerra

Els diputats d'ERC Joan Tardà i Gabriel Rufián.
Els diputats d'ERC Joan Tardà i Gabriel Rufián. EFE

Els parlamentaris dels partits independentistes catalans a Madrid, un total de 33 entre el Congrés i el Senat, encara es mantenen en els seus escons després de la proclamació de la independència de Catalunya, segons fonts d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l Partit Demòcrata (PDeCAT). Són les dues formacions de la coalició Junts Pel Sí que tenen representació en ambdues Cambres. ERC té nou diputats i dotze senadors. El PDeCAT, vuit i quatre.

"Sempre hem dit que farem el que se'ns indiqui des del Govern i el Parlament", han comentat des d'ERC. En assenyalar què passa ara que oficialment l'Executiu català està cessat i la Cambra autonòmica, dissolta, responen simplement: "Ens devem al Parlament i al Govern sorgit de les eleccions del 27 de setembre del 2015".

Els representants del PdCAT al Congrés i al Senat no s'han plantejat encara la qüestió, indiquen fonts del partit. És possible que sigui un dels molts temes a tractar en la reunió de l'executiva de la formació convocada per al dilluns.

Els parlamentaris independentistes de Madrid han sentit aquesta pregunta moltes vegades en les últimes setmanes. Dilluns passat, Joan Tardá, portaveu d'ERC; va respondre: "Quan ens diguin que tornem, tornarem a casa".

Els diputats de les dues formacions van deixar d'anar als plens del Congrés el 19 de setembre passat. Han limitat des de llavors la seva assistència a les sessions de control, en les quals podien intervenir per debatre directament amb els membres del Govern sobre la situació de Catalunya. Davant aquesta situació, el grup de Ciutadans va demanar sancionar-los i suspendre el seu sou, una proposta que s'havia de votar dimarts passat. No obstant això, la  Mesa del Congrés va demanar un informe als lletrats abans de prendre la decisió i va obrir així un parèntesi abans d'adoptar aquesta mesura, que hagués arribat enmig del compte enrere de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Ciutadans va apel·lar a l'article 99.1 del reglament del Congrés, pel qual els diputats poden ser sancionats en el cas que “de forma reiterada o notòria” no assisteixin per voluntat pròpia a les sessions del ple o de les comissions. A més, en el cas d'ERC, que compta amb grup parlamentari propi, va sol·licitar que se li retregui la "part alíquota" de la subvenció que rep el grup com a tal.

El partit d'Albert Rivera també va demanar a la Junta de Portaveus del Senat que s'analitzés la possibilitat de sancionar els senadors d'ERC i el PDeCAT, per la mateixa raó. L'article 23 del reglament contempla que el senador que reiteradament deixa d'assistir a les sessions sense llicència de la Mesa, pot ser privat de la seva assignació, “per un o més mesos, a proposta de la presidència i per acord de la Cambra pres en sessió secreta”.

El 1992 el Senat ja va sancionar tres senadors d'Herri Batasuna (Íñigo Iruín, José Luis Elcoro i José Luis Álvarez Emparanza) per les seves reiterades absència a la Cambra alta amb deu mesos de sou.

MÉS INFORMACIÓ