Selecciona Edició
Connecta’t

El 155 deixa els consorcis de Barcelona sota el control del Govern central

La Generalitat té més vots en la gestió dels serveis socials o els centres educatius

La futura estacin de metro Foc Cisell, al passeig de la Zona Franca.
La futura estacin de metro Foc Cisell, al passeig de la Zona Franca.

La destitució del president de la Generalitat i els seus els consellers prevista pel decret d’aplicació de l’article 155 de la Constitució pot tenir una gran repercussió sobre els quatre grans consorcis mixts en els quals participa amb l’Ajuntament de Barcelona i en els quals l’Executiu català té majoria: Ensenyament, Serveis socials, Habitatge i el Sanitari. Amb un 60% la Generalitat i un 40% l’Ajuntament, la destitució dels consellers posa les presidències d’aquests consorcis en mans dels ministeris corresponents. En els òrgans de govern, els membres de la Generalitat tenen cinc cadires i els de l’Ajuntament, tres. Entre altres qüestions, voten el pressupost.

A l’Ajuntament, fins a quatre fonts del Govern o properes a l’alcaldia divendres asseguraven que encara no s’ha analitzat l’impacte del 155 sobre el Consistori. Però sí que ho han fet alguns partits polítics de l’oposició, que alerten que la intervenció de la Generalitat pot tenir una gran afectació sobre projectes municipals que han de desenvolupar-se gràcies a convenis o la gestió d’infraestructures. Parlen d’impacte en acords en forma de conveni als quals han arribat en els últims dos anys el Consistori i el Govern (Model, tramvia, metro a la Zona Franca).

Respecte al finançament, setmanes enrere fonts municipals asseguraven que si la caixa de la Generalitat és intervinguda, l’única repercussió seria que les transferències a l’Ajuntament tindrien un altre origen. Una altra veu de l’oposició es mostra més pessimista i fins i tot es permet dubtar: “Què ens fa pensar que no canviaran els criteris d’assignació de fons?”.

“Invertirà el ministeri de torn el que va dir la Generalitat que invertiria per fer arribar el metro als barris de la Marina?”, es pregunten en un grup municipal de l’oposició. En aquest cas concret del metro, el conveni va ser un acord de finançament pel qual Barcelona comprava patrimoni a la Generalitat per valor de 40 milions d’euros i el Govern català els destinava a obrir tres estacions.

En el projecte del tramvia, l’Ajuntament delegava en l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) la planificació, ordenació, concessió i execució de la unió dels tramvies per la Diagonal. I alerta, perquè a l’ATM, que decideix qüestions com les tarifes o el finançament, la Generalitat és majoritària. Al Consorci Sagrera Alta Velocitat, també hi participen l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Foment. “I si amb els vots de la participació de la Generalitat els agafa per parar les obres?”, alertava la mateixa font.

Un altre capítol són organitzacions com el Port, la Fira o la gestió d’institucions culturals com l’Auditori (Ajuntament i Generalitat a parts iguals) o el Palau de la Música, el Liceu o el Macba, en els quals són presents les tres administracions. Si la participació de la Generalitat passa a ser de l’Estat, sumades, els ministeris poden tenir majoria.

Per exemple, al Port, dels 12 vots del consell d’administració, només un correspon al consistori barceloní. La resta són 3 del Govern central, quatre de la Generalitat i quatre de sindicats, les empreses d’estiba i la Cambra. En el cas de la Fira, la Generalitat té un terç de la participació i la resta correspon a l’Ajuntament i a la Cambra de Comerç.

En el cas dels quatre consorcis citats, el d’Ensenyament s’encarrega de la gestió dels centres educatius; el de Serveis Socials de desenvolupar a Barcelona els serveis, establiments i els programes i activitats de prevenció, atenció i promoció social; el d’Habitatge gestiona els serveis relacionats amb l’habitatge assequible a Barcelona, i el Sanitari coordina la planificació de sanitaris dels centres de salut de la ciutat, que pertanyen a diverses empreses i tenen autonomia de gestió.

Les fonts consultades asseguren que la intervenció de la Generalitat “afectarà la vida diària dels ciutadans de Barcelona”. Tant des del Govern català com des del municipal “es vetlla pels drets de la gent amb polítiques progressistes com la llei de pobresa energètica, les beques menjador, qüestions vinculades a col·lectius com el LGTBI, la promoció de lloguer públic... i ells, el PP, seran superconservadors”.

MÉS INFORMACIÓ